
Primer de tot dir que el titular de l'article és per a retre un petit homenatge a molts de vosaltres que tot i no compartir la política de la nostra penya seguiu el nostre blog.
Poca gent i gran ambient, avui el punt ens ha deixat al lloc que el nostre equip es mereix, ni
érem un equip per a pujar si
haguéssim guanyat a Alacant ni ens
mereixíem el descens si
haguéssim perdut avui. Ja ho sabeu, nosaltres no donem lliçons de res, quan acabi la temporada un equip estarà per damunt o per sota de l'altre per un punt i el d'avui, quan escoltes les trucades d'en
Jose del
Zaragoza quan
havíem empatat i demanava un altre gol i de
l'Oscar de Las
Palmas després del partit comentant el
positiu d'aquest punt, és un
pas més, esportivament parlant, cap a la salvació.
Quan ha marcat
l'Albacete l'un a tres a manca de quinze minuts ja hi havia gent que marxava de l'estadi, però gràcies a persones com en
Nacho i molts seguidors del gol nord, de tribuna, del gol sud i sobretot dels nostres jugadors hem demostrat una vegada més que
Montilivi és un camp difícil.

A part dels partits, entre setmana, treballem per a que socialment el nostre Girona sigui cada dia més gran, avui ja us podem anunciar que molt aviat tornarem a escoltar el nostre himne a l'estadi. Les quatre de l'Ibèric, la Penya
Miki Albert, la Penya
Hiroshi, la Penya
Curta i la nostra ja fa uns mesos que vam parlar que
havíem de recuperar el nostre himne, en Carles Teixidor, quan era president del Girona, va ser la penúltima persona que va tenir la partitura de l'himne del Girona a les seves mans, diem la penúltima perquè la partitura original està en mans d'algú. Ens vam adreçar a ell perquè ens vam enrecordar que quan es va perdre l'única
cassette que havia
gravada de l'himne, es va trobar amb la partitura i un gran gironí li va
gravar amb un orgue,
gravació que
algun cop hem escoltat a
Montilivi, ens va prometre que miraria si per casa tenia la fotocopia que va fer per a que el seu amic
granés l'himne i si la trobava ens trucaria. Això va ser un dimecres i el dimarts de la setmana
següent ja
teníem la fotocopia de la partitura a les nostres mans. Ja sabeu com funcionem els gironins, som una mica mal pensats, i per
això li vam preguntar si
podíem dir el nom de la persona que ha recuperat l'himne del nostre club i va respondre que com que no te res a amagar ho
podíem dir.
6 comentaris:
Ahir més d'un va marxar abans d'hora i s'en deu estar penedint, no es pot demanar més de l'equip ni dels poquets que erem ahir a Montilvi!
Molt bona notícia lo de l'himne, quan vaig posar la lletra al nostre blog no em vaig atrevir a escanejar la partitura per si de cas. Lo ideal seria que el tornéssin a gravar i remesclar perquè sonés més actual i engresacador.
Una barçada als Immortals!
Visca el Girona!
Ja,ja,ja...Volia dir una ABRAÇADA (Que a en Pepe li vindrà un atac!), és que estic llegint l'sport i m'ha traït el subconscient!
Eso es verdad, la gente que se fue con él 1-3 recibió un poco de "justicia divina"... jaja
¡El Girona nos tenía reservado lo mejor para el final!
Tras un partido tan difícil este punto sabe a gloria.
Ahora toca ir a hacer un buen papel a Salamanca. A ver si podemos devolverles el 0-1 de la primera vuelta.
¡Vamos Girona!
"""Que pedazo de Equipo""".
Todo Girona tiene que estar orgulloso de este pedaso de Equipo .
El partido termina cuando suena el piti final ..
Cada dia le cojo mas cariño a este Pedazo de Equipo..
de un partido casi perdido a un punto no esta nada mal despues de un sabado frio frio..........que frio hacia en montelivi jeje pero hay que esperar que el arbrito pite el final del partido para poder irte, no? por cierto donde estan las llaves?? ahhhhh jeje.
Zakaj pa ne:)
Publica un comentari a l'entrada