martes, 16 de diciembre de 2014

Memorable!

Amics, abans de cada viatge ens passem uns dies fins a dalt de feina per a què tot surti bé i la veritat és que aquesta feina sempre és recompensada amb les cares de satisfacció dels que ens han acompanyat quan hem tornat a Montilivi, aquesta vegada no ha estat una excepció i modèstia a part, cada viatge supera l'anterior.
Sortíem a les sis i escaig del nostre estadi, la majoria amb cara de son però un bon esmorzar a mig camí i el sorteig del ja clàssic pernil que per cert, li va tocar a l'Óscar de la Penya Barbero Bailongo, va fer que arribéssim ben desperts al Pilar.
Abans d'anar a dinar vam tenir temps per demanar-li molta sort a la Verge, comprar loteria i fins i tot que una gitana fes el seu petit agost a costa de més d'un immortal que es va deixar llegir la mà, a veure si la branqueta de romaní que ens va "regalar" i que va dir que creméssim divendres ens porta la felicitat a tots.
Cap a la una del migdia ja ens esperaven al Restaurant Goyesco la penya amfitriona, Presentes por el Escudo juntament amb un munt de penyes zaragocistes i directius de la federació de penyes zaragocistes.
En un ambient espectacular vam tenir l'honor de compartir el dinar amb un històric jugador local, Jose Luis Violeta que acompanyava els responsables de la penya que porta el seu nom i que es van desplaçar des de Valencia. Violeta va demostrar un cop més que els jugadors que ocupen un lloc important en la història d'un club no és només per la seva vàlua a dins del camp sinó també per la seva vàlua i humilitat fora dels estadis.
Ens vam sentir tots molt estimats, totes les penyes locals ens van fer entrega de regals, bufandes, calendaris, cachirulo, un preciós "pedrusco" per part de la penya amfitriona i fins i tot una Caixa de vi de la bodega del president de la penya de Barbastro "Andoni Cedrun".
A totes les penyes assistents, Peña Utebo, Cani, Alfajarín, les ja esmentades anteriorment i les que hi eren i que en aquests moments qui escriu no recorda ¡MUCHÍSIMAS GRACIAS POR HEBERNOS HECHO PASAR UN RATICO INOLVIDABLE!
Al camp, igual que els companys que ho van seguir des del 106, vam passar de l'alegria a la tristor pel resultat, però tristos només pel resultat, ja que el joc dels nostres va fer sentir-nos un cop més orgullosos d'ells.
Per acabar, agrair l'amabilitat del Cuerpo Nacional de Policia, ens van acompanyar fins a l'autocar un cop acabat el partit i en mig d'una agradable conversa ens van desitjar molta sort i un bon viatge de tornada.
AMIGOS MAÑOS, EN GIRONA MÁS,  MEJOR ES DIFÍCIL PERO LO INTENTAREMOS. 

No hay comentarios: