martes, 9 de agosto de 2016

Molt fet i molt per fer


L'article anterior començava felicitant-nos pel procés de ràpid creixement i professionalització engegat pel club aquest estiu, però la polèmica amb què hem iniciat la setmana ens mostra que no podem caure en l'autocomplaeça ni per un minut si volem que sigui una realitat.  Álex Menéndez, que arribava lliure després de debutar a Primera amb l'Sporting, pateix una lesió greu que ell afirma que es va fer entrenant ja amb l'equip gironista i que l'entitat de Montilivi considera prèvia a la seva incorporació a la plantilla de Pablo Machín. Aquesta apreciació per part del Girona ha comportat la rescissió del contracte que les clàusules del mateix preveien per aquest cas. I amb ella, una gran polèmica que dóna continuïtat a les tensions iniciades amb el sospitós excés d'implicació mostrat pel Lugo en la darrera jornada de la 14/15. Trist que les xarxes socials siguin vehicle d'insults i faltes de respecte entre gent d'un costat i altre en comptes de terreny per a discussions civilitzades i argumentades. Ens quedem amb què, s'hagi gestionat millor o pitjor el tema, el Girona va oferir alternatives contractuals al jugador mentre durés la seva recuperació i ha comunicat que compta amb opinions mèdiques que fonamenten la decisió, tot i que això no evitarà que, amb l'AFE de per mig, la cosa acabi als tribunals. El camí fins a fer-se un lloc entre els grans és dur i cal estar pendent del mínim detall.


Tot i aquests entrebancs i altres en forma de lesió (desitgem una ràpida recuperació a Richy, Borja García i al mateix Álex Menéndez), hi ha coses que sí que s'estan treballant bé i estan sortint com cal. Un any més la presentació de la plantilla va apropar a l'equip a un dels punts neuràlgics de la ciutat, la Plaça Independència. Prop de mig miler de persones van fer costat als jugadors blanc-i-vermells, entre ells el president Delfí Geli i representants de l'Ajuntament, i, com no podia ser d'una altra manera, una nombrosa representació immortal. Tots els futbolistes van tenir el seu aplaudiment, en especial els retornats com Cifu, Ramalho o Sandaza, si bé qui es va emportar la gran ovació de la tarda va ser el tècnic Pablo Machín, que va demanar que l'afició pugi a Montilivi des del primer dia i no només en les grans ocasions. 


Sembla que la crida va tenir cert efecte, com a mínim l'endemà, ja que 4.122 persones van apropar-se a l'estadi per presenciar el 40è Trofeu Costa Brava. El cartell d'enguany, amb tot un Olympique de Marsella enfrontant-se al Girona, hi va ajudar. Ens va saber greu no poder fer la prèvia amb aficionats francesos, ja que tot i que la graderia visitant presentava molt bon aspecte, les nostres crides via e-mail als grups de seguidors pacífics del conjunt marsellès no van obtenir resposta. El Girona va plantar cara i va començar guanyant i enviant una pilota al travesser, però al final la lògica superioritat d'un OM més rodat va acabar imposant-se. Ens quedem amb l'esforç dels nostres i el fet d'haver gaudit d'una gran vetllada de futbol estival aportant la nota de color i soroll en un partit amb més espectadors que la gran majoria dels de la lliga passada.


On ja no vam ser tanta gent va ser en el partit de dissabte passat contra el Nàstic. El rival no era un reclam tan potent, tot i que sí un bon rival de la nostra categoria que l'any passat va aconseguir acabar ni més ni menys que en tercera posició. Tampoc va ser el partit del segle, però va servir per veure detallets dels nostres, malgrat la duresa que van exhibir els tarragonins en algunes accions, com per exemple en la forta entrada d'un dels seus defensors que va deixar-los amb 10 jugadors. Una d'aquestes espurnes de qualitat va ser el gol i algunes bones jugades posteriors del jove Manel. Acabat d'arribar del Sabadell i amb un futur immediat que pinta a cessió, el davanter va fer mèrits per deixar patent que vol ser tingut en compte. El cap de setmana, l'agost, els atractius de la costa i un bon grapat d'excuses més van fer que els nostres crits retronessin en un Montilivi gairebé desert. Com ja estem acostumats a dir som pocs... però hi som.


Abans i després del matx, vam tenir novament el plaer de fer d'amfitrions als aficionats que ens visitaven. Una representació de la Penya Noies Granes del Nàstic va desplaçar-se a la nostra ciutat des de Tarragona, i com no podia ser d'una altra manera vam rebre-les al 106 per prendre unes cerveses i petar la xerrada. El nostre tresorer Javi les va acompanyar a fer una breu visita al Barri Vell i després del partit encara hi va haver temps de sopar amb elles a un restaurant de Vilablareix. Esperem de tot cor que se sentissin com quan nosaltres anem al seu estadi: com a casa.     

No hay comentarios: