Potser, potser, pot ser, serà

És difícil, és dificil de vegades transmetre el que sentim, però les imatges que els nostres jugadors ens transmeten ens ho fa més fàcil, potser reiterem la paraula transmissió i en el partit més important de la temporada a Montilivi serà molt important aquesta transmisió, per la nostra part en aquest article intentem transmetre la mateixa il.lusió dels "foreros", dels penyistes immortals, dels seguidors i dels membres de totes les penyes del Girona F.C. quan diem plegats: "és molt fàcil sentir-nos identificats amb uns jugadors que passi el que passi es deixen la pell al camp".
Segurament quan estem fent aquest article, en Manolo, César, Franchu, Paco, Cristina i un munt de gent que vindrà a Montilivi, ara estan retallant papers per fer confetti, és així com es fa un equip de primera.

Per tenir un Girona de primera hem de fer créixer la massa social

Si sou detractors de l'actual consell d'administració del nostre club, després de llegir aquest article potser pensareu que ens estan utilitzant com passerells, no és així, avui fem aquest article per a explicar una trobada de les penyes amb l'actual junta directiva, una trobada que ha creat molta il.lusió, no tan sols als socis de les nostres respectives penyes sinó també als aficionats que setmana a setmana i dia a dia ens empenyen a mantenir el mateix entusiasme amb el que vam començar el primer dia que vam visitar Montilivi.
De manera objectiva us direm que en Jonathan Martínez ha arribat al nostre club amb molta il.lusió i humilitat, "sóc un novato i vinc a fer tot el que pugui per a fer créixer la massa social del Girona amb el vostre ajut". Avui no arribava sol, en Juanjo, futur president de la penya del Girona de Blanes, amb tres socis més d'aquesta penya que encara que no estigui constituïda ja porta més de quaranta persones a Montilivi cada quinze dies, l'acompanyaven. Al Bon Ibèric també s'ha trobat amb els membres de la nova Penya Guixols Costa Brava, el Girona creix i creix fora del que és la ciutat perquè si el Girona el fem gran el farem tots els que vivim a les comarques gironines, perquè el nom de Girona ens representa a tots, potser algun dia en comptes de recuperar l'esperit de l'ascens, intentarem recuperar l'esperit de Vista Alegre, veïns de Bàscara ens explicaven que anaven en bicicleta fins a Girona per a veure el partit del nostre club i quan tornaven els que no tenien bicicleta els esperaven com herois per a escoltar-los com havia anat el partit.
El més important de la reunió d'avui és que com a dit en Jonathan que això no quedi en paraules, si la reunió a estat un èxit o un fracàs s'ha de veure en fets i de ben segur que amb la il.lusió amb la que tots ens l'hem agafat tindrà una recompensa important al nostre cor.

Un encreuament

Fa unes setmanes pensàvem que inclús podíem lluitar per l'ascens, era una il.lusió molt bonica, com la pancarta de la fotografia, però la competició és molt dura i ella sola s'encarrega de posar a cadascú al lloc que li pertoca. Després d'aquestes dues derrotes potser molts tenim la sensació que per al partit de diumenge ens trobem davant d'un encreuament que pot fer que veiem la derrota a Vila-Real i la de divendres a Montilivi com normals si puntuem a Cádiz o que ens comencem a posar nerviosos i les veiem com un símptoma de feblesa si perdem a la Tacita de Plata.

La veritat és que tenim plena confiança en els nostres jugadors, en tots els moments més difícils de la temporada han reaccionat meravellosament bé i aquest és un d'ells.

Avui hem estat parlant amb en David Romero, president de la penya cadista Los Condenaos. Diumenge escoltàvem per la radio que el Cádiz, tot i empatar amb el Vila-Real B a casa, havia fet el millor partit de la temporada. La sensació que ens ha quedat de la conversa és que comencen a resignar-se i veuen molt difícil el salvar la categoria, com passa sempre quan un equip està a baix, quan jugues bé no guanyes per mala sort o per l'àrbitre i quan jugues malament perds perquè jugues malament.

Per acabar us direm que a nivell de penya, el proper divendres mantindrem una reunió juntament amb la penya Miki Albert, la de Celrà i la Hiroshi amb en Jonathan Martínez, en Jonathan ajudarà en l'àrea de la directiva que encapçala en Josep Sierra Cónsul i s'encarregarà de ser el lligam amb les penyes, és una figura que des de fa molts anys hem estat reclamant i fins ara no l'havíem tingut per això considerem la reunió de divendres com a molt important. Com és normal, en propers articles us anirem informant dels acords tractats.

Caiguda sobre un coixí

Dijous parlàvem amb en Jose Vicente Castillo, directiu de la Delegació de Penyes del Llevant U.D. i ens deia que no és casualitat la segona volta que està fent el seu equip, ens comentava que quan es trobava amb qualsevol jugador valencià li transmetien el convenciment de que aquest any pujaran de categoria. La veritat és que tots a Montilivi vam ser testimonis de que aquest equip és d'una categoria superior.

Després dels grans resultats del nostre equip en aquesta segona volta ha fet que aquestes dues derrotes seguides no tinguin una conseqüència greu però ja no tenim més marge i la setmana que ve haurem de puntuar a un camp d'un equip de la nostra lliga. Les últimes 10 jornades del campionat sempre són les més importants i hem de tornar a la dinàmica positiva i aconseguir els 7 punts que ens falten el més aviat possible per a no haver de patir fins al final.
Com sempre, ens quedem amb la part positiva del partit, la primera és que els més de 4.000 espectadors que vam assistir ahir a Montilivi vam estar amb els nostres jugadors fins a l'últim minut.

I la segona és que com que va ser retransmès per la tele, molts seguidors del nostre equip d'arreu de l'estat van poder reunir-se per a presenciar el partit, com els nostres amics de la penya El Recibimiento de Las Palmas.

El viatge

A nivell esportiu no vam tenir una bona estrena de la nova pancarta de la penya, però sí a nivell social ja que una vegada més els seguidors que ens vam desplaçar vàrem gaudir d'un viatge inoblidable.
Entre els membres de l'expedició gironina vam comptar amb l'assistència de dos joves seguidors, l'Abril, filla d'en David de la Penya Hiroshi i en Nil, fill de l'Alfonso, propietari de l'empresa d'autocars Girotransfer a qui veieu a la fotografia.
No vam ser gaires els que vàrem acompanyar l'equip però els qui érem anàvem carregats de il.lusió i això va fer que des de la sortida fins a l'arribada a l'hotel al migdia a l'autocar es visqués una autèntica festa.

Del partit no cal dir res, els que el vàreu seguir per la tele ja coneixeu com va anar, això sí, després del partit ens vam quedar per a saludar els nostres jugadors, si quan guanyen els esperem, després d'una derrota amb més motiu.

Després del partit vam tornar a l'hotel i l'habitació 450 va ser el punt de reunió d'alguns membres de l'expedició per a veure el clàssic, a en David de la Penya Hiroshi li va quedar aquesta cara de satisfacció després de la gran victòria del seu equip.

I després més festa fins a primera hora del matí, el Pub Jocker va ser testimoni una vegada més de les nostres dots. Ens van fer sentir com a casa, a part de convidar-nos algunes consumicions ens van dedicar una cançó.

Diumenge a la tarda arribàvem a Girona i ens trobàvem amb l'alegria d'una part dels integrants de la penya que no van poder venir fins a Castelló i que van aprofitar per assaborir ahir al matí l'ascens de categoria del nostre Juvenil B, a manca d'un munt de jornades, li treuen 18 punts al segon, després de la victòria davant del Figueres per 3 a 2 han aconseguit matemàticament el campionat i l'ascens a la Lliga Nacional. Enhorabona!.

Gi-ro-na!

Després de la gran victòria dels nostres jugadors davant d'un Salamanca que va lluitar i ens va fer patir fins a l'últim minut en un partit a on els nostres jugadors van demostrar una vegada més la seva professionalitat i entrega al club i a on en Dani Mallo va veure recompensat el seu esforç i dedicació amb una actuació que tots recordarem, dissabte que ve marxarem cap a Vila-Real per a acompanyar-los en un nou triomf.

Sortirem a les 8:30 hores de la Plaça Poeta Marquina de Girona per a dinar a Marina d'Or, després veurem el partit, a la nit soparem a l'hotel i encara tindrem temps de veure el clàssic, nit de festa i diumenge després d'esmorzar cap a Girona.

El preu del viatge és de 110 Euros per als socis de la penya i de 120 per als simpatitzants, el preu inclou el viatge amb autocar, el dinar, l'entrada al camp, el sopar, la nit d'hotel i l'esmorzar. Ja podeu passar per la nostra seu per a omplir els fulls d'inscripcions i fer efectiu l'import, la data límit és el dijous.

Per acabar felicitar als nostres infantils que van ser un dels vuit finalistes del MIC.

Objectiu omplir Montilivi

Aquesta setmana el nostre amic Óscar de Las Palmas ens enviava aquest cartell que ha fet amb tota la seva il.lusió i és que el partit de diumenge il.lusiona de manera molt especial no només a tots els que tenim l'oportunitat de poder veure'l en viu sinó també als que segueixen el nostre club des de lluny.

La directiva del nostre Girona F.C. ha posat uns preus molt especials per als que encara no han tingut l'oportunitat de gaudir d'un partit de la LFP en directe, 10 euros la general i 20 euros la tribuna. Bé amics, la directiva ha posat el seu granet de sorra per a omplir Montilivi diumenge i nosaltres hem de posar el nostre portant algun familiar o amic no soci al camp per a aconseguir-ho.
Avui acabem l'article amb el cartell del viatge a Vila-Real, més endavant farem un article més extens. Només dir-vos que serà molt semblant al que vam fer fa pocs dies a Castelló i esperem que ens deixi el mateix record.