dimecres, 22 de maig del 2013

Sense por

Tornem a la càrrega al nostre bloc després d'uns dies de descans obligat per la manca de temps. Molta feina, tant en el terreny professional com pel que fa a la penya, ens ha tingut apartats del manteniment del nostre principal mitjà de comunicació amb els immortals i el gironisme en general. En 10 dies hem vist trencada una gran ratxa de resultats amb una inesperada i sospitosa derrota davant un Xerez que ja era de Segona B (2-4) i un partit al Madrigal en el que el Villarreal va exhibir la força que hom suposava que tindria des de principi de temporada (4-1). L'ambient entre els aficionats blanc-i-vermells és, tot i aquests durs cops, de confiança total en la plantilla i les seves possibilitats. Sabem que això és com l'atracció del Cangur en la que van lluir els nostres colors uns quants socis de la penya aquest passat diumenge al recinte firal de Villarreal: ara s'està a dalt i ara a baix. Les distàncies son mínimes i tot pot passar.
El viatge a Villarreal va ser d'aquells que marquen. 2.000 gironistes van desplaçar-se fins a la localitat castellonenca per animar als homes de Rubi. La Penya Immortal va emplenar un dels 27 autobusos de l'expedició organitzada pel Girona. Com ja havíem anunciat, vam trobar-nos (amb la companyia d'un altre autocar de les penyes Guíxols-Costa Brava, Miki Albert i Vallcanera-Sils) amb els amics de l'Agrupació de Penyes del Villarreal al recinte firal aprofitant que eren les festes del poble. L'envelat ens va protegir del sol i la pluja (hi va haver de tot) i va servir per agermanar-nos amb els seguidors groguets i degustar una paella sublim. Molt gran el detall de posar-nos l'himne del Girona per poder cantar-lo tots plegats en un dels moments que més poden emocionar a un gironista lluny de casa nostra. Hi va haver temps per a la música, el ball i també per pujar en les atraccions. Una tarda memorable.
En la marxa cap a l'estadi ja hi va haver de tot. El grup va fragmentar-se i cadascú va arribar a una hora diferent, així que va ser impossible agrupar-nos en un mateix sector de la graderia destinada a l'afició visitant. És quelcom ben normal: més de 70 persones, una ciutat en festes, correbous pel carrer, molt bon temps... el cas és que d'una manera o una altra tots vam acabar entrant a formar part de la marea gironista que no va deixar sol a l'equip. L'ambient va ser excepcional i tot començar perdent, l'empat de Toni Moral ens va fer somiar durant uns minuts fins que la lògica va acabar imposant-se amb els gols grocs. Per cert, no oblidem la incomoditat d'aquesta part del Madrigal, amb columnes que dificultaven la visió, vidres que aturen els crits d'ànim i una ubicació força dolenta per seguir les jugades que es produeixen a la porteria del fons en el que està situada. Si algú va pagar més de 10 € per una localitat d'aquest tipus en la seva època de Champions segur que va sentir-se estafat.
La tornada en autocar va ser dura per la natural decepció per la golejada però a la vegada, com ja hem comentat, plena d'esperança. La setmana anterior, després de l'ensopegada amb el Xerez, va passar exactament el mateix a la I Trobada de Penyes del Girona FC que va tenir lloc a Sant Feliu de Guíxols. Els prop de 200 gironistes que vam desplaçar-se a la zona esportiva de Vilartagues (entre ells uns 40 immortals), creien cegament en els nostres futbolistes de cara a la seva lluita per pujar a la màxima categoria del futbol espanyol per primer cop en la història. L'optimisme regnant va facilitar que tot anés sobre rodes. Va ser un dia ple d'activitats: passejada per la localitat, exhibició de funky, màgia pels nens, botifarres, hamburgueses i sardines a la brasa... el president Joaquim Boadas de Quintana també va acompanyar-nos i encoratjar-nos a seguir defensant amb força els colors. Fins i tot vam fer-nos amics de The Aaron's, la banda tribut a Elvis que va amenitzar la tarda amb la seva música (quin èxit la cançó de la ratafia!) i ens va tocar i deixar interpretar amb ells una versió de l'himne del Girona.
És impossible acabar sense felicitar a tots els que van fer possible aquesta primera gran festa de l'afició blanc-i-vermella. La tasca organitzativa dels amfitrions, la Penya Guíxols - Costa Brava amb el seu president Toni Valldeperas al capdavant, va ser impecable, el suport i la feina dels membres de l'Associació de Voluntaris del Girona, brillant, i l'esforç de la cap de l'àrea social del club, Joana Egea, indispensable per aconseguir la col·laboració de tants patrocinadors als que donem les gràcies pel seu compromís amb un equip que és sense discussió possible el referent esportiu (i cada cop més també social) de la província.

La participació per part de la Penya Immortal ha estat en forma de presència massiva de socis i simpatitzants i també en la vessant econòmica, ajudant a sufragar la part que li ha pertocat de les despeses. L'any vinent ens tocarà pencar de valent per superar aquesta primera trobada, però si hi ha quelcom que ens agrada als immortals, com al Girona, són els reptes. Ho donarem tot!        

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sin dudas, este domingo el que no esté convencido de nuestras posibilidades que no vaya.

Es vital no cometer los errores que tantos goles nos han costado últimamente y aprovechar los que seguramente cometerá el rival, que pese a ser muy goleador, también es el segundo equipo que más tantos encaja en la categoría.

¡Adelante Girona!