dimecres, 31 de juliol del 2013

Casa nova

Com ja sabeu, recentment la que fins ara era la nostra seu, el Bar Bon Ibèric, va veure's obligat a tancar portes. Després de 5 anys en què podem dir que els immortals vam sentir aquest bar, el nostre "Bon", com una autèntica segona llar per tots nosaltres. L'època més brillant de la nostra penya l'hem viscuda al Carrer Pamplona i això és quelcom que mai oblidarem, com tampoc a la gent que ens va acompanyar en l'aventura i ja serà per sempre més immortal com en Jordi i la Conxita. Però en la vida sempre s'ha d'anar a més, aspirar a superar-se constantment, i per això estem convençuts que al nostre nou destí, el Restaurant 106 de l'Avinguda de Sant Narcís, hi viurem anys igual o més feliços que els passats a altres llocs.
Dimecres passat tocava inauguració oficial, la posada de llarg de la seu que aquestes darreres setmanes havien estat engalanant els nostres socis Óscar, Álvaro i Raúl. Ens van acompanyar en aquest esdeveniment els entrenadors del primer equip, Ricardo Rodríguez i Miguel Ángel Muñoz, el capità Migue i els seus companys Ivan López i Marc Serramitja, la cap de l'àrea social del club, Joana Egea, el regidor de serveis socials de l'Ajuntament de Girona, Eduard Berloso, i el president de la Peña Madridista Girona, Bibiano Rina. Aquest darrer va obsequiar al nostre president Pepe Sierra amb un trofeu que simbolitza l'amistat entre ambdues associacions i pel qual estem molt agraïts. Abans d'això i d'un deliciós aperitiu ben regat amb les noves ampolles de cava de la penya (amb les que esperem celebrar molts d'èxits), en Manolo, propietari del 106, ens va donar la benvinguda i va mostrar-se orgullós d'obrir-nos les portes de casa seva com a gironista i amic d'alguns jugadors que és. En Pepe va destacar en el seu petit discurs que ja havíem col·laborat en dinars de temporades anteriors, que no és ni molt menys un lloc estrany pels immortals, a més de desitjar que la penya visqui una altra època daurada en la seva estança a l'establiment.    
Després d'acabar de fer aquest primer mos, vam passar al ja tradicional sopar de final de temporada, molt animat entre converses sobre l'actualitat del nostre Girona i les esperances de tornar a fer un bon any. Per ganes no serà, com va demostrar l'entrenador en les paraules que ens va dirigir a tots plegats. El seu compromís és el de treballar al màxim amb els seus jugadors per intentar fer-nos gaudir del seu futbol. Nosaltres ens conformem amb això, amb l'existència d'aquest compromís i la garantia de saber que els 11 escollits per defensar el nostre escut s'hi deixaran la pell amb la màxima professionalitat.
Abans de donar per acabada la vetllada, vam repartir les samarretes del concurs "Camino a Brasil" amb el llistat de socis a l'esquena i vam fer-nos una simpàtica foto de germanor per tenir un bon record del dia en què vam començar una nova etapa en la vida de la Penya Immortal Girona. En Ricardo i en Miguel Ángel, als que en vam regalar una, també van voler unir-se a aquest moment històric per a nosaltres.
EL GIRONA FC, EN CONCURS DE CREDITORS
Aquestes dues darreres setmanes hem estat seguint al Girona per la província en els seus partits de pretemporada a l'Escala (1-4), Peralada (0-2) i a Montilivi contra el Nàstic (1-1). Fent quilòmetres per veure partits que alguns podrien considerar com a entrenaments però que nosaltres apreciem per la possibilitat de viure el gironisme en estat pur, gairebé arran de gespa. Ens importa aquest club, jugui contra qui jugui. I és per això que ens preocupa la seva recent entrada en concurs de creditors. Aquesta no ha de ser necessàriament senyal d'una situació irreparable. Ben gestionat, el control sobre què es gasta i la possibilitat de fer front a les obligacions amb Hisenda de manera més relaxada pot acabar oxigenant el club i enfortint la seva estructura. És el cas del Levante, que va aconseguir una de les majors fites des de la seva fundació, la classificació per l'Europa League, sota administració concursal. Per això demanem tant a directius com als administradors la major de les enteses per portar la nau blanc-i-vermella a bon port. 83 anys d'història i molta gent per la qual el Girona és part essencial de la seva vida (entre ells nosaltres) ho mereixen.    

1 comentari:

Anònim ha dit...

Espero que todo lo del concurso de acreedores salga bien para que podamos disfrutar del mejor Girona por muchos años en nuestra nueva sede.