El Girona també tindrà el seu nou estadi a Cornellà

Tot i que el que us diem avui serà signat el 28 de desembre, ho publiquem avui perquè tots marxem de festa per a celebrar la noticia.

Ja esteu al cas de que les obres de l'estadi Montilivi porten un retard considerable, doncs bé, en aquests moments estan totalment paralitzades ja que segons ens han informat les nostres fonts, que com coneixeu els que seguiu el nostre bloc, són totalment fiables, el Girona F.C. tindrà un nou estadi.

L'indret escollit és la població de Cornellà del Terri, com que la RFEF ja ha confirmat que Girona serà una subseu del mundial que es celebrarà a l'estat d'aquí uns anys, ha sigut la mateixa federació de futbol qui ha triat el lloc per la seva gran connectivitat i a més assumirà totalment el cost de l'obra.

L'estadi, com podeu veure a la maqueta presentada ahir, és una rèplica exacta del nou estadi de l'Espanyol, per la qual cosa els seguidors gironins podrem gaudir d'un estadi cinc estrelles. Entre els noms que més sonen per portar el nom de l'estadi és el de Estadi Josep Gusó.

Ahir, una de les persones que es mostraven més contentes era en Josep Maria Jofre qui prometia que els seients que havien comprat per Montilivi els farien servir per a fer una graderia a l'estadi Torres de Palau.

Per acabar dir-vos que el 28 de desembre és un dia molt especial i us recomanem que aneu en compte amb les innocentades, encara que aquestes siguin fetes amb tota l'estimació i respecte del món.

21 euros per butlleta

Ja és Nadal, sempre es diu que el sorteig de la Grossa dóna el tret de sortida a aquestes festes i avui ha arribat aquest moment en el que la il.lusió compartida ens transforma a tots una mica per a viure uns dies de pau i concòrdia en companyia dels nostres familiars i amics..

En el sorteig d'avui la nostra penya ha estat agraciada amb la "pedrea" i per cada butlleta ha tocat 21 euros, ens tocarà treballar una mica més per a que les pugueu cobrar de seguida, tan aviat com sapiguem la data en la que Caja Madrid les pagarà us ho farem saber en aquest bloc.

Una vegada més us desitgem de tot cor que passeu unes molt bones festes i us convidem a que continueu seguint aquest bloc ja que si el físic ens aguanta les farres pròpies d'aquests dies, seguirem informant-vos de tots els actes que tenim programats.

Bon Nadal

Ha sigut una jornada carregada de noms propis, avui trobareu aquest article carregat d'aquests noms i és que si a nivell esportiu a part dels pebrots que ha posat tot l'equip destaca Kiko Ratón que ha rebut el reconeixement que tot Montilivi li devia, a nivell de penya són molts els que han fet possible que avui hagi estat un dia màgic.

