martes, 22 de junio de 2010

Revetlla de Sant Joan al Bon Ibèric

Bé amics, avui potser calia un comentari de l'assemblea d'accionistes però com que a l'hora que llegireu aquest article ja estareu ben assabentats per la premsa gironina, us informem de l'acte que tenim previst per demà a la nostra seu per a tots aquells que a hores d'ara no us heu decidit a on celebrar la revetlla de Sant Joan i de pas, celebrar el gol que va tenir mitja Espanya enganxada a la radio, no exagerem, avui en Manolo de la penya Blau Cel del Celta ens deia que no va parar de rebre missatges de felicitació des de l'estadi de Balaidos, missatges per a nosaltres, des de Las Palmas també van parar un moment la seva celebració per a escoltar com entrava la pilota d'en Kiko Ratón, en Fernando Lobera, president de la penya Fenómenos Oscenses ens cantava, juntament amb l'Eva i en Tomás allò de "el año que viene volvemos otra vez", en Joseba de la penya Altza de l'Erreala vivia l'últim minut del partit en directe a través del telèfon amb nosaltres, en Jose Vicente Castillo, president de la Delegació de Penyes del Levante U.D. també no li va mancar ni un minut per a posar-se en contacte amb nosaltres i com en Ricardo Pacheco, president de la Federació de Penyes del Nàstic, seguidors del Terrassa i del Sabadell com en Guillem, president de la penya arlequinada Els Quatre Gats van viure el partit en directe a Montilivi.
Això s'ha de celebrar, per començar, com que a part d'una penya som una colla d'amics, per demà viurem la revetlla de Sant Joan a la nostra seu, esteu convidats, en Jordi ens ha preparat un menú per 15 euros i si us animeu a assistir només ens heu de fer una trucada al telèfon del nostre esbojarrat president Pepe, el 677 77 51 42 abans del migdia.

sábado, 19 de junio de 2010

"Para habernos matao"

Aquesta popular frase descriu a la perfecció el que els membres de la Penya, i ben segur que tots els gironistes, vam sentir quan Teixeira Vitienes va assenyalar el final del partit d'ahir davant el Real Murcia. I es que com en deia el nostre soci i amic Josep de Santa Coloma "a Montilivi els miracles existeixen".

Els nervis van poder en certs moments amb els nostres jugadors, però aquests van seguir demostrant la seva professionalitat com han fet al llarg de tota la temporada tot i els nombrosos contratemps extraesportius que han hagut de patir. Quan el conjunt grana va marcar el primer gol del partit, els nois de blanc i vermell van continuar esforçant-se per treure un bon resultat i això els aficionats del Girona no podem sinó agrair-ho.

A la graderia, la pluja va intentar aplacar els nostres ànims però no ho va aconseguir. Els més de 50 kg de confeti que ens va cedir el Sr. Ollero van volar ben alt. Les banderes i les pintures de guerra, així com els nostres càntics de suport, tampoc no van faltar. Si un dia hi havia per no fallar al Girona, era aquest.

Les combinacions de resultats van tenir el Girona a Segona B durant 44 terrorífics minuts en els que semblava que el gol no arribaria mai. Amb cares de preocupació i més d'un pensant en el desastre es va arribar al temps afegit. Però en aquestes vam veure que en Juanma enfilava la frontal de l'àrea pel cantó esquerra. Hi va haver una caiguda, un xiulet i una munió de jugadors d'ambdós equips discutint. Ningú sabia que havia passat fins que es va confirmar: penal. No es pot parlar d'alegria encara en aquest moment, potser d'esperança, i això sí, de molts de nervis. La tensió era tan gran que alguns immortals no vam poder contenir les llàgrimes, d'altres no deixavem de cridar tot pregant que aquella pilota anés a dins i algun fins i tot es va girar per no mirar.

Kiko Ratón, el nostre Kiko, va ser l'encarregat de xutar el penal. Suposem que era conscient, com cadascun dels més de 5000 gironistes presents a l'estadi, que en aquell llançament s'hi jugava una part importantíssima de la història del club, però no va tenir por i va tirar-lo igualment. El porter del Murcia va endevinar la trajectoria i per unes dècimes de segon Montilivi va emmudir.
Entre la desorientació del porter i que la pilota anava amb prou força, aquesta va completar plorant els escassos centímetres que la distanciaven de superar la línia de gol. Aquests escassos centímetres son els que vam empènyer amb el cor tots els que ens estimem el Girona.

