diumenge, 15 de novembre del 2009

Autocar i cor ple

Sortíem cap a València carregats d'il.lusió esperant passar un gran dia i veure un bon partit del nostre equip, la veritat és que tot i el resultat, les dues expectatives es van complir.
L'afirmació de que l'autocar era ple és exacta ja que els setze seguidors que ens vam desplaçar amb la penya vam omplir el minibús que l'empresa Girotransfer va posar a la nostra disposició, l'anada va ser tota una festa ja que no vam parar de cantar durant tot el trajecte, ahir sí que semblava la penya on tour, ara que més que un conjunt de música érem una banda.
A l'estadi ens esperaven els directius de la Delegació de Penyes del Levante U.D. per a anar a dinar al restaurant Casa Aparicio, allà vam degustar una magnífica paella després d'assaborir un suculent poca-pica d'embotits ibèrics i peix.
Com és habitual, l'ambient al dinar va ser molt festiu i també com és habitual a l'hora dels cafès ens vam intercanviar un seguit de records de la trobada, la veritat és que el millor record que ens portem tots els que vam assistir al dinar és el meravellós tracte rebut per part de tota l'afició granota i tant ells com nosaltres ja estem desitjant que arribi el partit de tornada per a repetir l'experiència a Girona.
Una de les sorpreses que vam rebre al dinar va ser la presència del cantaautor granota Lliure qui amb motiu del centenari del club ha compost la cançó DEL MARÍTIM FINS AL CEL, va ser tot un luxe per a nosaltres el poder conèixer a aquest extraordinari artista.
Ja a l'estadi vam poder gaudir d'uns primera part espectacular dels dos equips, a la segona vam haver de claudicar a l'evidència tot i que ens portem una gran sensació del joc del nostre equip, els mateixos seguidors granotes ens comentaven quan va acabar el partit que el nostre equip ha estat un dels millors que han passat pel seu estadi.
Si tot el dia ja era ple d'emocions, la traca final va ser el poder saludar no només a l'Albert sinó a tota la seva família, pares, dona, fill i filla, la Marina a qui li vam portar un petit detall de part de la penya. L'Albert va estar amb tots els nostres jugadors i seguidors com un gironí més i vam poder constatar in situ que ha aconseguit la mateixa estimació de part de l'afició local que la que tenia quan estava amb nosaltres.
A les tres de la matinada arribàvem a Girona, cansats però amb el cor ple de felicitat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

jajaj esa foto delante de la furgoneta se merece estar enmarcada en la sede.

Creo que aún deben andar por el asiento una o dos de las vértebras que me dejé por ahí...

Lástima del resultado, porque lo demás estuvo, como siempre, fenomenal.

Penya Miki Albert - Girona F.C ha dit...

Molt malament els de la Miki Albert que es varen deixar el timbal a Girona :)