jueves, 23 de febrero de 2017

Dolç patiment

Ratafia versus sobrassada: una altra tarda més de bon rotllo entre gent que s'estima el futbol i sap que el contrari és un rival però mai un enemic. Es va patir de valent per aconseguir tres punts disputadíssims contra un gran Mallorca. I vam fer costat a uns companys que ho han passat malament. Ara, ens toca explicar-vos-ho. Som-hi!


Quina gentada per aquesta prèvia! El nombre de mallorquins estudiant i/o treballant a Catalunya és més que considerable, el que explica l'èxit d'una trobada que va aplegar a més de 60 aficionats entre gironistes i vermellencs. Ens van acompanyar la Penya Mallorquinista Universitària de Barcelona, a la qual vam tenir l'honor de veure renéixer en l'acte celebrat aquest estiu a l'antiga Fàbrica Damm, i la Penya Mallorquinista "Es Xubasquero", que porta des del 98 mantenint viva la flama de l'estima cap a l'equip illenc a la Ciutat Comtal. També hi va haver gent arribada des d'altres indrets d'Espanya, com ara l'amic Tolo, directament arribat de les Balears o un petit grup procedent de Madrid. Tots van poder compartir l'experiència immortal: un dia de futbol com cal, malgrat que els tres punts es quedessin, com a nosaltres ens agrada, a Montilivi. Com bé sabeu tots els que l'heu viscuda, sol compondre's d'un dinar amb el qual qui no va sortir rodolant va ser perquè no vol, begudes espirituoses tradicionals i importades i ganes de riure, cantar i conversar sobre el futbol i la nostra vida i miracles.


El bon humor i la cridòria lògica d'una festa també van saber deixar pas al silenci més emotiu en el minut de silenci que els nostres convidats ens van demanar fer en record de dues persones molt estimades per tots ells i que ens han deixat recentment: Paco Llabrés, president de la Germandat d'Alfonsins, i Joan Quetglas, president de la Penya Mallorquinista Bunyola. Descansin en pau. En un altre ordre de coses relacionades amb la jornada, ens agradaria destacar el suport que vam rebre del regidor de cooperació de l'Ajuntament de Girona, Sr. Cristóbal Sánchez, que ens va acompanyar una bona estona i mostrar el seu interès per l'acollida que donem a les aficions que venen a casa nostra, destacant que deixem sempre "deixem molt amunt la imatge de la ciutat" allà on anem. Aquest membre de la corporació municipal també va anunciar-nos que l'alcaldessa li ha confirmat que intentarà buscar un moment lliure a la seva agenda per poder visitar-nos en un d'aquests àpats de germanor. Un orgull complir amb aquell lema popularitzat per la regidoria d'esports del consistori, el de "Fem esport, fem ciutat". Encara que el veiem més que fer-lo, però això ja són figues d'un altre paner.


Del partit se n'ha parlat molt, i el que nosaltres hi podem aportar després d'haver-lo vist des de la graderia és dir que darrera de somriures com els que llueixen a la foto en Javi i la Sandra hi ha molt de patiment. Sense fer el Girona un joc gens dolent (moltes fases del matx van ser completament seves), es va trobar amb un Mallorca amb ganes de batallar com hom suposa que ho hauria de fer tot un Mallorca, molt ben ordenat i lluny del rendiment més aviat pobre que l'ha portat a posicions que estan molt lluny de les que freqüentava en les dues últimes dècades. Ni quan la pressió gironista va fer perdre els papers a un jugador balear que va acabar expulsat la cosa va ser més senzilla. Només un vol sense motor d'Aerolíneas Juanpe va aconseguir perforar una porteria que semblava tancada amb pany. L'explosió d'alegria va ser de les que fan època, com ho va ser, aquest cop sí, el caliu de Montilivi en els minuts més complicats. Tant que va excitar a Machín i tot, segons va comentar en roda de premsa. Ara resultarà que la cançó tenia tota la raó i els gironins som collonuts (literalment).


De la mateixa manera que li donem a l'equip, de vegades toca donar-nos suport entre aficionats. Els últims dies han sigut força moguts pels companys de la Penya Saltenca arran de la prou coneguda polèmica del vídeo compartit al seu perfil de Twitter. Com és evident, des de la nostra associació el condemnem i considerem de mal gust, però també entenem que és un tema que correspon solucionar internament a una penya que sabem que està formada per gironistes de sentiment. Això ho demostra el fet que ràpidament han buscat reparar l'errada amb canvis importants que ens van presentar dimarts en una reunió informativa celebrada al Bar La Gallega de Salt a la que vam ser amablement convidats juntament amb membres d'altres penyes gironistes. Molta força companys! Endavant Girona!  

No hay comentarios: