martes, 22 de mayo de 2012

Està a tocar

Ha estat un llarguíssim i difícil camí per a tots els gironistes, però sembla que per fi ho estem aconseguint. Després de guanyar al Córdoba, si sumem un punt en el que queda de competició, la temporada vinent seguirem sent de Segona. Un premi a cada entrenament, a cada pilota lluitada, a cada gol i també a cada crit de suport, pancarta elaborada o quilòmetre recorregut per seguir al Girona a Elx, Huesca, Cartagena, Sabadell, Tarragona o allà on fos necessari.
El que ha fet més agradable aquest camí han estat dies com el que la penya va viure dissabte. Els membres de la penya barcelonina del Córdoba Sangre Blanquiverde és van posar en contacte amb nosaltres via Twitter (les noves tecnologies ens estan ajudant molt en això de fer amics amb el futbol) ja fa mesos i la veritat es que després de tenir notícies sobre els seus actes de germanor amb aficionats de Sabadell i Espanyol, esperàvem amb il·lusió que arribés la data de la nostra trobada. A l'acte també van acompanyar-nos membres de la Peña Cordobamanía, una de les més prestigioses del conjunt andalús, que van fer-se en cotxe el llarg trajecte entre Córdoba i Girona expressament per seguir el partit del seu equip. Això és afició.
Per rebre als nostres convidats com es mereixien, vam seguir el que ja s'està convertint en un autèntic ritual quan ens venen a veure seguidors visitants: primer un aperitiu de benvinguda al Bon Ibèric i després un bon dinar al 106. Entre copa i copa i plat i plat vam estar comentant amb l'Alberto i en Javi, presidents de les dues penyes que ens visitaven, l'eufòria que estaven vivint aquesta temporada amb la bona marxa del seu equip, comparable al que vam viure nosaltres l'any passat amb el gran paper del Girona i a les bones sensacions recuperades al llarg d'aquestes últimes jornades en les que ens estem guanyant la permanència.
Un altre dels moments estel·lars de les trobades és l'hora dels parlaments i els obsequis. El nostre president Pepe Sierra va donar la benvinguda als aficionats blanc-i-verds, als que va desitjar molta sort en la seva lluita per l'ascens, i va entregar un mocador dels que vam fer per les Fires de Sant Narcís a cada membre de l'expedició. Per la seva part, els presidents de les penyes del Córdoba van agrair l'afectuosa recepció, destacant que actes com aquest són els que fan gran aquest esport. Sangre Blanquiverde ens va fer regalar la seva bandera i un banderí, mentre que Cordobamanía ens va obsequiar amb una bufanda i en Javi, que també és directiu de la Agrupación de Peñas Cordobesistas, va portar-nos un plat amb l'escut d'aquesta associació i una placa commemorativa de la diada que anirà directa a la vitrina d'honor a acompanyar a les que ens han anat deixant els amics d'altres aficions que han passat per Girona.
A tall d'anècdota i com a últim aspecte a tractar del dinar, dir que a l'acte també hi va haver temps per a un petit homenatge sorpresa a José Lara, soci de la penya i pare del nostre secretari Fran. En José, que compagina la seva passió pel futbol amb l'afició a la fotografia, ens proporciona habitualment moltes instantànies de les nostres activitats i dels partits del Girona per poder-les penjar al bloc i a les xarxes socials. Com que aquesta setmana va ser el seu aniversari, el seu fill va aprofitar per entregar-li una foto emmarcada on apareixien tots dos amb la samarreta blanc-i-vermella en un desplaçament a Tarragona. ¡Felicidades, José!
Del partit, que podem dir... va ser una satisfacció total. Salamero tenia dubtes sobre si l'equip s'havia relaxat d'ençà del descens del Villarreal i aquests no van fer més que créixer amb l'empat de dimecres al camp del Nàstic (aprofitem per donar les gràcies a la Federació de Penyes del Gimnàstic per permetre que dos dels nostres socis veiessin el partit a la seva llotja privada). Però en menys de 10 minuts els jugadors es van encarregar de fer-li saber que la concentració és màxima en aquest Girona i ja guanyaven 2 a 0. Destacar el 18è gol de Ferran Corominas, que iguala al serbi Despotovic com a màxim golejador gironista en una temporada d'ençà del retorn a Segona. El Córdoba només va revifar i demostrar la gran qualitat dels seus jugadors gràcies a un estrany penal assenyalat a David García. Llavors van arribar uns minuts de lògica incertesa on els de Paco Jémez empenyien de valent i fins i tot van veure com els anul·laven un gol per falta de l'atacant blanc-i-verd. Però Jandro, amb una nova demostració de la seva màgia, ens va donar la tranquil·litat definitiva fent un golàs al minut 90.
Avui tots els que hem patit (i gaudit) amb el Girona durant 39 jornades hem d'anar al camp. Ens mereixem una festa i per tenir-la hem d'empènyer a l'equip cap a un altre triomf, el definitiu. Omplim Montilivi de gironistes convençuts, omplim-lo dels que també hi serem l'any vinent. Tots a Montilivi! Endavant Girona!

P. D.: El sopar dels IV premis de les penyes va ser ajornat degut a que els jugadors necessitaven concentrar-se per a aquests últims i transcendentals partits. S'estan estudiant dates posteriors al partit a Murcia com a alternatives.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

¡Va, que hoy lo conseguimos!

Lo que de verdad me gustaría es no bajar la guardia aunque ganemos... veo que este puede ser el año de los descensos administrativos de Primera y no me gustaría que se girara en nuestra contra lo del Villarreal B. Hay que pelear por superar al Guadalajara y alcanzar esa 18ª posición que nos deje tranquilos de una vez por todas.

¡Adelante Girona!

Anónimo dijo...

sommmmmmmmmmm de segona un any mes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! GRAN GIRONA GRAN INMORTAL. Jo havia deixat de creure en l'equip peró mira per on aquest ha renescut. Jajaja anem llançats. Segur que no hi han opcions matematiques de entrar al play-off d'ascens?

Anónimo dijo...

MaGICO! visca el girona!!!!