La bogeria es va apoderar de camp i graderia a la vegada i tot eren salts, abraçades, plors, crits i emoció. Ens salvàvem. Vam patir de valent el minut i escaig de partit que va quedar i l'explosió d'eufòria va ser tal que es van viure imatges semblants a les d'aquella memorable tarda de juny en la que Migue ens va portar a Segona. Els seguidors murcians estaven desolats i ens consta que més d'un gironí va anar a oferir-los-hi el seu suport. Des d'aquí els volem també donar ànims: el futbol pot semblar cruel, però el que un dia et treu, un altre t'ho dóna. Segur que d'aquí poc ens tornem a veure a la Liga Adelante, juntament amb els nostres amics de Las Palmas, als que aprofitem per donar la enhorabona per la seva permanència.

Ara és hora que club i afició comencem a preparar-ho tot per intentar que l'any vinent tinguem un final de temporada no tan accidentat. Perquè el Girona, en tardes com aquesta, demostra que és un equip veritablement immortal i s'ho mereix.

lunes, 14 de junio de 2010

A les nostres mans

Ahir al Bon Ibèric ens les prometíem molt felices, anàvem disposats a gaudir d'un gran partit del nostre equip i per poc que els resultats ens acompanyessin celebrar la permanència. Al futbol mai dos més dos són quatre i ni vam veure un bon partit i ni els resultats ens van acompanyar, la veritat és que als últims minuts de l'encontre estàvem més pendents dels resultats que escoltàvem per la radio que del propi partit. Les úniques alegries que vam tenir van ser pels nostres amics de la penya Altza de la Real Sociedad i de la Delegació de Penyes del Levante U.D..
Però amics, hem de pensar en positiu, la permanència és a les nostres mans, depenem de nosaltres mateixos i quan diem de nosaltres mateixos no ens referim tan sols als nostres jugadors, en referim a tots nosaltres que ens hem de mobilitzar per a omplir Montilivi i empènyer als nostres jugadors cap a la victòria.
Hi haurà batukada a l'estadi gracies a les gestions de la Joana, la Joana és una empleada del club des de fa molts anys a més de ser una fidel seguidora del nostre Girona F.C. i ha aconseguit que vingui el grup de percussió Caixa de Trons, els Xirois no podran venir, si hagués estat en diumenge el partit no tenien cap problema però pel dissabte tenen dos compromisos.
Per la nostra part estem intentant portar alguna que altra sorpresa però encara no la tenim confirmada. El que sí tenim confirmades són les nostres ganes d'animar des del primer fins a l'últim minut, amb confeti, banderes i tot el que pugui fer soroll vestits amb els colors blanc-i-vermells del nostre club.
Des d'aquí us volem animar a que passeu pel club a recollir la invitació a que teniu dret per cada carnet d'abonat i aconseguir per primera vegada des de que som a segona omplir Montilivi per a celebrar tots plegats una permanència que els nostres jugadors l'han suada de valent.

domingo, 13 de junio de 2010

L'assemblea

Amb l'assistència de vint socis es va celebrar ahir l'assemblea general de socis de la nostra penya i es van aprovar els següents punts.
Es va aprovar per unanimitat l'estat de comptes des del punt de l'assemblea anterior, 21-7-09 fins el 21-5-10, amb un superhàbit de 2.127 euros.
Es va aprovar per unanimitat el pressupost per a la temporada que ve.
I es va aprovar per majoria absoluta uns retocs en l'actual junta directiva, quedant de la següent manera.
President: Josep Sierra Pérez
Vicepresidenta: Margarita Bosch Martínez
Tresorer: Rafel Baone Escalón
Secretari: Fco. Javier Lara Reguera
Vocals: Cristina Font Torrent i Jordi Farré Mateu
Esperem que aquests canvis a la junta serveixin per a fer més gran la nostra penya. Treballar en equip i il.lusió i que aquesta il.lusió es transmeti al soci serà el nostre objectiu.

martes, 8 de junio de 2010

"Oir, ver y no tocar"