Ahir vam rebre la trucada d'un dels nostres amics socis, els que anem cada quinze dies a Montilivi si falta el que tens al cantó mai penses en res dolent, creus que no ha vingut per qualsevol raó, però en Josep ens va faltar a l'últim partit i ens faltarà durant un període llarg de temps perquè va patir un greu accident, ha sigut en la primera persona que hem pensat tots els membres de la penya quan el nostre equip ha assolit el triomf. Quan en Josep ens deia que per primera vegada després de l'accident tenia el mòbil i que la primera trucada que feia era a la penya entens que a part del futbol són molts més factors que influeixen en l'èxit d'una penya com la nostra.
Una penya com la nostra i com moltes penyes gironines i d'arreu de l'estat com la que capitaneja en Joan, la penya Els Gafarrons, abans de començar el partit hem tingut el plaer de compartir una estona amb els setze membres d'aquesta penya que avui s'han desplaçat fins a Girona per animar el seu equip, no cal dir com són, tots els que heu vingut a Montilivi heu vist que són un exemple de penya.
També abans del partit mentre la Cristina feia de les seves amb el dimoniet Jordi, l'Albert Manga ens ha promès que vindrà al nostre sopar nadalenc que farem el proper 5 de gener, nit de reis, a la nostra seu.
Després del partit ens ha fallat la càmera i no us podem mostrar una imatge molt tendra, quan va néixer l'Hugo, fill d'en Dani Tortolero, en Pascual, seguidor del Nàstic, ens va enviar un regal per a entregar-li, avui li hem fet entrega juntament amb un detall de part de la nostra penya, però de vegades et falla el que tens previst i avui li hem pogut fer entrega dels regals gràcies a la Margarita i a l'Isidoro ja que unes hores abans de començar el partit aquests regals s'havien desplaçat a uns quants quilòmetres de Girona.
Uns quants quilòmetres que separen de Girona a molts seguidors del nostre club i membres de la penya com l'Alfredo i la Montse que cada quinze dies venen de l'Estartit per veure guanyar el seu estimat club i per donar un cop de mà a la nostra penya.
Passarem un bon Nadal, potser aquest és el comentari que més hem escoltat quan ha acabat el partit i per això creiem que el títol de l'article resumeix el que ha estat el partit d'avui, no és només un titular és el nostre desig per a tots vosaltres.

Sense por

Bé amics, potser trobareu aquest article una mica mancat de suc, però és que aquesta és una de les setmanes de l'any que els responsables de les penyes tenim una feina molt feixuga que no es veu a fora del que és la pròpia penya, hem estat embolicats amb la loteria de Nadal, una loteria que com passa a totes les penyes és una de les fonts principals d'ingressos i la veritat és que no hem preparat gaire la nostra cita amb vosaltres.

Primer de tot donar-vos les gràcies per la gran resposta que han tingut les nostres participacions, aquest any, tot i ser una època molt dolenta econòmicament parlant hem venut pràcticament les mateixes butlletes que altres temporades.

I bé toca parlar una mica del partit de diumenge, com fa un any, en concret va ser el 14 de desembre, rebem un equip que ha traçat una línia de resultats molt semblant a la passada, va començar malament i gràcies a una gran ratxa de victòries s'ha situat a la part tranquil.la de la classificació, la nostra situació no és tan còmoda com en aquell moment i si fa quinze dies esperàvem el partit de Montilivi amb molta eufòria potser aquest l'esperem amb una certa por, almenys pel que palpem pels comentaris dels molts seguidors que ens trobem pel carrer, d'un "dissabte guanyarem" hem passat a escoltar "diumenge s'ha de guanyar", però bé amics, aquesta por no baixarà a la gespa i estem segurs que els nostres jugadors donaran el do de pit per a que una vegada més ens sentim orgullosos d'ells. Potser un quatre a un com senyalen en Joan Carles i en David serà molt difícil però els molts que passarem fred a Montilivi de ben segur que sortirem amb les mans ben calentes de tant aplaudir.

Minut de joc i resultat

Els que ens seguiu cada setmana sabeu que aquí no trobareu la crònica esportiva del partit, aquí només reflectim la forma com hem viscut alguns membres de la penya el partit del nostre Girona, si us diem que el Bon Ibèric era com una central de dades tant abans com després del partit d'Alacant perquè hem estat en contacte amb en Joseba quan l'Erreala ha guanyat al Castelló i quan en Joan Carles i en Josep ens informaven dels nostres juvenils pensareu que ens amaguem sota unes victòries per no haver de parlar d'una derrota del nostre equip, res més lluny de la realitat, simplement us expliquem que abans de les sis el difícil camí cap a la permanència a la categoria s'ha cobrat una víctima gràcies a un club històric del futbol estatal, el nostre amic en Joseba avui no ha pogut viure la victòria del seu equip en directe perquè ha d'anar a una competició de pesca.

El juvenil de divisió d'honor ha fet un gran partit davant del conjunt illenc del Ferriolenc assolint el triomf i a Manlleu en Joan Carles i en Josep han viscut una gran victòria del nostre juvenil B que el reaferma com el principal candidat per assolir l'ascens a la Lliga Nacional.

