divendres, 9 de setembre del 2016

A reconduir s'ha dit


Fa unes hores que el Girona ha tornat a "vessar" la Copa quan tot just l'acabaven de servir. Això mai és plat de bon gust per a una afició, i menys per a la nostra penya, acostumats com estem a escurar-les totes amb fruïció. El d'ahir va ser un partit mot poc agradable a la vista, que semblava pesar massa a les cames i ànims d'ambdós equips. Al final molt de control del Girona (ahir d'un blau cel que de moment no porta sort) però va ser el Huesca qui va ficar-se l'eliminatòria a la butxaca amb un gol a menys de 5 minuts pel final. Fins llavors el partit feia olor de pròrroga, un suplici que el grapat d'immortals presents hauria suportat estoicament si fos pel bé del nostre club, però amb l'1 a 0 tot van ser presses i manca de temps. Com a apunt per si per casualitat algú de la RFEF o les televisions ens llegeix, direm que les set de la tarda per un partit de Copa del Rei entre setmana no és el millor horari possible, com es va poder veure a les graderies de l'Alcoraz i segurament a les audiències dels diferents canals.


Si a aquesta derrota hi afegim la de dissabte a Valladolid, camp que se'ns dóna francament malament, ja tenim el brou de pessimisme fent xup-xup en bona part del gironisme. Passar-se ahir a la nit a llegir per les xarxes socials blanc-i-vermelles a llegir comentaris convidava a tallar-se les venes i demolir l'estadi, caldria tenir més present que això és molt llarg i que tenim exemples recents que ens haurien de fer tenir més confiança en l'equip tot i que hi hagi coses que considerem que cal corregir i que tots podem expressar, només faltaria. Centrant-nos ja en el partit del Nuevo Zorrilla, va ser una llàstima que 20 minuts horribles i una efectivitat envejable del conjunt castellà fessin estèril el bon joc i la insistència mostrada pels homes de Machín, que si no arriba a ser per una gran aturada de Isaac Becerra quan ja tot acabava, podrien haver-nos donat l'empat a 2. Ens quedem amb el bon ambient viscut al 106, el partit va aixecar una gran expectació i vam tenir plenes la zona de la pantalla gegant i de la petita. L'excel·lent treball de la Zhang i en Yong ha fet que disposem de Vodafone TV i puguem garantir que a la nostra seu es podran veure tots els partits del Girona d'aquesta temporada.


Diumenge a les vuit tindrem l'ocasió de donar-ho tot a la graderia per posar el pal que ajudi a fer que aquesta temporada, que encara és una dèbil tija, no creixi torta. Abans, però, el nostre deure com a bons amfitrions ens reclama. Una desena de seguidors de l'Almeria, membres de la Peña Las Migas de Terrassa, ja ens han anunciat la seva presència a Montilivi, així que ja estem ultimant els preparatius pel dinar de germanor. Com sempre, el menú a base de tapes tindrà un cost de 10 € i l'assistència estarà oberta a tothom que desitgi compartir una agradable tarda amb l'excusa d'aquest esport que tant ens agrada i aconsegueix unir a persones tan diferents. D'ençà que el gol de Migue ens va tornar el nostre lloc a Segona, han sigut nombrosos els partits que han enfrontat al Girona amb l'Almería, inclosa una promoció d'ascens, i molt intensa la nostra relació amb la gran família que és la seva afició. La citada Peña Las Migas, Baldomero i companyia de la Federación de Peñas de la UD Almería, la Peña El Tomate, la Peña Milhojas... gent a la qual no ha importat fer més de 1000 km per la seva passió, als que sempre hem fet sentir com a casa quan han visitat la nostra ciutat i que ens van tractar de luxe quan el 2013 ens vam fer 13 hores d'autobús per presenciar un matx històric que ens va deixar a les portes de la somiada Primera Divisió.

     
El tancament el volem dedicar a en Martí Palahí, encarregat del bar de Gol Sud des de fa una pila d'anys, històric de l'afició blanc-i-vermella i gran amic de la Penya Immortal Girona. En Martí va patir un greu accident de moto fa uns dies i es troba ingressat a l'hospital. Per sort, com a bon gironista, és fort i de mica en mica la seva situació va evolucionant de manera favorable. Des d'aquí volem enviar-li tot el nostre suport a la seva família i la convicció que més aviat que tard el tornarem a tenir a tope per Montilivi. ENDAVANT MARTÍ!