La victòria es resisteix i ahir va ser de la forma més cruel possible, de penal a l'últim minut, tot i així ens hem de quedar amb la bona imatge de l'equip i hem d'estar convençuts de que jugant d'aquesta manera el triomf no es farà esperar gaire.Els trenta seguidors que vam acompanyar l'equip ens portem de Huesca un gran record, tant pel joc de l'equip com pel tracte rebut per part de tots els seguidors locals.
Cap al migdia arribàvem a la ciutat esportiva de Huesca, allà vam tenir el plaer de conèixer a en Máximo Laliena, tota una institució a aquelles terres, és el soci més antic i l'actual entrenador dels veterans del SD Huesca, és una persona molt estimada ja que la seva llarga vida sempre ha estat lligada al futbol modest de la província.
Abans de dinar vam passar pel Bar Loreto que és la seu de la penya Fenómenos Oscenses, una vegada més hem d'agrair la magnífica rebuda que ens dispenses les penyes locals dels llocs a on anem.
Camí del restaurant vam passar per un mercat medieval que es celebrava a la ciutat, allà vam poder degustar alguns productes típics de la terra.
Seixanta 
persones ens vam reunir a la taula per a celebrar un magnífic dinar de germanor, entre els seguidors locals hi havia en Pascual, germà de l'exjugador de primera Josete.
Abans de tornar cap a Girona, els presidents de les dues penyes i els presidents dels dos clubs vam mantenir una petita conversa.
Cap al migdia arribàvem a la ciutat esportiva de Huesca, allà vam tenir el plaer de conèixer a en Máximo Laliena, tota una institució a aquelles terres, és el soci més antic i l'actual entrenador dels veterans del SD Huesca, és una persona molt estimada ja que la seva llarga vida sempre ha estat lligada al futbol modest de la província.
Abans de dinar vam passar pel Bar Loreto que és la seu de la penya Fenómenos Oscenses, una vegada més hem d'agrair la magnífica rebuda que ens dispenses les penyes locals dels llocs a on anem.
Camí del restaurant vam passar per un mercat medieval que es celebrava a la ciutat, allà vam poder degustar alguns productes típics de la terra.
Seixanta 
persones ens vam reunir a la taula per a celebrar un magnífic dinar de germanor, entre els seguidors locals hi havia en Pascual, germà de l'exjugador de primera Josete.Els càntics a favor dels dos clubs en un càlid ambient de festa feia que el temps passés molt ràpid.
L'abraçada dels presidents de les dues penyes simbolitza molt bé el que vam viure durant tot el dia d'ahir.
Abans de tornar cap a Girona, els presidents de les dues penyes i els presidents dels dos clubs vam mantenir una petita conversa.Per acabar, dir-vos el que cantàvem ahir, "el año que viene volvemos otra vez".
1 comentari:
El Girona jugó muy bien, sobretodo en el segundo tiempo pese a estar con 10.
Todos los jugadores se merecen un aplauso por el partido de ayer y en especial Kiko Ratón. Lleva ya 2 goles y no son malos números si recordamos que el año pasado en 42 partidos el jugador del Girona que más goles marcó logró 6 tantos.
El viaje fue una vez más una gozada. El grupo que nos reunimos y el ambiente que se crea en el autobús, durante la comida, en la grada... no tiene precio.
¡Adelante Girona!
Sempre Immortals
Publica un comentari a l'entrada