diumenge, 17 d’abril del 2011

La grandesa està en tornar-se aixecar

Aquesta hiperactiva jornada de la Penya Immortal va començar el divendres al Restaurant "L'Art del Bocata" del carrer Figuerola, on ens vam reunir les penyes amb representants del club i del grup percussionista Xirois de Santa Eugènia. A la trobada, entre altres coses, vam acordar que els joves d'aquesta colla se situarien a la nostra zona de l'estadi per intentar coordinar els seus tambors i instruments amb els nostres càntics. La veritat es que pel que vam poder veure al partit, va ser un complet èxit, al anar acompassat molta més gent seguia les cançons (encara que fos només picant de mans, cosa que ja dóna molt d'efecte) i el nivell d'animació, almenys pel que fa al nostre sector, va ser dels millors de la temporada. Fins i tot vam aconseguir engrescar més d'un cop bona part dels 8.167 espectadors presents a l'estadi.
El que acabaria essent un amarg dissabte va començar de bon matí carregat d'humor i rialles amb la preparació d'un tifo al més pur estil dels que es veuen en les grans cites del futbol mundial, si bé a l'escala que els nostres mitjans ens permeten. Gràcies a la col·laboració del club, que va cedinr-nos altre cop les cintes blanc-i-vermelles que ja vam utilitzar contra l'Albacete, els quatre immortals que vam pujar a Montilivi el matí de dissabte vam poder preparar una autèntica bandera gegant del Girona que cobria tot el bloc on habitualment es coloca la nostra penya. Agraïm la col·laboració de tots els seguidors de la nostra part del gol sud, sense ells no hauria estat possible donar aquest toc de color a la graderia.
El partit va ser estrany. Després d'una primera part no massa vistosa, els gironistes ens les prometiem feliçes gràcies als dos gols de Despotovic. Bogeria col·lectiva a la graderia: es veia la tocar la possibilitat de classificar-se per a les eliminatòries d'ascens. Aquesta eufòria es va veure substituida per un xic de nerviosisme (que no van apagar els ànims del públic al seu equip) quan l'Elx va fer el 2-1, i per un sil·lenci sepulcral després del gol de Bodipo. Ens vam quedar sense paraules, després de lluitar 93 minuts contra un dels equips més forts de la categoria un punt ens semblava poc per l'esforç dels nostres, tot i el bon partit dels franjaverds. Però es ara quan els jugadors més necessiten sentir que tenen una afició al darrera, el nostre objectiu ha de ser donar-ho tot en els propers partits per tal que es recuperin d'aquests cops que formen part de aquest esport que té la capacitat de ser bell a la vegada que cruel.Tot i la devallada en l'ànim col·lectiu, hi ha coses que no es poden deixar de banda i alguns membres de la nostra penya van anar a saludar a un dels jugadors més estimats a Montilivi els últims anys, que va tornar dissabte a la ciutat dels quatre rius com una de les estrelles d'aquest Elx que apunta alt. Li desitgem tota la sort del món (sempre que no es creui amb els interessos del Girona, je je).Per treure'ns el mal regust que ens va quedar, un grapat de nosaltres va acompanyar diumenge l'equip femení del Girona en el seu partit contra la Penya Blanc-Blava La Roca al camp de Sant Ponç. El 6-0 final a favor de les blanc-i-vermelles els va fer aconseguir matemàticament una plaça per disputar la promoció d'ascens a la Superlliga nacional. Els hi desitgem des d'aquí la millor de les sorts.

1 comentari:

Di Canio ha dit...

Si el señor Pepe Sierra me permite comentar aqui, dire que lo del tifo estubo muy muy bien.