
No hi ha una explicació lògica, és un sentiment, quan més
difícil és la situació els gironins demostrem que tots som un, ahir des del primer jugador fins a l'últim seguidor vam anar a per la victòria, un triomf al que ja havíem estat acreedors..

Quan els nostres fills tenen avui com un dels seus
herois a l'Albert, ens adonem que ni
Cristianos ni Leos, potser s'ha perdut al mon del futbol el que que no s'hauria d'haver perdut mai, perquè els nostres fills es senten més identificats amb en Xumi que va
revolucionar el partit, amb en
Jose a l'esquerra que no és la seva o en
Chechu, sense
desmerèixer a en
Brian o
Almirón i a tot l'equip. I és que ha sigut tot l'equip, quan diem que tenim un gran grup humà, només us
havíeu de fixar com ha celebrat el gol tota la banqueta i en això quelcom de culpa també té en
Cristóbal.

I quan ens referim als
papas, fem esment a tots els que estan treballant pel futbol base de l'entitat,
Vivis,
Lladós, Anna i
penyistes com en Joan Carles o en
Caravaca. Ahir va ser una altra mostra, el juvenil no va poder amb el
Zaragoza, però tant l'equip com els seus pares i els
penyistes vam passar un dia inoblidable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada