Sopar de Fires

Com és tradició cada any per fires fem un sopar a on els integrants de la penya que assistim al mateix passem una estona de disbauxa. Aquest any el farem el proper dissabte 31 a la nostra seu. La Conxi i en Jordi ens han preparat un magnífic menú per només 15 euros. Tots els que esteu interessats en assistir a la festa us podeu apuntar al Bon Ibèric abans de dissabte.
Com és lògic hem de fer esment del tema estrella de la setmana, serem molt breus, dir-vos que en Cristóbal potser no ha tingut la sort en moments puntuals però ha estat sempre un senyor i sempre ha donat la cara davant dels aficionats, després dels partits sempre hem tingut l'oportunitat de mantenir una xerrada amb ell, bé li desitgem tota la sort que no ha tingut aquí.
En el cas d'en Narcís Julià no podem ser objectius ja que el considerem des de fa molts anys com un amic de la penya, és un fidel seguidor del nostre equip i coneix totes les vicissituds del club per la qual cosa el considerem com la persona més apropiada per tirar endavant la nau. Amb ell vam viure un dels moments més feliços amb l'ascens a segona B a El Rubial i esperem viure molts més.
També ens ha fet molta alegria retrobar-nos amb en Jordi Melero, els seus inicis com entrenador van ser als equips inferiors del nostre club i ara veure'l al primer equip és tota una satisfacció per a tots els que el coneixem.

Musho Betis per tan poc Girona

Ens quedem amb la festa viscuda a la vila de Salt, del partit només dir que ni de bon tros hi ha la il·lusió que hi havia l'any passat i això, a un esport a on a part de tenir un bon equip els resultats venen marcats per les vibracions que empenyen els seguidors sobre els jugadors, explica el resultat d'ahir, no ho entengueu com una crítica als seguidors, simplement és una visió objectiva de l'estat d'ànim de tots els que formem part d'aquest club. Sobre el paper tampoc hi ha gaire diferència per qualitat i experiència en l'élit del futbol entre els dos equips, però mentrestant un equip té clar que està fet per pujar un altre encara estem buscant el lloc que mereixem a la categoria.

I de veritat que ens quedem amb la festa, els nostres companys de la Peña Bética de Salt ens van donar una lliçó de com es preparen i es fan les coses. A les nou del matí ja estàvem amb ells per a donar-los un cop de mà, no va ser necessari ja que no van venir el gran nombre de seguidors que s'esperava, el preu de les entrades va estar un factor determinant, potser escoltareu moltes crítiques a la nostra directiva per això, amb raó, però també heu de pensar que les jornades econòmiques potser és l'única font d'ingresos que ens queda fins a final de temporada i inclús el Betis és l'únic equip andalús que s'ha retirat del conveni que tenen tots els clubs andalusos per posar les entrades a un preu unitari pels seguidors visitants quan s'enfronten entre ells.

Per acabar agrair a en Perico Sánchez, secretari de la penya bètica de Salt, en Dueñas, el seu president i a tots els que ens van rebre amb els braços oberts a la seva festa, no només per la seva simpatia sinó pel que el d'ahir hagi estat un dia inoblidable per a tots seguidors gironins que vam tenir el plaer de coneixer-los , que vam ser molts.

Festa Major

Amics, comencen les Fires i Festes de la ciutat i no ho poden fer de millor manera que amb un partit amb un dels millors equips de l'estat, el Betis. és cert que la situació del nostre equip no està per gaires festes però el fet de poder viure un partit de primera ens fa adonar-nos de que de vegades és saludable oblidar-nos per un moment de la vessant esportiva abans de l'encontre i assaborir el dia que passarem dissabte ja que oportunitats com aquesta no les tenim sovint. Diem que serà un partit de primera ja que l'ambient de futbol que viuran els nostres carrers serà semblant al que estan acostumats a veure molts aficionats gironins quan es desplacen cada setmana a Barcelona per a veure el Barça o l'Espanyol.

De la part esportiva no ens hem de preocupar, com ens deia aquesta setmana un dels nostres companys més actius de la penya, en Fran, si ells tenen el Cristo del Gran Poder, nosaltres tenim a Sant Narcís.

L'ambient de festa futbolística aquest cop estarà capitanejada per l'afició visitant, promoguda per la Peña Bética de Salt i la Coordinadora de Peñas Béticas de Catalunya com molt bé ja ens han informat els diaris de la ciutat, es prepara una gran trobada de seguidors visitants que amb els seus càntics i color verd-i-blanc farà que potser molts gironins sentim enveja sana ja que són en moments com aquests quan veiem que encara ens falta molt per a ser un club i una afició de primera.

