
La sort a la Copa Catalunya ens va tornar a esquivar davant uns joves blaugranes amb punteria i físic (a destacar també els reflexos de la seva defensa i porter, que ens van treure gols fets sobre la línia). Ens hauria agradat veure la competició en unes dates més amables. Segurament un altre gall hauria cantat al Girona amb el suport dels seus seguidors.
Dissabte en vam tenir la prova. Tot i que les vacances van afavorir la diàspora dels gironista fora dels límits de la nostra ciutat, als pocs que estàvem a l'estadi no ens van faltar ganes de veure en acció a les cares noves i a les que ja no ho són tant. El Trofeu Costa Brava ens va deixar la sensació de un Girona ordenat que no renuncia a fer un futbol una mica més elaborat del que s'acostuma a la categoria, tot un mèrit dels homes de Raúl Agné.

Potser som un equip petit, però en il·lusió ens guanyen pocs. Només cal veure les paraules del president a la presentació, posant-se com a objectiu els 10000 socis o als pares que van passar la tarda donant un bany de gironisme al seus fills a la zona infantil organitzada pel club.
1 comentari:
Pues al final no hay liga, no...
Publica un comentari a l'entrada