Només hem de veure la cara d'en Josep després de la derrota del seu equip de primera, un cop ha tornat de Manlleu, per comprendre que de vegades el més important no és el resultat sinó la forma amb la que es viu aquest resultat.

Amb il.lusió

La setmana passada ens van visitar els amics gallecs, carregats d'il.lusió van poder gaudir d'un magnífic dia i de la victòria del seu equip. Aquesta setmana els nostres jugadors sortiran de Girona amb la mateixa il.lusió amb la que van sortir fa tot just un any quan van visitar el camp d'un dels gallets de la categoria i és que el partit de dissabte ens fa recordar molt al que vam viure la temporada passada al camp del Jerez, potser el marge de punts no és tan ampli sobre el descens com llavors però la sensació de que no és un partit a vida o mort i que tenim més a guanyar que a perdre és la mateixa, cosa que ens fa estar il.lusionats més que preocupats.
A nivell de penya us direm que per a alguns integrants un dia de festa sense futbol no és un dia de festa i dimarts passat uns quants vam acompanyar l'equip juvenil de divisió d'honor al camp del Cornellà, una crònica de l'ajustada derrota per 1 a 0 la podeu llegir a l'enllaç que tenim al bloc des de fa uns dies amb el web FutbolGirona.com, un web a on podeu trobar informació de totes les categories del futbol gironí, nosaltres només com a seguidors us direm que ens va sorprendre la gran qualitat dels defenses del Cornellà, un club que treballa molt i bé la seva pedrera amb 34 equips i no és d'estranyar que alguns dels seus jugadors acabin formant part dels filials dels dos clubs més importants de Barcelona. Del nostre juvenil i de tot el futbol base del Girona F.C. només dir-vos que el treball constant des dels seus directius fins als utillers queden plasmats en la gran imatge que cada jornada ofereixen els nostres jugadors sobre tots els camps de l'estat.
Per acabar us volem convidar a que visiteu l'enllaç que tenim amb les fotos d'en Pere Masó, des de dilluns ja podem gaudir dels àlbums dels partits d'aquesta temporada, són tot un espectacle.

Som el Girona

Com la temporada passada, quan podem donar el salt arriba algú i ens posa al nostre lloc, som un club humil i som a on som pel treball i esforç dels nostres jugadors, ni els més bons ni els més dolents, això sí, treballadors com ningú, potser ens falta com a club, i aquí ens comptem nosaltres els aficionats, i com equip el plus de qualitat que tenen els equips que estan a dalt, després d'una derrota és difícil ser optimista però al futbol mai dos més dos són quatre, avui hem viscut de primera mà les misèries que envolta el futbol, en Manolo no s'emprenyarà si ho expliquem, ens ha donat permís per a dir-ho, en Juanma haurà d'esperar una setmana més, o dos, o tres, però quan la mateixa directiva de l'equip visitant es pensava que dos més dos eren quatre apareix el Girona.
A part del resultat ha estat un dia rodó, els gallecs que avui han dinat amb la penya Hiroshi, Miki Albert i nosaltres han marxat amb una sensació que mai s'havien trobat quan estaven a primera divisió, segons paraules d'ells mateixos, cosa que ens omple de joia.

Licor cafè

Dissabte tenim, com moltes vegades es diu al món del futbol, un partit trampa, molts ja comptem amb aquests tres punts però s'hauran de guanyar a pols. La victòria ens permetrà continuar amb la trajectòria ascendent que portem des de l'arribada de Narcís però una impensable derrota, tenint en compte el difícil calendari que ens espera fins a final d'any, podria provocar que aparegués algun dubte.

No som pessimistes ja que amb l'ajut de tots els seguidors i la professionalitat dels nostres jugadors assolirem el triomf, però no ens refiem d'un rival que ja ens va donar un bany de joc a la copa i que es juga molt a Montilivi. El Celta aquest any ha fet una aposta per donar entrada a jugadors joves del filial i per la qual cosa es comporta com els equips filials, capaç del més bo i també del més dolent.

Segurament a Montilivi farà fred però això no serà impediment per veure una gran entrada tant de seguidors locals com de visitants. Per part del Celta arribaran a Girona més de cent aficionats, els nostres amics de la Penya Curta diuen que beuen Ratafia per passar el fred, doncs dissabte tindran la competència amb el Licor cafè que portaran els seguidors visitants. Bromes a part, us direm que avui hem tornat a parlar amb en Manolo Devesa president de la penya Blau Cel i ens explicava que porta tota la setmana en contacte amb un munt de gallecs que aprofitaran el pont per a visitar la nostra ciutat, també ens deia que la federació de penyes del Celta havia programat un viatge amb autocar però encara no tenia confirmat si la resposta de la gent havia estat suficient per a fer-ho.

Com vam fer l'any passat, celebrarem un dinar de germanor amb els integrants d'aquesta penya i amb els membres d'altres penyes del Celta que s'han posat en contacte amb en Manolo, inclosa la penya d'Irlanda. Aquesta serà la tercera vegada que ens veiem i us podem assegurar que és com si ens coneguéssim de tota la vida i és que en les dues anteriors vegades s'han portat i ens han deixat un gran record, cosa que farà que la trobada de dissabte sigui amb un major nombre de participants per part de les dues aficions.

De la Fuente "el Girona és un dels pocs equips de segona que aposten pel futbol"

De vegades resulta difícil el no faltar a la cita que tenim amb tots vosaltres després d'un partit, més si no l'hem viscut en directe, però també de vegades, quan més difícil sembla que hagis de tenir les coses per a fer un article amb més o menys cara i ulls s'apareix quelcom que ens ajuda a fer-ho. Molts heu escoltat el partit per la radio i segurament l'entrevista que ha fet en Papi al nostre ex porter en Josep Ramón De La Fuente l'heu trobada genial com nosaltres, resumeix molt bé el que és el nostre equip i el que ha estat el partit d'avui, és tot un plaer escoltar a un entrenador de porters que fins fa dues setmanes formava part del cos tècnic d'un equip de primera les lloances que feia sobre el joc del nostre Girona.

No hem vist el partit però estareu d'acord que tots els que l'hem seguit per la radio hem xalat amb el que escoltàvem a la primera part i hem patit a la segona quedant-nos amb un bon regust de boca amb el resultat assolit.

Els que sou membres de la penya i els que seguiu cada setmana el bloc sabeu que som una família i de vegades ens permetem alguna que altra llicència, avui ens permetem dues, la primera és desitjar un gran èxit a la Maria Àngels i a en Toni en el seu nou negoci de Sant Feliu de Guixols, ahir vam assistir a la inauguració del Petit Racó, la germana de la Conxi que porta el Bon Ibèric, va obrir aquest nou bar el dia del seu aniversari i us podem dir que si aneu us trobareu un menjar tan exquisit com el tracte que us oferiran.

La segona llicència és per a donar molts ànims a una de les persones més engrescadores que tenim a la penya, l'altre dia a l'estadi no hi era i tots la vam trobar a faltar molt, avui quan hem parlat amb en Jordi ja ens ha dit que s'està recuperant molt bé del problema de salut que ha patit i dissabte ja estarà amb tots nosaltres.

Dissabte que ve amb la seva presència i la victòria del nostre equip farà que sigui un dia rodó per a tots els que formem part d'aquesta colla d'amics.

Un punt de trobada

Amics, moltes vegades us diem que al futbol els resultats venen marcats per les vibracions que l'afició transmet a l'equip, en aquesta ocasió creiem que les sensacions són recíproques i pel que escoltem pels carrers de les comarques gironines veiem el partit del Córdoba amb la confiança, que no refiança, de poder aconseguir un resultat positiu.

