Marea blanc-i-vermella a Tarragona

Com podeu veure a la foto feta per en David Ferrando, la Plaça del Vi es va tenyir amb els colors del nostre club el dia després de l'ascens a segona. Aquest dissabte seran els carrers de Tarragona els qui viuran la gran marea blanc-i-vermella.

El segon autocar ja el tenim gairebé ple per això hem decidit donar de marge fins demà dia 1 a la nit per a que tots els que estigueu interessats a participar en aquesta marea pogueu apuntar-vos, és important que si voleu venir ens ho dieu el més aviat possible ja que la companyia d'autocars està pendent de preparar un tercer bus.

Molts de vosaltres també ens heu comunicat que fareu el viatge a nivell individual i ens heu demanat informació sobre el tema de les entrades per al partit. Bé us hem de dir que aquest mateix matí hem estat parlant amb el Nàstic i ens han dit que tenen un sector reservat per a l'afició visitant que està situat al gol sud, tots els seguidors gironins podrem demanar a les guixetes de l'estadi l'entrada per aquest sector, Gol Visitant, a un preu de 25 €.

Bojan, cedit al Girona FC fins a final de temporada

En Javi Salamero ens ha confirmat avui que el davanter del Barcelona Bojan Krkic jugarà cedit al Girona FC fins al final de la present temporada. Ell mateix va demanar al seu pare que es posés en contacte amb en Javi i les negociacions s'han portat en el més absolut dels secrets per no interferir en la triomfal marxa de l'equip gironí a la Lliga Adelante.

Avui en el tradicional partit nadalenc de la selecció catalana en Jordi Matamala donarà la benvinguda al club al seu nou company. A més, Bojan ens ha confirmat per telèfon que per a ell "es un orgull lluir la llegendària samarreta del Girona".

SOPAR DE LA PENYA

Ahir a la nit una desena de socis i simpatitzants de la Penya Immortal es van reunir a la nostra seu, el Bar Restaurant "Bon Ibèric", per a celebrar el ja clàssic sopar de Nadal. Va ser una divertida vetllada en la que no va faltar de res, com veurem a continuació:

Com podeu veure a la imatge ens ho vam passar molt bé, massa bé segons el criteri de les autoritats pertinents.

Els acudits del nostre amic Oscar (en especial el de les corbates) van aconseguir treure el millor dels nostres somriures.


La Conxita i en Jordi ens van preparar un luxós sopar on no hi va faltar de res.

Caravaca "power".

El nostre vicepresident, en Josep Caravaca, també va ser un dels grans animadors de la festa. La cara que veieu a la fotografia ens reflexava als que érem allà presents: no ens hi vèiem.
Com que estem a 28 de desembre ens hem permès fer aquest article en un to més de broma de l'habitual. Esperem sincerament que es repeteixi aquest sensacional ambient entre tots els que ens desplacem "a Nàstic" (amb tots els respectes per la ciutat de Tarragona, continuem de broma...).

FELIÇ 2009 COMPANYS

ENDAVANT GIRONA!

De vegades els somnis es compleixen

Volíem fer una postal de felicitació per a tots vosaltres i no hem trobat millor manera que fer un petit recorregut pel que han sigut aquests mesos a la LFP. El primer de tot és dir que tal com comentava la Lidia Cantarero ahir, l'èxit del nostre club és que no te els vicis adquirits de molts altres equips de la categoria, un exemple d'això és que tot i que a les portes de l'estadi es podia llegir que avui les oficines romandrien tancades, no ha sigut així, tot al contrari, molts avis i pares han pogut fer realitat el somni dels seus fills o nets i els han pogut fer socis o que el tió els hi portés la samarreta del Girona, veure com treballaven aquest matí a Montilivi et fa pensar que des de l'últim soci al primer responsable del club estem involucrats amb el club amb un entusiasme que pocs equips tenen.
El títol de l'article no és invenció nostra, començant el repàs a la temporada, ens ha arribat fa pocs dies del reportatge que li va fer en Maykel al nostre amic Brian de Las Palmas a la festa del seu quart aniversari, una vegada més podeu veure com els somnis es fan realitat i a la seva festa era present el seu ídol Marcos Márquez, estrella de la UD Las Palmas i que serà a partir de gener company d'equip del gironí Pitu Comadevall.

Un dels millors moments viscuts per a tots el seguidors gironins va ser la gran victòria sobre el Real Zaragoza, la veritat és que per a molts membres de la nostra penya i per a inclús seguidors mañicos va ser un dia inoblidable, des del migdia no vam parar d'animar els nostres equips, i el més important, tots plegats, maños i gironins, vam cantar, beure, menjar i ballar a ritme d'una amistat que ja sempre quedarà gravada als nostres cors.