Ja sabeu que és costum de la nostra penya ser els amfitrions de les penyes dels equips que ens visiten, aquest cop no ho serem però sí us podem dir que la nostra penya hi serà a la festa bètica, avui mateix el secretari de la penya bètica de Salt, en Pere Sánchez, es mostrava molt il·lusionat per poder comptar amb el nostre humil recolzament.
I després de dissabte arribarà diumenge i diumenge la nostra penya també hi serà a Barcelona, uns quants membres ens desplaçarem per a passar una estona amb els amics de la Peña Presentes por el Escudo, l'any passat vam crear uns llaços d'amistat amb aquesta penya del Real Zaragoza que fa que tinguem moltes ganes de tornar a saludar a en Jose, en Fredi, en Luis, en Javi, Las Pinkys, bé, a tota la colla que formen aquesta penya que oficialment s'ha inaugurat fa pocs dies, el trenta de setembre passat.
No penseu malament, no anirem a l'estadi per a anar animar contra el Barça, simplement assistirem al dinar que han organitzat els penyistes manyos per a trobar-se abans del partit, després del dinar tornarem cap a Girona amb un somriure d'orella a orella per la felicitat viscuda.

Gran ambient però un resultat dolent

Perdre a Soria tampoc és una cosa il·lògica quan fem els càlculs a principi de temporada d'on es poden treure els punts quan juguem fora de casa, potser la necessitat de punts ens fan ser més pessimistes després del resultat d'avui però si només tenim en compte el joc i la imatge oferta per l'equip, no és una sensació que ens ha quedat a nosaltres que hem escoltat el partit per la radio acompanyats per més de quinze seguidors gironins a la nostra seu, també és la sensació que li ha quedat a alguns seguidors que s'han desplaçat a Soria i que hem estat en contacte amb ells per telèfon durant el partit, podem dir que la qualitat de l'equip ens aporta la confiança de que assolirem l'objectiu d'aquesta temporada que no és altre que el mantenir la categoria.

Quan us diem que hem viscut un gran ambient és perquè a la nostra seu des de les cinc de la tarda un grapat de seguidors ens hem reunit per a seguir el partit per la radio i fins que ha arribat el tercer gol del Numancia tots creiem que podíem aconseguir quelcom de positiu, després del partit hem fet un dels actes que teníem programats per avui i no era altre que felicitar a en Rafa Ponzo pel seu aniversari, la fotografia de l'encapçalament de l'article mostra quan tots els assistents li cantàvem l'aniversari feliç, una felicitat que hagués estat més complerta amb una victòria del nostre equip.

Camino Soria

El títol de l'article d'avui és per a retre un petit homenatge a en Josep Maria, en referència a la cançó de Gabinete Caligari s'adreçava a nosaltres per correu electrònic per a preguntar-nos si fèiem aquest desplaçament, la veritat és que no ha sigut per ganes però el fet de que hagi coincidit just després dels tres desplaçaments seguits a Tarragona, Donostia i Huesca i que no hagin tingut una resposta per part dels aficionats tan important com l'any passat no ens ho ha permès, tampoc heu d'entendre això com una justificació, agafeu-lo com una promesa de que l'any vinent serà un dels viatges fixos que farem ja que no només en Josep Maria, heu sigut molts els que ens heu dit que us faria il·lusió anar a Los Pajaritos.

A Soria els nostres jugadors es trobaran a part d'un gran equip a una de les millors aficions de l'estat, us destaquem una de les seves penyes, Frente Rojillo, tot i que el seu nom pot crear alguna confusió és una penya a on destaca les ganes de passar-ho bé amb gresca, sense cap connotació política ni violenta, els instruments de percussió i de vent que porten a l'estadi escalfen la fredor del clima d'aquelles terres. Dissabte passat, els nostres amics Fenómenos Oscenses ja els van poder conèixer ja que van quedar amb ells per a fer un acte de germanor i van passar un dia extraordinari.

D'altra banda i com actualitat de la nostra penya us podem anunciar que ja podeu adquirir les participacions de la loteria de Nadal, el número que hem escollit és el 64.352, la butlleta val 5 euros i es juguen 4.20 euros, bé, esperem que la sort ens acompanyi.

Papa,¿per què som del Girona?