Com sempre, escoltarem el partit per la radio a la nostra seu, al Bon Ibèric, un bar que setmana darrera setmana és el punt de trobada no només dels seguidors gironins sinó també dels seguidors gironins amb els aficionats dels equips que ens visiten com va passar dissabte passat amb els seguidors del Cádiz abans d'anar a dinar plegats.
Com dissabte passat i com passarà la setmana vinent amb els seguidors del Celta, coordinats pel president de la penya Blau Cel, en Manolo Devesa, ens reunirem amb un gran nombre de seguidors d'aquest històric club que arribaran d'arreu del món, sí del món, no exagerem gota amb l'afirmació ja que a part de venir aficionats des de tots els punts cardinals de l'estat també ens visitaran els amics d'Irlanda.
La setmana que ve us explicarem amb més detall el que serà aquesta nova trobada amb ells, només dir-vos que és un plaer veure al seu fòrum com estan d'il.lusionats en tornar a visitar la nostra ciutat.

I la cosa no acabarà aquí, al gener tindrem la visita d'una nova penya creada a Las Palmas, fa pocs dies que podeu veure al bloc un enllaç amb el bloc d' aquesta penya la qual ens va dedicar un article. Aquesta penya es diu El Recibimiento, com no podia ser d'una altra forma el nostre amic Óscar és un dels impulsors, l'Óscar encara és del Frente Insular el que al canviar d'ubicació a l'estadi per la comoditat del petit Brian, ha format una nova associació amb els amics que s'ubiquen al cantó d'ells de la que és presidenta la seva esposa, la Fefi. Aquesta setmana ens explicava que ja tenen pràcticament enllestit el viatge a Girona, amb ells viatjarà El Mexicano, aquest home treballa durant tota la setmana de camioner i quan arriba el cap de setmana que juga la seva estimada Unión Deportiva es vesteix amb els seus colors, es posa el barret de mexicà i amb el seu bombo no para d'animar durant tot el dia, primer per les platges de la ciutat i després per tot l'estadi, no cal dir que és una persona molt estimada allà i que de ben segur es farà estimar pels gironins que tinguem el plaer de conèixer-lo en persona.

Emotiu

En Narcís ens ho deia durant els últims dies de la setmana i també els seguidors del Cádiz avui, el resultat era el de menys, però amics, després dels quatre gols vistos a Montilivi, com diuen els nostres amics de la Penya Curta, ens hem de treure el barret davant dels nostres jugadors.
Ha estat un dia inoblidable, quan us diem que els aficionats del Cádiz deien que el resultat era el de menys és perquè hem passat amb la penya Condenaos un dia que mai s'esborrarà de la nostra memòria, tant per ells com per nosaltres. A la nostra seu les Chirigotas cantades per aquest grup de seguidors que ja han guanyat molts premis al festival de comparses al Carnaval de Cádiz, ens han tret les més grans de les nostres rialles.
Al dinar a on també ens han acompanyat la Penya Miki Albert i la Penya Hiroshi no hem parat de riure, com que el temps passava volant, hem sortit escopetejats cap al camp amb el seu autocar, en Pepe, el seu conductor, era un seguidor més i de veritat que dona gust conèixer a persones com aquesta.
Com aquesta i com tots els aficionats del Cádiz que avui hem tingut la sort d'estar amb ells.
No seria just no fer esment de la Penya Celrà del Girona F.C., ells també han viscut un dia de germanor amb tots els seguidors del Cádiz del poble.
El resultat d'avui ha estat un premi per a tots els que dia a dia treballem per a fer un Girona més gran, des del primer jugador fins a l'últim seguidor.
Per acabar us havíem de deixar amb un gol viscut al gol sud, gol a on ens trobem, és mera anècdota ja que tant al sud com al nord com a la tribuna, el sentiment blanc-i-vermell omple els nostres cors. Fa quatre hores que aquest article estava fet però com que som novells a la xarxa no l'hem publicat a l'espera de poder pujar les imatges del gol, la paciència té un límit i la nostra ineptitud en aquestes coses de la xarxa també, només dir-vos que els gironins som com som i ens sentim molt orgullosos de ser com som.