No amics, no ens hem equivocat al posar el títol d'aquest article, simplement hem volgut retre un petit homenatge a l'Alejandro del Toro, l'Alejandro és tota una institució a Las Palmas i de veritat que ens ha regalat moments inoblidables.
Sortíem divendres i quan vam arribar a l'aeroport del Prat ja ens trobàvem la primera alegria, els nostres jugadors viatjaven al mateix avió que nosaltres, així van tenir l'oportunitat de veure que l'afició estava amb ells i ens ho van agrair molt.
Com us havíem dit abans, l'Alejandro ens va fer molt feliços ja que el mateix divendres a la tarda ens va fer una visita guiada per tot l'estadi, un estadi cinc estrelles, el terreny de joc, el túnel de vestidors, la sala de premsa, des de dalt fins a baix, fins i tot el més sagrat dels jugadors, els vestidors, com podeu veure a la foto va ser una visita molt extensa i quan vam arribar als vestidors el nostre company Óscar ja estava una mica cansat.
Encara no us havíem parlat en aquest article dels nostres amics de la penya El Recibimiento i és que no tenim paraules que expressin tot el que han fet per nosaltres, divendres ens van portar fins a l'estadi i dissabte a les nou del matí ens van recollir a l'hotel amb un autocar per a fer una excursió que ni la millor agència de viatges podia programar.
La primera parada va ser a Teror, el poble de la dona de Fernando Alonso, allà es troba la Verge del Pino que és la patrona de l'illa, l'Agustí es va encarregar de posar uns ciris a la Verge pel nostre Girona F.C..
Després vam baixar fins a Arucas, allà es troba la fàbrica de Rom Arheucas, gracies a l'Alejandro el membre del consell d'administració de la U.D. Las Palmas i propietari de l'empresa, Rafael Méndez, ens va obrir les portes per a fer una visita, ens va mostrar tota la fàbrica, fins i tot un museu que encara no està acabat i que no havia visitat ningú. Al celler hi havia un munt de bótes signades per personalitats de l'esport, l'espectacle i de tots els àmbits públics. La nostra sorpresa va ser quan ens va anunciar que per l'any que ve la nostra penya també signarà una bóta, imagineu-vos l'honor de que el nom de la nostra humil penya acompanyi a noms com el de Julio Iglesias o Matias Prats.
Quan marxàvem, ell mateix es va posar al darrera de la barra per oferir-nos un tastet dels seus millors roms.
El dinar el vam fer a Firgas, els nostres amics de la penya El Recibimiento ens van convidar a un magnífic àpat a base de carn a la brasa i a on no van faltar las papas arrugás con mojo picón. Allà vam fer un intercanvi de regals.
I després cap al partit, del partit no cal que us expliquem res, tots l'heu vist per la tele, emoció fins el final i una victòria que ens deixa pràcticament salvats.
Cal dir que vam presenciar l'encontre les dues penyes juntes i d'això es va fixar força la premsa local, fins i tot el web de la U.D. Las Palmas a on han publicat una fotografia de tots nosaltres.
Quan va acabar el partit l'alegria era plena, l'afició local ens felicitava i la cara dels jugadors quan marxaven de l'estadi amb l'autocar ho diu tot.
Diumenge vam tenir una jornada de sol i relax a Maspalomas, allà vam brindar pels nostres jugadors, per tots vosaltres, per la U.D. Las Palmas i pels nostres amics de la penya el Recibimiento.
Ara toca esperar que arribi diumenge per a presenciar el partit contra l'Albacete a la nostra seu, també tindrem la radio a punt per a veure si podem celebrar matemàticament la permanència.

miércoles, 2 de junio de 2010

Una amistat de 1.281 quilòmetres

Bé amics, ha arribat el moment, aquest és el desplaçament més llarg que haurà fet la nostra penya i els 9 membres que sortirem divendres cap a Las Palmas el fem amb una gran il.lusió. Il.lusió perquè viurem potser el partit més important de la temporada i il.lusió perquè tornarem a veure als nostres amics de la penya El Recibimiento. Quan fem un viatge sempre diem que el més important és pasar-ho bé i que el resultat és el de menys, en aquesta ocassió no podem dir el mateix, donada la situació en que es troben els dos equips, el resultat sí que pot marcar el destí d'un dels dos equips i això ens fa estar neguitosos com tots vosaltres tot i que confiem en la capacitat dels nostres jugadors.
El pasar-ho bé no ens preocupa ja que estem segurs de que ens ho pasarem, el 16 de juny del 2008 vam iniciar una amistat molt especial amb la Fefi, l'Óscar i en Brian i aquest any l'hem ampliada amb tots els membres de la penya El Recibimiento que es van desplaçar fins a Girona. Ja ens han informat de que tenen moltes sorpreses preparades per a nosaltres, el mateix divendres ens faran una visita guiada pel seu estadi i museu del club i el dissabte ens vindran a recollir a l'hotel de bon matí per a visitar l'illa i dinar plegats abans del partit.
La veritat és que ja tenim ganes de que arribi el moment de retrobar-nos amb ells i de conèixer la resta de membres de la penya com l'Alba, la filla de l'Orlando que fa pocs dies va fer la primera comunió.
Des de fa dos anys que parlem un parell de vegades a la setmana amb aquesta meravellosa gent i quan diem que tenim una amistat de 1.281 quilòmetres no ens referim tan sols a la distància que ens separa sinó al tamany d'aquesta amistat.

