viernes, 27 de julio de 2012

Torna el derbi

Portàvem forces anys sense veure sobre la gespa el derbi gironí, els darrers enfrontaments oficials daten de la temporada 2004/2005, a Segona B. Aquell exercici va acabar amb el descens del Girona a Tercera. Molt han canviat les coses des de llavors. Com tots sabem, els gironistes afrontem la nostra cinquena temporada consecutiva al futbol professional, mentre que el Figueres acaba de tornar a Tercera després de refundar-se a causa de la desafortunada etapa Miapuesta i encadenar ascensos en les categories regionals.

El diumenge tindrem la oportunitat de reviure aquest duel en un partit molt maco pel que representa: tornar a donar vida al futbol més clàssic de la província i a la seva afició. Nosaltres hi anirem i estem segurs que hi haurà presència d'aficionats unionistes, el que donarà color a la petita graderia del Camp Municipal de Peralada. Com ja va passar en el partit de L'Escala, tots els immortals quedem convocats a les 18:00 hores al Bon Ibèric per sortir plegats cap a terres empordaneses per animar als jugadors blanc-i-vermells. Dissabte hi haurà el partit contra el Farners, però davant la possibilitat d'haver d'afrontar qui sap si 30 € en entrades aquesta setmana (10 del Costa Brava i probablement uns altres 10 a Santa Coloma i Peralada), hem decidit deixar-ho estar i centrar-nos en el derbi. La crisi ens afecta com a qualsevol grup de gironins.
Passem ja a relatar una mica les nostres vivències en el partit corresponent a la 36ª edició del Trofeu Costa Brava que va enfrontar al Girona amb el Sevilla. Curiosament, sent l'any amb millor cartell des que ens va visitar l'Espanyol, l'entrada registrada va ser pèssima, amb poc més de 2.000 espectadors. Ni la presència d'un doble campió de la Copa de la UEFA i guanyador d'una Supercopa d'Europa va poder amb les vacances (o qui sap si les obligacions laborals, era dimecres) dels gironistes. Tot sembla indicar que començant la Lliga tan aviat aquest any com comença, trigarem força en veure més de 4.000 persones per Montilivi. Volem creure que és perquè l'estiu i el futbol no són amics a la ciutat dels quatre rius, ja que amb els preus que hi havia per als socis (10 euros pels gols per veure la visita d'un equipàs), poca excusa hi ha en la vessant econòmica.
El partit va començar amb un emotiu minut de silenci en record de les víctimes mortals dels incendis de l'Alt Empordà. Al pit de la samarreta dels jugadors del Girona hi havia impresa la frase "Tots som de l'Empordà" un gest molt maco, com ho va ser el del club sevillà en cedir una samarreta firmada per les seves figures per a la posterior subhasta que el club farà en benefici dels afectats per la tragèdia i com tambéhumilment creiem que ho va ser la nostra pancarta de suport als damnificats, tot i estar feta a darrera hora (hi deia "ÁNIMO EMPORDÀ"). Grandesa i solidaritat per celebrar el dia en el que el club complia 82 anys d'existència. Felicitats a tota la família gironista, encara ens queden grans moments per viure amb la samarreta blanc-i-vermella.
Sobre el terreny de joc, el Girona no va fer mala pinta i va contenir força bé tot un Primera, sense passar masses angúnies al darrera. L'única pega va ser que als atacants els hi va costar fer ocasions. No va ser el dia de Coro (encara no hi ha decidit res sobre el seu futur) ni de Benja. Les millors accions van tornar a estar a les botes d'Ariday Cabrera i Eloi Amagat, amb el que va quedant clar que poden ser dos dels homes claus del conjunt de Rubi quan arribi la hora de la veritat. Jandro, com sempre, el més destacat del centre del camp. Al final, però la lògica es va imposar i el gol del sevillista Baba va donar el trofeu als andalusos. Com a mínim ens emportem la satisfacció d'haver vist al nou Girona 2012/2013 plantant cara en un test de màxima exigència i també a les estrelles del Sevilla FC sobre la nostra gespa: Palop, Diego López, Reyes, Rakitic... Després del matx alguns immortals van aprofitar per fer-se foto amb els cracks i amb famosos membres de la direcció dels del Sánchez Pizjuán com Monchi o ídols de l'adolescència com l'ara entrenador José Miguel González Martinez-Martín del Campo, Míchel.

