dissabte, 15 d’octubre del 2011

Vam ser pocs però hi vam ser

Els senyors de Gol TV van decidir que era necessari fer jugar al Girona un divendres, evitant que els aficionats blanc-i-vermells tinguessin la oportunitat de reviure el desplaçament de l'any passat a Villarreal, on 600 gironistes van veure guanyar al seu equip. Tot i aquesta contrarietat, uns 40 incondicionals van poder respondre a la crida del club i van formar part de l'expedició que va viatjar a Castelló.

Entre els que van poder desplaçar-se al Mini Estadi de la Ciutat Esportiva del Villarreal hi havien sis integrants de la Penya Immortal. Les obligacions laborals de la majoria dels nostres socis ha fet que no haguem pogut tenir una representació més nombrosa. Això sí, hem de dir que aquests sis van deixar, juntament amb la resta de gironins presents, el llistó ben alt en quant a animació es refereix. Els qui ho van veure des de casa o al Bon Ibèric coincideixen en que els crits de suport al nostre equip no van deixar-se de sentir ni un moment.
La jornada va començar a Montilivi a les 12.30 del matí, des d'on es va sortir cap a terres valencianes amb l'esperança de treure'n quelcom positiu. Un cop a Castelló, vam tenir temps lliure per prendre alguna cosa als bars de la zona del port, estirar les cames... i algun que altre fins i tot per comprar loteria. D'allà al camp, ja molt animats i entre càntics. El primer que vam fer els immortals va ser tenyir amb els nostres colors la zona que havia d'ocupar l'afició visitant, tot col·locant banderes i pancartes. Abans del xiulet inicial, el nostre tresorer Rafael Baone i el nostre soci Agustí Recasens van ser entrevistats pels micròfons de COM Ràdio sobre les seves impressions del viatge i el partit.
El matx va ser molt intens, sense quasi ni un segon de relaxació. El Girona va començar molt ficat en el partit i prova d'això va ser que es va avançar al marcador gràcies a una demostració de força d'Albert Dorca. Però com que estem destinats a patir (i a sobreviure, no caiguem en el pessimisme), un xic abans del descans arribava l'empat dels joves grocs. Ni tan sols això va refredar els ànims de la parròquia blanc-i-vermella, que a cada nou obstacle, com per exemple l'expulsió de Dani Tortolero al poc de començar la segona part, animava amb més i més força. L'equip ho va agrair i va seguir deixant tot el que té sobre la gespa. Fruit d'això va arribar el gol de de Coro, un dels homes més aplaudits de la nit. Els gironistes ens les prometíem felices, perquè fins i tot amb un de menys s'estava jugant un bon futbol i defensant com calia. I llavors un cop de cap a l'últim minut ens va despertar del somni, ens va recordar les nostres pors a les pilotes aèries i ens va deixar un solitari punt. Aquesta competició es extremadament complicada i no hi ha victòria en la que no s'hagi de suar sang.
Acusant el cop per dins però sense deixar de estar amb el seu equip fins al darrer sospir, així van acomiadar-se del camp del Villarreal B els aficionats gironins desplaçats. I ho van demostrar un cop acabat el partit fent arribar el seu afecte als jugadors del Girona a mida que anaven pujant a l'autobús. Com a imatge que resumeix tot el viscut en aquest inici de campionat ens quedem amb el gest del nostre porter Roberto Santamaría, un cop de puny al seu seient. Una forma d'alliberar la ràbia continguda quan es posa el millor que un té a dins per aconseguir-ho i les coses segueixen sense sortir bé. En les nostres mans (i goles) està convertir aquesta frustració en alegria. La primera oportunitat, dissabte vinent contra el Cartagena a Montilivi.

6 comentaris:

B16 ha dit...

Es poden perdre punts,però quan veus que tant l'equip com els aficionats es van deixar la pell i la veu respectivament,només queda estar orgullosos,continuar amb la línea i ser pacients.
L'equip va donar la cara,i necesiten que els recolzin més que mai.
Contra el Cartagena,s'ha de fer una comunió equip+afició per aconseguir els 3 punts!!!!
Endavant Girona!!!I felicitats als desplaçats que no van parar!!!!

Anònim ha dit...

se os escuchaba muy bien por la tele, canticos como , que boti! que boti! que boti ,montilivi! O santamaria, roberto santamariaaa, santaaamariiiiaaaa ,roberto santamariiiiiiiiiiiaaaaaa! hay que seguir asi , apoyando al eqipo ,haber si el sabado hay una buena entrada y no dejamos de animar al eqipo, que NOS NECESITAN!!!

Anònim ha dit...

Un 10 per l'espedició gironina. Vaig seguir el partit al Bon Ibèric i de veritat que em vaig sentir orgullós del meu equip, dels meus companys de la penya i de tots els seguidors desplaçats.
Ara dissabte tenim una oportunitat de demostrar una vegada més als nostres jugadors que estem amb ells.
Endavant Girona!

Pepe Sierra

Anònim ha dit...

confitada pel dissabte, s´ha de fer algo per recolzar l´equip..

Anònim ha dit...

A un forum s'esta proposant una confitada massiva per rebre els jugadors. Sabeu alguna cosa??

Fran ha dit...

Respecto a lo del confeti, se ha puesto en contacto con nosotros algún forero vía twitter y, como se puede ver, por aquí.

Los miembros de la junta directiva de la peña no nos hemos reunido aún y estamos pendientes de confirmar si el sábado vamos a hacer alguna actividad previa al partido (sin perjuicio de esto que proponéis del confeti).

Yo personalmente estoy preparando confeti casero del que usamos siempre, recortando periódicos viejos a cuadritos. Recomiendo a todo el que quiera recibir al equipo así que se traiga su propia bolsa, os aseguro que con 4 o 5 se arma una buena.

Cuando publiquemos la nueva entrada con lo que vayamos a hacer el sábado ya pondremos más cosas sobre el confeti. Trataré de que sea en breve.

Un saludo.

Francisco J. Lara
Secretario de la Penya Immortal Girona