L'un cagant llets i l'altre sense sortir

Ens ha sorprès, tenim dos galls de lluita que creiem tenen un caràcter molt fort, en Javi i en Josep, dos galls que si el resultat d'avui hagués estat diferent haguessin passejat les seves plomes per la tribuna de Montilivi després del partit, és una dada objectiva, quan el Girona ha guanyat sempre els hem pogut saludar, l'única persona que ha recuperat part de la seva personalitat que havia perdut durant la setmana ha estat en Cristóbal, ha donat la cara davant dels aficionats, a una pregunta de com veu l'equip, després de cinc segons i un sospir ens ha dit que tranquils que ho veu molt bé, la mateixa tranquilitat amb la que ho veuen l'Anna i en Josep Maria, el que està clar és que aquest Girona no enganxa, avui no ha plogut i veure l'aspecte que oferia les grades i la gespa de Montilivi ha estat molt diferent al que oferia l'any passat davant de l'Alacant, i aquesta dada també és objectiva. Avui fem aquest article sense un ànim destructiu, ningú ens pot acusar de que volíem una derrota del Girona, fins i tot seguidors crítics amb la penya ens han felicitat després del partit de la manera que hem donat suport al nostre equip, els que portem la penya, equivocadament o no, fem les coses amb la consciència el suficient tranquil·la per a anar a dormir com xaiets i si a l'endemà algú ens pregunta el perquè ens hem equivocat tots tenim una resposta, resposta que avui després d'una derrota no hem trobat en cap directiu el nostre club.
Si diem que tot Montilivi s'ha tret el barret davant d'en Dani, el nostre porter, també és una dada objectiva, de la mateixa manera que quan diem que en Rafa Ponzo s'ha acomiadat un per un dels seguidors gironins des de la grada, el no deixar-lo fer des de la gespa ha estat tot un encert de la nostra directiva i ha engrandit més la llegenda dels nostres directius per a que jugadors com en Javi Guerrero rebutgin unes ofertes econòmiques superiors del nostre club per a anar a jugar a un altre club.

Jugadors i seguidors avui plorem la marxa d'en Rafa, el destí es savi i posa a cadascun al seu lloc, només una anècdota, quan un diari va batejar a la seva portada un gol d'en Dani Sarabia com "Sarabiña" quan jugava a tercera amb el nostre club li dèiem al seu pare que en Dani era un jugador de Primera Divvisió, i quan va debutar a primera amb el Racing ens van caure les mateixes llàgrimes d'alegria que a tots els seguidors ens cauran quan veiem debutar a en Rafa a la màxima categoria del futbol estatal.