Veure les coses d'un altra manera

La relaxació del final de lliga, coseqüència de la feina ben feta, a més de les baixes que el senyor Hernández Hernández ens va deixar com a souvenir de Cartagena, va comportar un partit com el d'ahir, en que tot i intentar-ho amb insistència no hi va haver-hi l'encert ni la concentració d'altres dies i ningú (ni els blanc-i-vermells ni els joves blaugranes) va arriscar més del necessari.

Dissabte al matí la nostra idea era fer una petita trobada a la nostra seu amb els companys de la Penya Barcelonista de Girona amb l'objectiu de comentar l'actualitat dels equips tot prenent alguna cosa a la nostra seu. Però el final del campionat s'apropa i la gent que segueix el món del futbol aprofita el bon temps i els matxs sense gaire res en joc per gaudir d'altres activitats en el seu temps lliure. Els principals responsables d'aquesta penya amb la que compartim barri tenien altres compromisos que ens van obligar a deixar-ho per més endavant. Queda pendent.

A la tarda, per al partit, vam canviar la nostra ubicació al Gol Sud per unir-nos a la Penya Miki Albert i la Guíxols-Costa Brava a Preferent. L'objectiu, apart d'aplegar forces per animar al Girona, va ser col·laborar en la col·locació del mosaic amb el que es va rebre la sortida dels jugadors.

Tots els immortals ens vam unir al minut de silenci en record d'en "Teti" i el vam recordar mitjançant un crespó negre a la pancarta de la penya i alguns braçalets negres a les nostres samarretes gironistes. Descansi en pau.Durant el partit, vam animar de valent amb la col·laboració dels Xirois i els seus tambors, que també van ajudar a les noies de l'escola de funky amb la coreografia que van interpretar per entretenir als prop de 9000 espectadors que feien que Montilivi, tot i fer un sol de justícia, fes goig.

Al igual que el nostre canvi momentani de localitats (contra el Córdoba la Penya Immortal tornarà a estar a la seva zona habitual) ens va fer viure el partit d'una manera diferent, els amics que hem anat fent pel futbol espanyol al llarg de les darreres temporades també van viure un final de lliga ben diferent a la relaxació que per sort vivim els gironistes. Hauríem de valorar com en som d'afortunats.

En Joseba, president de la Peña Altza de la Real Sociedad, ens va dir que de tant com veia que patiria en el darrer partit contra el Getafe, va deixar el seu abonament a un amic txuri-urdin arribat des de lluny per veure com se salvava l'equip de Sant Sebastià. Luquetas i la resta dels amics del Real Zaragoza no tenien veu amb la que explicar-nos els nervis amb els que el 10.000 aficionats blanquillos van empènyer el seu equip a la victòria amb la que va segellar la seva permanència a Primera, divisió que compartiran amb el Rayo Vallecano i els amics que vam fer entre la seva afició, entre ells el barceloní Joan. Tant de bo la propera vegada que visquem emocions a final d'any pugui ser per algo semblant a la fita dels madrilenys...