La primera vegada que ens enfrontàvem a un dels grans era amb la Real Sociedad, conèixer a tota una institució d'aquest club com en Paco Montesinos acompanyat d'en Joseba i les seves senyores va ser tot un regal per a nosaltres. Amb la penya Altza, la penya de Vic, la penya Xabi Alonso, la penya Luis García amb el seu president en Jesús que no havíem pogut parlar abans del dia del partit amb ell perquè al foro de l'erreala s'havien equivocat al posar el seu número de telefon però gràcies a en Paco Montesinos ens va posar en contacte amb ell el mateix dissabte al migdia, amb totes hem establert una gran amistat.

Si tota una institució a la Real és en Paco, la senyora Teresa Rivero ho és al futbol estatal, s'ho ha guanyat a pols i sense voler, tots la considerem com una persona important però el que la fa ser estimada és que ella no es sent important, un exemple és el que veieu a la fotografia quan el nostre vice-president en Josep Caravaca li oferia els calendaris que vam fer de la temporada, ella mateixa va agafar la bossa que es va trencar i l'Adolfo, també extraordinària persona que l'acompanyava, li va treure de les mans per posar-la al taxi.

Ens deixem molts moments i moltes penyes per a comentar com la penya Ací hi ha Granotes del Llevant, les penyes del Xerez però com que ja ens han promès que ens visitaran, les deixarem pel resum de final de temporada.

No podem de deixar fer esment a la Federació de Penyes del Nàstic, avui mateix en Ricardo Pacheco, el seu secretari, ens ha enviat aquesta felicitació nadalenca "Que mai ens manqui un instant per a dedicar un somriure, un lloc per a trobar la pau, un somni per a lluitar i algú per estimar, bon Nadal i pròsper 2.009".

Diumenge tots els gironins estarem orgullosos d'en Jordi i no només per que sigui un jugador del Girona qui juga amb la selecció catalana, sinó perquè en Jordi representa el tarannà dels gironins, humilitat i treball.

Sopar de Nadal

Abans de començar aquest article voldríem fer esment d'una de les errades que vam cometre ahir, havíem anunciat que faríem un sorteig d'un viatge per a tots els aficionats que col.laboressin amb la campanya de recollides de joguines, la veritat és que el temps se'ns va tirar a sobre i quan vam arribar a l'estadi amb el temps just ens vam adonar que ens havíem deixat les butlletes per al sorteig, va ser tot un orgull per a nosaltres el veure que cap seguidor que aportava una joguina ens reclamés la butlleta i és que el que ens vareu fer entendre és que el sorteig estava de més i el més important va ser el posar la primera pedra del que s'ha de convertir en una tradició a l'estadi cada any per aquestes dates.

Com cada any per Nadal la penya organitza un sopar que serveix per passar una molt bona estona i repassar totes les peripècies viscudes al llarg de l'any, aquest sopar el farem el proper 27 a la nostra seu al Bar Bon Ibèric a partir de les 9 del vespre, la Conxita i en Jordi ens han preparat un menú per 20 euros i aprofitem aquest bloc par a convidar-vos, socis i simpatitzants de la penya, per a que us animeu a acompanyar-nos aquesta nit, podeu trucar als telèfons de sempre, el 677 77 51 42 (Pepe) o 687 64 26 39 (Rafel) par a fer la reserva.

D'altra banda per demà totes les nostres il.lusions estan dipositades en el número 17.956, si surt premiat al sorteig de la Loteria de Nadal serem molts els que ho celebrarem ja que ens heu comprat moltes participacions de la nostra penya. Us recordem que algú pot ser l'afortunat d'aconseguir un magnífic televisor, qui posseeixi la butlleta amb el número de la qual coincideixi amb les quatre darreres xifres del primer premi del sorteig.

Amics, que passeu un molt bon Nadal i que la sort us acompanyi.

Tarda màgica

El futbol és molt curiós, aquesta imatge tot i que correspon a la segona part, resumeix molt bé el que han sigut els primers 45 minuts de l'encontre, el Girona que ja es mereixia anar-se als vestidors amb un clar marcador ha hagut de patir a la segona part per endur-se els tres punts que són un autentic regal de Nadal per a tots els aficionats gironins, ni virus intestinal ni gespa, el nostre Girona és un motor dièsel i tots els seguidors que hem anat a Montilivi hem tornat a xalar amb l'empenta dels nostres jugadors, el Girona, Girona quan més empenyia el Castelló així ho testifica. Molts estareu pensant el perquè no destaquem el gol d'Arnal, simplement per que l'Arnal és tan important per a nosaltres i per aquest equip quan marca un gol com quan no el marca i l'èxit d'aquest equip es basa amb això, tots per a un i un per a tots, tant quan estàs bé com quan no ho estàs.
Si màgic ha sigut veure a tot un Castelló sota els pals de la seva porteria, més màgica ha sigut la tarda que hem passat amb l'Alba i en Jesus a la parada de recollides de joguines que hem muntat al cantó de les guixetes de l'estadi, gràcies a vosaltres ha estat un èxit, però sí que tant a la directiva del Girona com a en Josep Maria Jofre, regidor d'esports de l'ajuntament i a nosaltres ens queda un regust una mica agredolç perquè ho podíem haver fet molt millor. Ha sigut la primera vegada que a Montilivi s'ha fet quelcom així i saber que els nens i nenes de més de 50 famílies necessitades no es quedaran sense regal de Nadal, gràcies a vosaltres, és posar el primer granet de sorra per a que aquest acte es repeteixi cada any sense els errors d'aquest.
Per acabar només donar-vos les gràcies una vegada més i dessitjar-vos un feliç Nadal.

