martes, 2 de diciembre de 2014

La màgia del Sadar

Amics, moltes anècdotes i noms propis van ser protagonistes en la nostra visita a un dels estadis més emblemàtics de l'estat.
La primera anècdota i que explica molt bé com funcionem a la penya va començar a les quatre de la matinada del dissabte quan el presi desperta i recorda que la pancarta de la penya es va quedar al cotxe de l'Àlvar, l'Àlvar no estava apuntat al desplaçament però en Pepe va provar sort i el va trucar, l'Àlvar es va despertar, va agafar el telèfon i a dos quarts de cinc ja teníem la pancarta a punt de marxa.
A Montilivi tothom va arribar puntual, gent de La Bisbal, de Santa Coloma, de Cassà, de Caldes i fins i tot en Robin que venia de Figueres, en Robin és un escocès que viu a la capital de l'Alt Empordà i ens explicava pel camí que ell només té dos equips al seu cor, l'Osasuna i l'Osasuna Promesas.
El mateix Robin ens havia dit que Pamplona té una màgia especial que enamora a qui la visita i certament tenia tota la raó.
A l'estadi vam fer un típic dinar on no van faltar els xoriços a la sidra ni el "chuletón de buey", allà ens vam retrobar amb un vell conegut de l'afició gironina, l'Óscar Buendía, emocionat, durant tot el dinar recordava les aventures viscudes amb nosaltres quan formava part de l'àrea social del nostre club.
Fins a l'hora del partit vam gaudir de la festa amb els companys de la Federación de Peñas Osasunistas, en Txus que fa pocs dies ha agafat la presidència de la federació i la resta de la junta com l'Óscar o l'Asier que va veure el partit al nostre costat ens van deixar  la seva empremta als nostres cors.
A dins de l'estadi a part de poder celebrar el valuós punt aconseguit pels nostres jugadors també vam comprovar que la màgia del Sadar és gràcies a la seva afició, no van parar d'animar al seu equip en cap moment i és que quan veus això l'únic que pots fer és deixar-te anar i gaudir d'un partit en un estadi de primera.
Després del partit vam saludar els nostres jugadors i li vam deixar la nostra pancarta a en Javi Galiano per poder sortir de marxa per la ciutat. l'Óscar Buendía i la seva parella, la Maria, també ens van acompanyar.
És molt maco veure com caiem de bé l'afició gironina, pels carrers, en veure'ns amb els nostres colors, alguns vianants es van voler fer fotos amb nosaltres, amb molt bon humor.
Diumenge al matí tornàvem a Girona, a l'autocar vam sortejar un pernil i l'afortunat va ser en Caravaca, l'avi del Girona que després d'uns quants anys tornava a viatjar amb un autocar de la Penya Immortal, si una imatge val més que mil paraules, el seu somriure descriu la felicitat de tots els que vam viure la màgia del Sadar.

No hay comentarios: