diumenge, 13 de maig del 2012

Yes, GI can!

Qui ho havia de dir abans del partit contra l'Alcorcón, quan estàvem a 8 punts de la salvació, que dues jornades més tard estaríem a 4 per sobre del descens? A menys que LFP i RFEF es tornin boges i no facin el mateix que amb el descens de l'Atlético a la 99/00, quan el filial de l'equip madrileny (17è de Segona) va descendir automàticament salvant al Getafe (19è), el panorama de la nostra batalla per mantenir la categoria fa un canvi brutal. Però hem d'estar atents i seguir treballant com aquestes darreres jornades, ja que equips que semblaven fora de combat, com l'Alcoyano, Cartagena i Nàstic han recuperat esperances que creien perdudes.
Aquests últims 7 dies han sigut intensos, plens de nervis i il·lusió i han acabat amb un cap de setmana que s'ha convertit en una autèntica hemorràgia de bones notícies. La vam començar coent idees per encoratjar l'equip, d'entre les que va destacar el lema "YES, GI CAN!" (ideat, al més pur estil Obama, pel nostre soci Lluis Sabater) per fer saber als jugadors que creiem que son capaços de fer-ho. Vam començar a escampar-lo per les xarxes socials (a Twitter ha tingut força èxit el hashtag #YesGIcan) i divendres al matí, quan els futbolistes blanc-i-vermells van anar als seus cotxes després de l'entrenament a Montilivi, se'l van trobar als parabrises, en una acció de suport que va ser notícia pel Punt, Ona FM i Esport 3.
També vam estar enfeinats fabricant una mica de confeti i unes 100 banderetes de plàstic blanc-i-vermelles que vam onejar al nostre bloc de seients just quan el Girona saltava a la gespa. Donem les gràcies a tots els que van col·laborar tant en l'elaboració de les banderes com en l'execució del tifo. Entre tots vam aconseguir un efecte prou maco que podeu veure en acció a l'inici del resum de la web del Marca durant uns segons.
Tot aquest ambient d'empenta i il·lusió de l'afició (més de 6000 gironistes dissabte a Montilivi) sembla que va posar l'equip a 100. L'Alcoyano va ser una joguina en mans d'un Girona eficaç, incansable de cara al gol i que va tenir el partit controlat en tot moment. Només en la petita baixada d'intensitat que va fer l'equip amb 3-0, lògica a aquestes alçades de la pel·lícula, van poder marcar els alacantins. I encara va haver de ser de penal. Però no trigaria el conjunt gironista en tornar a deixar clar qui manava amb dos gols més, en una tarda en la que tot sembla indicar que en podem felicitar per haver recuperat a la millor versió de Nieto per a la recta final del campionat (espectacular el seu hat-trick) i que Coro va camí de superar els fantàstics números de Ranko Despotovic (en Ferran porta 17 gols, per 18 del serbi l'any passat).
La diferència de gols particular amb els blanc-i-blaus està guanyada i suposa un punt més a afegir a aquests virtuals 4 que ara ens separen de l'esperada zona de descens. Ens hem guanyat el ser optimistes però no una relaxació que Javi Salamero ja havia anunciat abans d'aquest 5 a 1 que no li agradava gens. Per això cal seguir concentrats i amb el punt de mira en el Guadalajara o el que tinguem per sobre, es feina de tots assegurar la permanència. Dimecres és una bona oportunitat per fer-ho. Al ser feiner, l'expedició de l'afició gironista a Tarragona es veurà minvada d'efectius, però des d'aquí animem a tot aquell que tingui la possibilitat de fer-ho a anar-hi i deixar-se la gola pels que hagin de patir des de Girona. Recordeu que podeu passar a fer les vostres inscripcions al Bar Bon Ibèric, la nostra seu, situada al Carrer Pamplona, 3.

Per últim, no podem acabar sense fer menció a com ha acabat la cosa per la part baixa de Primera Divisió pel que respecta a les aficions entre les que hem fet amics aquests darrers anys. Felicitamos efusivamente a las hinchadas del Real Zaragoza (en especial a la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo y a las peñas catalanas) y del Rayo Vallecano (con un saludo para la Federación de Peñas Rayistas), y enviamos un fuerte abrazo en estos duros momentos a la familia del Villarreal CF, sobretodo a la Peña Celtic Submarí que tan bien nos acogió la temporada pasada en su ciudad. Aunque su descenso pueda acabar siendo positivo para nuestros intereses, sabemos lo difícil que es digerir algo así y no se lo deseamos a nadie. ¡Ánimo! 

7 comentaris:

Anònim ha dit...

El equipo tiene que olvidarse de este cambio tan drástico de la situación (para bien) y seguir con el chip de la persecución al Guadalajara en la cabeza.

Hay que evitar los despistes de última hora, el trabajo que se está haciendo es realmente bueno y para merecer el premio final no hay que perder el norte ni relajarse.

Primer paso, ganar el miércoles al Nástic y dejar fuera de combate, al menos por lo que a diferencia de goles particular se refiere.

Todo el que pueda (aunque no serán muchos, una pena lo de la jornada intersemanal) debería ir, es una cita muy importante para el Girona.

¡Adelante Girona!

Anònim ha dit...

jajajaja jajaja d'estar a -8 passem a +4. Que gran!!!!!!! Ara a guanyar al Nastic i aixó estarà fet. Grande Rayo grande Atletico!!!

Anònim ha dit...

increible, vamos girona f.c! todos hay que apoyarlos la ciudad se merece futbol profesional ! grande D.NIETO quedate otro año mas...

Anònim ha dit...

vinga girona!!

Anònim ha dit...

dicen en el diario marca, que se va a investigar, el posible amaño de partidos de la ultima jornada, en primera, por lo que no es tan claro que baje el villarreal, y por si acaso, hay que salir de los puestos de descenso, por lo que pueda ser.

Anònim ha dit...

Compañeros espero que el sábado, vigiléis a la mascota por si necesita avituallamiento de agua......Me parece que las pasare canutas dentro de ese traje.

Amunt Girona!!!!

Anònim ha dit...

nos hemos practicamente salvado!!! el martes puede ser una fiesta en montilivi, si el equipo consigue un punto, que matematicamente le daría la salvación. Amunt girona!!! SOMOS DE 2A!!!!