martes, 1 de junio de 2010

Assemblea general de socis de la penya el 12 de juny

Reunits en sessió ordinaria la junta directiva el 29 de maig del 2010 acorda convocar a tots els socis a l'assemblea general per al 12 de juny del 2010 a les 15:30 hores en primera convocatòria i a les 16 hores en segona, a la seu social de la penya, al bar Bon Ibèric, amb el següent ordre del dia.
1.- Lectura i aprovació de l'acta anterior
2.- Informe del president
3.- Aprovació estat de comptes
4.- Aprovació de la composició de la junta directiva
5.- Pressupost temporada 2010-2011
6.- Precs i preguntes

I també amb el futbol base

Per qüestions de feina encara no disposem de les fotografies que el nostre fotògraf Joan Carles va fer la nit de dissabte però seria molt injust fer un article sobre els premis dels jugadors del primer equip sense fer esment primer de la magnífica festa que vam viure al Restaurant el Mirador per a celebrar els títols de lliga assolits per tres equips del nostre futbol base, l'Aleví B, l'Infantil B i el Juvenil B. Una festa que va reunir 200 persones entre jugadors, entrenadors, directius del futbol base i membres de la nostra penya i de la Penya Hiroshi, ara Guixols Costa Brava. Entre els assistents també va destacar la presencia del vice president de la Diputació de Girona, el Sr. Narcís Casassa i el president de la Fundació del nostre club, el Sr. Jordi Triola.
Entrega de trofeus a tots els components dels tres equips, records per part dells cap a la nostra penya i reconeixements mutuus van ser els ingredients que van tancar una nit inoblidable.

Premis de les penyes

Diumenge vàrem celebrar el sopar que les penyes Penya Miki Albert, Penya Guixols Costa Brava i la Penya Immortal Girona havíem organitzat per a entregar els premis als jugadors més destacats de la temporada, amb aquest acte volem reconèixer la feina de tots els jugadors del nostre club, de forma simbòlica entreguem aquests premis, aquest és el segon any, als jugadors que per un o altre motiu han destacat més però en representació de tots els jugadors que formen part del primer equip.
El primer en recollir el seu premi va ser en Gerard que va ser el jugador més votat la temporada passada i no havíem tingut oportunitat d'entregar-li el premi Penya Immortal Girona de la temporada 2008-2009.
Roberto peragón va recollir el premi Penya Guixols Costa Brava com a segon màxim golejador de l'equip, molts pensareu que encara no ha acabat la temporada i encara pot quedar el primer, durant el sopar ja van arribar a un acord entre ell i Kiko Ratón que si això passa s'intercanviaran els trofeus.
El gran triomfador de la nit va ser Kiko Ratón, a part de recollir el premi Penya Miki Albert, un trofeu obra artesanal d'en Jose Antonio Muñoz, president de la penya que porta el nom del premi, també va recollir el premi que porta el nom de la nostra penya ja que ha sigut el jugador més votat per tots vosaltres.
L'Albert Jorquera va recollir el premi Federació ja que ha sigut el jugador gironí més votat.
Miki Albert també va tenir el seu minut de glòria ja que va ser homenatjat per la seva penya.
Jugadors, directius i representants de les penyes vam passar una nit molt agradable a l'Hotel Nord Gironí i per això vam aprofitar l'acte per anunciar que les tres penyes tenim la intenció de crear la federació de penyes per a fer coses conjuntes, coses que ja fem des de fa dos anys i que sempre han estat un èxit com aquest sopar.