La vida continua

Amics, ens resulta molt difícil passar pàgina tan d'hora però el que és cert és que d'aquí a poques hores tenim a Montilivi un dels partits que esperàvem viure amb un ambient més festiu pel tarannà dels seguidors visitants, no serà el mateix, però segur que la simpatia i alegria dels aficionats del Cádiz que vindran serà un bon xarop per a aixecar-nos l'ànim. En l'aspecte esportiu dir-vos que ahir el president de la penya va participar a una tertúlia radiofònica juntament amb el redactor de la revista digital del Cádiz CADISTAS FINOS a Onda Cero Cádiz, si entreu a l'enllaç de la revista veureu que han fet un seguiment espectacular del nostre equip i han pres bona nota del que en Pepe Sierra va comentar per la radio sobre els jugadors més destacats de l'equip, nosaltres també vam prendre bona nota de la conversa i us direm que no estan gaire contents del joc desplegat pel seu equip als dos últims partits, cosa que ens anima a pensar que tot i que no serà gens fàcil, si es juga al cent per cent, la victòria no es pot escapar.

Com us hem dit, potser és d'hora per a preparar festes, però no hem volgut desaprofitar l'ocasió de poder conèixer els membres de l'única penya del Cádiz a Catalunya, Los Condenaos, avui hem estat parlant amb el president d'aquesta penya de Pineda de Mar, en David Romero, un gadità que fa molts anys que viu a Catalunya i que a l'any 2005 va veure complert el seu somni de constituir oficialment una penya del seu únic equip. Arribaran amb autocar cap al migdia a Girona i els esperarem a la nostra seu per a fer un aperitiu i després anar a dinar tots plegats.

Esperem que l'ambient de germanor que regnarà el dia i el triomf del nostre Girona F.C. ens faci passar un bon dissabte.

Dolors

Tots els integrants de la Penya Immortal ens unim al dolor per la mort de la Loli. Chechu, Miguel i tots els seus familiars i amics rebeu una forta abraçada nostra en aquest moment tan dur.

Autocar i cor ple

Sortíem cap a València carregats d'il.lusió esperant passar un gran dia i veure un bon partit del nostre equip, la veritat és que tot i el resultat, les dues expectatives es van complir.
L'afirmació de que l'autocar era ple és exacta ja que els setze seguidors que ens vam desplaçar amb la penya vam omplir el minibús que l'empresa Girotransfer va posar a la nostra disposició, l'anada va ser tota una festa ja que no vam parar de cantar durant tot el trajecte, ahir sí que semblava la penya on tour, ara que més que un conjunt de música érem una banda.
A l'estadi ens esperaven els directius de la Delegació de Penyes del Levante U.D. per a anar a dinar al restaurant Casa Aparicio, allà vam degustar una magnífica paella després d'assaborir un suculent poca-pica d'embotits ibèrics i peix.
Com és habitual, l'ambient al dinar va ser molt festiu i també com és habitual a l'hora dels cafès ens vam intercanviar un seguit de records de la trobada, la veritat és que el millor record que ens portem tots els que vam assistir al dinar és el meravellós tracte rebut per part de tota l'afició granota i tant ells com nosaltres ja estem desitjant que arribi el partit de tornada per a repetir l'experiència a Girona.

Una de les sorpreses que vam rebre al dinar va ser la presència del cantaautor granota Lliure qui amb motiu del centenari del club ha compost la cançó DEL MARÍTIM FINS AL CEL, va ser tot un luxe per a nosaltres el poder conèixer a aquest extraordinari artista.