lunes, 23 de julio de 2012

La pilota ja roda

Primer desplaçament de la Penya Immortal per seguir a l'equip en aquesta pretemporada. Un grapat d'immortals, entre els que hi vam anar expressament des de Girona i els que ja eren allà passant el dia amb la família, vam donar suport a l'equip al Municipal de l'Escala.
El resultat, 0-10, podria indicar que va ser un intranscendent partit de costellada, però lluny d'això va ser un matx que ens va deixar alguns detalls interessants. Durant tota la primera part els rivals van mantenir la intensitat tot i la diferència de categoria i entre això i la falta d'encert d'algun dels nostres de cara a porteria, no hi van haver gols. El porter escalenc va tenir una actuació destacada durant els primers 45 minuts, amb diverses bones parades i un característic crit a l'hora de fer les sortides que va impactar a bona part dels més de 250 espectadors presents. Aquest noi deu ser accionista de la companyia que fabrica la Lizipaina, com a mínim. 
Ja a la segona part, els canvis massius davant l'esgotament local van propiciar la golejada, que es va convertir en pluja de notícies esperançadores. Ion Vélez, inactiu des de la seva greu lesió a Jerez de la Frontera, va tornar a vestir-se de curt i a retrobar-se amb el gol. El vam veure amb molta calma, amb sang freda de cara a porteria, oblidant la precipitació que tant de mal li feia en el passat. Caldrà veure'l en acció davant rivals més potents per confirmar si, com tots esperem, esdevé el fitxatge que tant necessitem per a la davantera. Un altre que ens va deixar sensacions positives va ser Ariday Cabrera. L'ex del Mallorca B es va postular, per la seva rapidesa, habilitat i polivalència, com a aspirant a un paper de rellevància al Girona d'aquesta temporada, i més després de la sobtada marxa al Sabadell de Moha, un dels homes que més electricitat aportava a l'atac blanc-i-vermell quan aquest semblava estar mort. Per cert, li desitgem molta sort a Moha en la seva nova etapa com a jugador arlequinat, hem de reconèixer que sempre ho ha donat tot amb la nostra samarreta i s'ho mereix. El que sembla que seguirà les seves passes, tot i la insistència de l'afició (al final del matx li vam dedicar un "Coro quédate"), és Ferran Coromines. Els rumors cada cop són més forts i sembla que a part d'esperar que sigui afortunat en el seu destí, si és que són certs, poca cosa hi podem fer. 
Per tancar ja tot el relacionat amb aquest primer partit de pretemporada, cridar l'atenció sobre quelcom que no ens ha passat desapercebut. Sabem que, en general, la situació econòmica dels clubs de futbol (i en especial d'aquells menys poderosos), no és bona. Un partit contra un equip professional és una gran oportunitat per fer caixa i donar una empenta important al pressupost de la temporada, ho entenem. No pretenem gaudir de l'espectacle sense pagar, faltaria més, només diem que no es pot carregar contra els futboleros, que també patim la crisi, quan la cosa va malament. Preus com els 10 € que ens van clavar el dissabte espanten i només s'accepten pel fet que un cop ets allà, marxar sense veure el partit et fa sentir encara més estúpid. 5 € (al igual que en l'amistós de l'any passat en aquest mateix camp) per veure el Girona contra un equip de regional hauria estat una xifra raonable i l'hauríem pagada amb la satisfacció d'estar ajudant a un conjunt modest. Duplicant el preu només s'ajuda a allunyar-nos de qualsevol despesa extra al bar i fan que ens veiem obligats a seleccionar quins amistosos volem veure a l'estiu, ja que veure'ls tots (sense sortir de la província, recordem) pot arribar a sortir-te més car que els 21 partits de Segona que t'entren a l'abonament. I això ens passa a nosaltres i a molts aficionats. Si matem l'afició, matem el futbol.
Diumenge hi havia programat un altre partit a La Jonquera al que no teníem previst assistir, però va haver de ser suspès pels terribles incendis que estan afectant aquesta i altres localitats de l'Alt Empordà, causant diverses víctimes mortals i reduint a cendra centenars d'hectàrees. Una de les majors tragèdies viscudes per la província de Girona en els darrers anys. Molts ànims a la família de la UE La Jonquera, als afectats i als qui estan lluitant contra el foc. Ens en sortirem. ENDAVANT EMPORDÀ!         

lunes, 16 de julio de 2012

Enlloc com a casa

Un grup de joves aficionats gironistes s'han posat en contacte amb nosaltres per convidar-nos a fer-los costar en la trobada que faran demà dimarts a les 6 de la tarda a Montilivi, durant l'entrenament del primer equip, per demanar en persona al banyolí Ferran Coromines que segueixi una temporada més defensant l'escut del Girona FC. Sabem que demà es un dia complicat per als immortals per assistir-hi, ja que les obligacions laborals i familiars poden fer-ho difícil, però animem a tots aquells que tingueu una estona lliure a apropar-vos a l'estadi i fer costat a aquesta encertada iniciativa. Pel Twitter també s'està movent el hashtag #CoroQuedat. Podeu posar el vostre granet de sorra difonent-lo.

