dijous, 12 de juliol del 2012

Començament de curs

Fa res que vam acabar la temporada, amb el regust dolç d'una salvació treballada i merescuda, i ja hi tornem a ser. La presentació de les noves equipacions del Girona FC va donar el tret de sortida a la 2012/2013 i molts van ser els vells coneguts de la família blanc-i-vermella, i altres de més nous però igual d'il·lusionats, que es van apropar a presenciar l'acte celebrat a la Plaça dels Apòstols de la Catedral. La ubicació, tot un encert, lligava dos dels més reconeguts símbols de la ciutat: el seu monument més famós i el club de futbol que passeja el seu nom allà on va.
Els més de dos-cents assistents van veure com el president Joaquim Boadas i un responsable de la firma de roba esportiva Luanvi (que substitueix a Nike) ens descobrien els secrets de la "nova pell" del Girona sobre un escenari flanquejat per samarretes de temporades anteriors, una d'elles, la de la temporada del darrer ascens a Segona B signada per Marcos, cedida per la Penya Immortal per a l'ocasió. Una desena dels nostres socis va apropar-se al Barri Vell i va aprofitar per xerrar una estona i fotografiar-se amb els futbolistes que van fer de model per a les samarretes (Jose, Eloi i Luso) i amb d'altres com el capità, Dani Mallo, que van venir a fer costat a l'afició des del minut 0 de la campanya.
En quant a les samarretes, han tingut pel que sembla una bona acollida entre els gironistes, almenys entre els de la nostra penya. Les franges més amples de la primera equipació, en clar contrast amb la samarreta de l'any passat, han agradat per recordar-nos a alguns dels models més clàssics que el nostre equip a lluït, si bé la opinió majoritària és que els pantalons blaus de sempre mai s'havien d'haver canviat. Qüestió de tradició del club, quelcom que cal conservar perquè si volem ser grans hem de respectar l'herència dels qui han ajudat a mantenir-lo amb vida i empenta.
A diferència de la primera samarreta, que ha tingut una acceptació pràcticament unànime, en quant a la segona hi ha hagut més divisió d'opinions. Com ja ha passat altres temporades, la tradicional samarreta suplent blava amb pantaló blanc ha variat en favor d'altres colors. En aquest cas s'ha apostat per un disseny que recorda molt al del Sant Andreu, amb les quatre barres vermelles sobre fons groc i la part superior i els pantalons negres. Al pit també s'hi ha col·locat una altra petita bandera de Catalunya. Els amants de la varietat l'han trobat encertada, n'hi ha que la miren amb bons ulls perquè diuen que amb ella l'equip farà gala del seu origen arreu d'Espanya i per contra també hi ha qui creu que no ens hem d'apartar dels colors de tota la vida o qui l'interpreta com una manifestació política de la qual una institució que acull diferents sensibilitats hauria de desmarcar-se. Ja coneixeu la dita, per a gustos, colors. El que si ha quedat força clar es que siguin quins siguin els colors, porta l'escut del nostre Girona i això és el que ens uneix i hem de defensar.
El tercer conjunt, totalment negre, segueix una línia semblant a la del segon que ens va fer Nike, amb una simplicitat només trencada per el logotip de Luanvi en un cercle i algunes fines línies vermelles. Una equipació seriosa per un equip que esperem que ho sigui... ja estem impacients per veure'l en acció en els primers partits de pretemporada!       

1 comentari:

Anònim ha dit...

La camiseta de local está genial. Para mi la mejor desde que subimos fue la de Elements de la 2009/2010, la que llevaba Kiko cuando tiró el penalti. Ésta está casi a la altura, solo le falla ir combinada con el pantalón azul... rojo no me gusta parecemos el Almería.