Ja a l'estadi vam poder gaudir d'uns primera part espectacular dels dos equips, a la segona vam haver de claudicar a l'evidència tot i que ens portem una gran sensació del joc del nostre equip, els mateixos seguidors granotes ens comentaven quan va acabar el partit que el nostre equip ha estat un dels millors que han passat pel seu estadi.

Si tot el dia ja era ple d'emocions, la traca final va ser el poder saludar no només a l'Albert sinó a tota la seva família, pares, dona, fill i filla, la Marina a qui li vam portar un petit detall de part de la penya. L'Albert va estar amb tots els nostres jugadors i seguidors com un gironí més i vam poder constatar in situ que ha aconseguit la mateixa estimació de part de l'afició local que la que tenia quan estava amb nosaltres.

A les tres de la matinada arribàvem a Girona, cansats però amb el cor ple de felicitat.

Pocs però ben avinguts

Uns vint seguidors ens desplacem amb la penya per a viure aquest important partit en l'aspecte esportiu i emotiu en l'aspecte personal, si som sincers us hem de dir que esperàvem tenir major èxit en la convocatòria però també entenem que la situació econòmica que vivim tampoc permet gaires alegries a molta gentSortirem a les set del matí cap a València, cap al migdia ens esperarà a l'estadi en Jose Vicente Castillo, vice president de la Delegació de Penyes del Levante U.D., per a anar a dinar amb altres directius de la delegació al restaurant proper al camp Casa Aparicio, allà degustarem un pica-pica i una paella.

Us hem de dir que no tenim paraules d'agraïment per l'ajut que ens han dispensat en l'organització del viatge en Ricardo Gimeno primer, president de la delegació i que no podrà assistir al dinar ja que es troba de viatge, i en Jose Vicente aquesta setmana amb qui hem estat parlant gairebé a diari.

També ens hem sentit molt atesos pels empleats i directius del club valencià per la qual cosa entenem que el nostre amic l'Albert Serra es trobi tan a gust en aquest club. Com és lògic havíem de fer referència en aquest article a l'Albert ja que tot i que no hem perdut el contacte amb ell sí que ens fa il.lusió poder tornar-lo a saludar després d'un partit i és aquest l'aspecte emotiu del que us fèiem referència al començament de l'escrit.

Bé amics només dir-vos que esperem passar un gran dia amb unes grans persones i tornar a casa amb els tres punts.

Amb pas ferm

No podia tenir millor regal pel seu aniversari el nostre tresorer en Joan Carles que una victòria del Girona i així ha estat. Davant d'un gran equip que ha vingut a jugar a futbol i que ha deixat una gran impressió a tots els que avui hem anat a Montilivi, els nostres jugadors han assolit tres punts que ens permet caminar cap a la tranquil.litat a la classificació que el potencial de la plantilla mereix. Potser el 3-1 final no reflexa del tot la igualtat que hi ha hagut sobre el terreny de joc però sí que reflexa la confiança en sí mateixos que entrenament darrera entrenament estan adquirint els nostres jugadors. S'ha gaudit molt a la primera part i s'ha patit molt a la segona i això fa que la victòria ens hagi deixat tan bon regust de boca.
Si esportivament el nostre club va creixent cada setmana, socialment també, ahir vam estar amb en David Seijo al seu bar de Lloret de Mar, el Sibarritas. En breu s'inaugurarà una nova penya del Girona a aquesta vila costanera que portarà el nom d'en Gerard López, serà molt important ja que el treball d'aquesta penya farà que el nostre Girona representi una opció més per al turisme estranger que visiti Lloret. El conèixer la seriositat d'en David que serà el president i el local a on s'establirà ens fa dir-vos que l'èxit està garantit.