No hi ha una explicació lògica, és un sentiment, quan més difícil és la situació els gironins demostrem que tots som un, ahir des del primer jugador fins a l'últim seguidor vam anar a per la victòria, un triomf al que ja havíem estat acreedors..
Quan els nostres fills tenen avui com un dels seus herois a l'Albert, ens adonem que ni Cristianos ni Leos, potser s'ha perdut al mon del futbol el que que no s'hauria d'haver perdut mai, perquè els nostres fills es senten més identificats amb en Xumi que va revolucionar el partit, amb en Jose a l'esquerra que no és la seva o en Chechu, sense desmerèixer a en Brian o Almirón i a tot l'equip. I és que ha sigut tot l'equip, quan diem que tenim un gran grup humà, només us havíeu de fixar com ha celebrat el gol tota la banqueta i en això quelcom de culpa també té en Cristóbal.

I quan ens referim als papas, fem esment a tots els que estan treballant pel futbol base de l'entitat, Vivis, Lladós, Anna i penyistes com en Joan Carles o en Caravaca. Ahir va ser una altra mostra, el juvenil no va poder amb el Zaragoza, però tant l'equip com els seus pares i els penyistes vam passar un dia inoblidable.

Una de dues

El K.O. a la copa ens ha fet molt de mal, tots teníem l'esperança d'aconseguir dues victòries seguides al nostre estadi per poder sortir d'un cert desànim que es comença a notar entre els seguidors gironins, ja no pot ser, però ens queda l'oportunitat d'aconseguir la victòria més important, la de dissabte, un triomf que ha de tornar l'autoestima a tots els que formem part d'aquest club i això no s'aconseguirà sense que tots, des del primer fins a l'últim, posem el nostre granet de sorra, per això és important que tot i que estem vivint uns moments de preocupació també els visquem amb la confiança de que tenim uns jugadors que formen un gran grup humà i d'una qualitat tècnica que està molt per sobre del que reflexa la classificació.
Ahir no tot varen ser males noticies, abans del partit vam compartir uns moments molt agradables amb els nostres amics de la penya Blau Cel, la nostra seu, el Bar Bon Ibèric es va convertir en el lloc de trobada d'uns quinze seguidors del Celta, en Manolo Devesa que a part de ser el seu president havia estat linier a primera catalana i tercera, ens deia que recorda la poca importància que tenia aquest club quan ens arbitrava i el canvi que ha donat ara, també ens comentava quan veia la samarreta de "Girona a Segona" que per a un altre club aquesta frase seria com un menyspreu i nosaltres portem la segona amb gran orgull.
Per acabar dir-vos que uns quants seguidors de la penya no hi serem a Montilivi dissabte, no ho notareu perquè els que es queden són els que tenen una veu més potent, però sí, els pares del juvenil divisió d'honor fa unes setmanes ens van dir que els faria molta il·lusió fer un viatge amb autocar per a acompanyar l'equip a Zaragoza i com és normal la penya ha respost amb la mateixa il·lusió i dissabte a les quatre de la tarda seguirem el partit a la ciutat esportiva de la capital aragonesa.

A punt

La victòria es resisteix i ahir va ser de la forma més cruel possible, de penal a l'últim minut, tot i així ens hem de quedar amb la bona imatge de l'equip i hem d'estar convençuts de que jugant d'aquesta manera el triomf no es farà esperar gaire.

Els trenta seguidors que vam acompanyar l'equip ens portem de Huesca un gran record, tant pel joc de l'equip com pel tracte rebut per part de tots els seguidors locals.
Cap al migdia arribàvem a la ciutat esportiva de Huesca, allà vam tenir el plaer de conèixer a en Máximo Laliena, tota una institució a aquelles terres, és el soci més antic i l'actual entrenador dels veterans del SD Huesca, és una persona molt estimada ja que la seva llarga vida sempre ha estat lligada al futbol modest de la província.

Abans de dinar vam passar pel Bar Loreto que és la seu de la penya Fenómenos Oscenses, una vegada més hem d'agrair la magnífica rebuda que ens dispenses les penyes locals dels llocs a on anem.

Camí del restaurant vam passar per un mercat medieval que es celebrava a la ciutat, allà vam poder degustar alguns productes típics de la terra.

Seixanta persones ens vam reunir a la taula per a celebrar un magnífic dinar de germanor, entre els seguidors locals hi havia en Pascual, germà de l'exjugador de primera Josete.

Els càntics a favor dels dos clubs en un càlid ambient de festa feia que el temps passés molt ràpid.

L'abraçada dels presidents de les dues penyes simbolitza molt bé el que vam viure durant tot el dia d'ahir.

Abans de tornar cap a Girona, els presidents de les dues penyes i els presidents dels dos clubs vam mantenir una petita conversa.

Per acabar, dir-vos el que cantàvem ahir, "el año que viene volvemos otra vez".