En Coro va ser una de les peces clau de salvació aconseguida la temporada passada amb un fantàstic registre de 18 gols. Després de perdre a Ranko Despotovic per pura lògica econòmica (700.000 € no son fàcils de rebutjar per un club petit), a la gran majoria d'aficionats blanc-i-vermells ens faria il·lusió poder conservar al nostre nou golejador estrella i poder aspirar a no patir i qui sap si a mirar una mica més amunt gràcies a els seus gols. Sabem que no es una decisió fàcil per ell, sobretot quan pot tenir ofertes atractives de Primera i Segona, però si de veritat té la possibilitat de quedar-se li recordem que aquí té una afició que reconeix el seu esforç i qualitat i que com s'està a casa, no s'està enlloc.
 
Aquesta sensació d'estar com peix a l'aigua en un entorn conegut també ens l'apliquem a nosaltres. Ens agrada seguir, quan podem, aquests partits de pretemporada per la província de Girona, revivint antics partits de rivalitat com els de Palamós o Figueres. Aquest any, a més, tindrem un parell de partits molt interessants a casa (el Costa Brava davant el Sevilla i un amistós contra el filial de Villarreal). Com que no podem esperar més, matarem el gusanillo de futbol amb el primer dels amistosos d'aquesta "gira gironina" a l'Escala. El partit es disputa aquest dissabte a les 20 hores i intentarem reunir-nos, com en altres ocasions, cap a les 18 hores al Bon Ibèric per veure quants cotxes tenim disponibles i com podem repartir-nos per anar-hi. Serà una bona oportunitat per veure en acció els nous fitxatges com el davanter Ariday Cabrera (al que donem la benvinguda al nostre club) i anar preparant la veu  i les cançons per quan arribi la hora de la veritat.  

jueves, 12 de julio de 2012

Començament de curs

Fa res que vam acabar la temporada, amb el regust dolç d'una salvació treballada i merescuda, i ja hi tornem a ser. La presentació de les noves equipacions del Girona FC va donar el tret de sortida a la 2012/2013 i molts van ser els vells coneguts de la família blanc-i-vermella, i altres de més nous però igual d'il·lusionats, que es van apropar a presenciar l'acte celebrat a la Plaça dels Apòstols de la Catedral. La ubicació, tot un encert, lligava dos dels més reconeguts símbols de la ciutat: el seu monument més famós i el club de futbol que passeja el seu nom allà on va.
Els més de dos-cents assistents van veure com el president Joaquim Boadas i un responsable de la firma de roba esportiva Luanvi (que substitueix a Nike) ens descobrien els secrets de la "nova pell" del Girona sobre un escenari flanquejat per samarretes de temporades anteriors, una d'elles, la de la temporada del darrer ascens a Segona B signada per Marcos, cedida per la Penya Immortal per a l'ocasió. Una desena dels nostres socis va apropar-se al Barri Vell i va aprofitar per xerrar una estona i fotografiar-se amb els futbolistes que van fer de model per a les samarretes (Jose, Eloi i Luso) i amb d'altres com el capità, Dani Mallo, que van venir a fer costat a l'afició des del minut 0 de la campanya.
En quant a les samarretes, han tingut pel que sembla una bona acollida entre els gironistes, almenys entre els de la nostra penya. Les franges més amples de la primera equipació, en clar contrast amb la samarreta de l'any passat, han agradat per recordar-nos a alguns dels models més clàssics que el nostre equip a lluït, si bé la opinió majoritària és que els pantalons blaus de sempre mai s'havien d'haver canviat. Qüestió de tradició del club, quelcom que cal conservar perquè si volem ser grans hem de respectar l'herència dels qui han ajudat a mantenir-lo amb vida i empenta.
A diferència de la primera samarreta, que ha tingut una acceptació pràcticament unànime, en quant a la segona hi ha hagut més divisió d'opinions. Com ja ha passat altres temporades, la tradicional samarreta suplent blava amb pantaló blanc ha variat en favor d'altres colors. En aquest cas s'ha apostat per un disseny que recorda molt al del Sant Andreu, amb les quatre barres vermelles sobre fons groc i la part superior i els pantalons negres. Al pit també s'hi ha col·locat una altra petita bandera de Catalunya. Els amants de la varietat l'han trobat encertada, n'hi ha que la miren amb bons ulls perquè diuen que amb ella l'equip farà gala del seu origen arreu d'Espanya i per contra també hi ha qui creu que no ens hem d'apartar dels colors de tota la vida o qui l'interpreta com una manifestació política de la qual una institució que acull diferents sensibilitats hauria de desmarcar-se. Ja coneixeu la dita, per a gustos, colors. El que si ha quedat força clar es que siguin quins siguin els colors, porta l'escut del nostre Girona i això és el que ens uneix i hem de defensar.
El tercer conjunt, totalment negre, segueix una línia semblant a la del segon que ens va fer Nike, amb una simplicitat només trencada per el logotip de Luanvi en un cercle i algunes fines línies vermelles. Una equipació seriosa per un equip que esperem que ho sigui... ja estem impacients per veure'l en acció en els primers partits de pretemporada!