L'afició també juga

No és de rebut que a una setmana d'un desplaçament que pot mobilitzar a molts de vosaltres encara no tinguem lligat tots els aspectes del viatge, la veritat és que des de fora les coses semblem molt més senzilles que des de dins, no és excusa i per això hem decidit anunciar els preus del desplaçament al cost més baix del ventall de possibilitats que potser ens trobem, comptem amb el tracte exquisit rebut per part de la Delegació de Penyes del Levante U.D. i del mateix club llevantí i tot i que encara no tinguem confirmació dels preus la penya posa aquests per a tots vosaltres 70 euros pels socis de la penya i 80 pels simpatitzants, el preu inclou el viatge amb autocar, l'entrada i el dinar, a partir de demà ja teniu els fulls d'inscripcions a la nostra seu al Bon Ibèric per a fer la reserva i fer efectiu l'import del viatge.

Que no pari la festa!

Fa uns dies que s'han acabat les fires de la ciutat però futbolísticament parlant els seguidors gironins estem de festa. Som així, passem del pessimisme més profund a l'eufòria en 90 minuts.

Pel que respecta a la nostra penya la festa la vam començar dissabte, tot i que no el podem considerar com un sopar oficial ja que només vam fer una crida a tots els nostres socis a través del bloc i d'un cartell al Bon Ibèric va ser tot un èxit. Els gairebé trenta comensals vam gaudir d'una nit boja, els que vam anar sabem que no exagerem gota amb aquesta afirmació.

Tot anava d'una forma molt normal en el que són les nostres trobades, les rialles i els càntics a favor del nostre equip van regnar l'acte, però amics, quan vam brindar amb el cava de la nostra penya pel nostre club, l'eufòria quasi traspassa els límits cap a la bogeria, allò semblava la nit de cap d'any.

Amb un rampell de seny vam decidir anar a fires a peu, els carrers de la ciutat van ser testimonis de la nostra alegria i quan vam arribar a la barraca del futbol femení del nostre club entre salutacions a alguna que altra jugadora i abraçades a alguns seguidors vam carregar les piles per a continuar la festa per les atraccions. Us hem de dir sense cap dubte que la tornada a casa es va fer molt més llarga que l'anada, però ni el cansament feia esborrar de les nostres cares un somriure d'orella a orella per la nit viscuda.

A l'endemà encara ens quedaven ganes de gresca i els molts aficionats que vam tornar a la tarda al Bon Ibèric per escoltar el nostre Girona per la radio vam assaborir una victòria èpica del nostre equip, la veritat és que vam xalar d'allò més escoltant com jugaven els nostres i també vam patir molt fins al final, el 0-1 va convertir la nostra seu un dia més en una festa del gironisme.
I diumenge vinent que no decaigui, més celebracions, ara això sí, haurem de posar els cinc sentits per assolir una victòria que pot ser el punt d'inflexió en el futur esportiu de l'entitat aquesta temporada, no serà fàcil, inclús estadísticament quan un equip fa un gran resultat a fora li costa molt treure un resultat positiu al següent partit que juga a casa seva. Tot i així confiem no només en l'empenta dels nostres jugadors sinó també en l'empenta que tots els seguidors gironins donarem al nostre equip.

I més festa, el 14 o 15 de novembre anem a València per a presenciar el partit que el nostre equip jugarà contra un club que està en plenes celebracions del seu centenari. Aquesta setmana hem estat parlant amb en Ricardo Gimeno al qui veieu al mig de la fotografia, en Ricardo és l'actual president de la Delegació de Penyes del Levante UD, aquesta setmana va molt atrafegat ja que aquest dissabte tenen un gran sopar al seu estadi a on assistiran un gran nombre de seguidors de totes les penyes llevantinistes, però ens ha promès que ens confirmarà de seguida que pugui el lloc a on gaudirem del dinar de germanor que farem amb les penyes que pertanyen a aquesta associació que va ser creada fa gairebé mig segle, tot un luxe per a nosaltres.

Com sabeu, intentem ajustar al màxim els preus dels desplaçaments per la qual cosa, encara que ja us anunciem avui que farem el viatge, encara no us podem dir el preu exacte del mateix però la nostra intenció és que surti més o menys com el de Huesca i per això estem treballant, de seguida que ho tinguem confirmat us ho farem saber.