Gràcies Girona

Quan va acabar el nostre partit vam rebre les felicitacions del portaveu de les penyes de l'Elche, "que grans que sou, gràcies i enhorabona", potser aquestes paraules resumeixem molt bé el que vam viure a Montilivi. Un equip, una afició i sobretot un club que jornada a jornada ens estem fent molt més grans. La recuperació com el gran futbolista que és en Chechu, l'explossió a l'estat com el gran davanter que és en Despo, l'humilitat, la il.lusió i el treball constant del nostre megacrack Jandro, només és el reflexe del treball setmanal amb molt i molt bon rotllo que viu aquesta plantilla a les ordres d'en Raul.

No tenim temps per pair les victòries, avui fem aquest article, quan potser el llegiu demà i al mon del futbol el que avui és blanc demà és negre, no estareu tan d'acord, però nosaltres avui, demà i sempre opinarem de la mateixa manera.
De la mateixa manera que opinàvem ahir al Bon Ibèric a la mitja part del gran partit de bàsquet que vam viure, el resultat no ens va acompanyar, però tots els gironins que vam seguir el partit ens vam quedar amb les ganes de dir a cada jugador, un per un, GRÀCIES GIRONA!.

Qui no ens ha pogut donar les gràcies a cap partit i això ens ha valgut perdre una paella gegant de franc a Tarragona és en Ricardo, president de la Federació de Penyes del Nàstic, en aquests moments està preparant una gran rebuda a les penyes del Betis, per això no hem perdut l'amistat, al contrari, passi el que passi fins al final de la temporada ja tenim molts objectius per complir. El primer és que els nostres germans del Nàstic i dels nostres germans de la U.D. Las Palmas es salvin. El fer la promoció d'ascens a primera no ha de ser un objectiu , serà un premi gros si guanyem tots els partits que resten fins a final de temporada