Recollida de joguines a Montilivi

Avui és un gran dia per a la nostra penya ja que us anunciem l'acte social més important en el que hem participat mai. La Penya Immortal Girona juntament amb el Girona F.C. en col.laboració amb la Creu Roja Joventut de Girona organitzem una recollida de joguines dissabte a l'estadi.

Abans del partit contra el Castelló muntarem una parada a l'entrada del camp i un grup del voluntariat de la Creu Roja juntament amb membres de la nostra penya recolliran les joguines que els seguidors gironins ens aportin. Tots els aficionats que donin una joguina rebran una butlleta per a un sorteig que es farà a la mitja part de l'encontre a on es sortejarà un viatge per a dues persones per veure al mes de març la Real Sociedad-Girona F.C. que organitzarà la nostra penya. El sorteig no l'heu d'entendre com un reclam per aportar joguines sinó com un acte d'agraiment de la penya vers els seguidors que recolzin la campanya.

El que sí ens han demanat és que les joguines no tinguin un caire ni bèl.lic ni sexista i que siguin noves o en molt bon ús, per saber si una joguina és adient només heu de pensar si us agradaria regalar-la al vostre fill.

Sabem que l'aficionat gironí és molt solidari i generós per això estem segurs que aquesta recollida serà un gran èxit.

Autocar a Tarragona

L'última vegada que una penya va aconseguir omplir dos autocars per acompanyar el nostre equip va ser la Penya Gironina a l'any 1992 i precisament al camp del Nàstic, era el darrer partit de lliga i ens hi jugàvem entrar a la promoció d'ascens a la segona A, un empat a tres gols va fer realitat el somni de tots els aficionats que vam anar i el Girona F.C. va disputar aquella promoció. Us hem de dir que la fotografia no correspon a aquell partit, és feta del partit de la temporada següent als inicis de la nostra penya, penya que creiem, 16 anys després repetirà en aquest desplaçament l'èxit de la penya pionera i aconseguirem omplir dos autocars, som molt optimistes ja que a hores d'ara ja tenim mig autocar ple i tot just l'acabem d'anunciar. El preu del viatge, gratuït per als socis de la penya i només 10 euros per als no socis, entrada a part, creiem que serà un factor molt engrescador per a molts seguidors.

Sortirem de la Plaça Poeta Marquina de Girona a les 15 hores del dissabte 3 de gener, us hem de dir que qui vulgui agafar l'autocar al Bar Bon Ibèric ho podrà fer ja que passarem a recollir a tots els seguidors que prefereixin esperar l'autocar a la nostra seu. Hem ajustat al màxim l'hora de sortida per poder portar un major nombre d'aficionats ja que hem tingut en compte que molts treballen els matins del dissabte, tot i així, en condicions normals són dues hores de trajecte per la qual cosa ens queda un bon marge de temps per a evitar que qualsevol imprevist impedeixi arribar puntuals a la nostra cita que no és altra que la de veure una gran victòria del nostre equip.

Quan arribem a l'estadi ens esperarà en Ricardo Pacheco, secretari de la Federació de Penyes del Nàstic, avui mateix s'ha posat en contacte amb nosaltres per oferir-nos tot l'ajut que necessitem i desprès d'una xerrada molt amena hem quedat per saludar-nos abans de l'encontre. La veritat és que és tota una satisfacció poder comprovar totes les setmanes que la majoria de les penyes dels equips rivals tenen la mateixa filosofia que la nostra, gaudir dels partits no només durant 90 minuts sinó aprofitar l'oportunitat que ens dona el futbol per a conèixer gent i passar unes jornades inoblidables establint noves amistats per arreu de la geografia espanyola.

Ja sabeu, si no us voleu perdre un desplaçament històric reserveu la vostra plaça d'autocar trucant als telèfons 677 77 51 42 (Pepe) o 687 64 26 39 (Rafel), també si ho preferiu podeu passar per la nostra seu a on en Jordi o la Conxi us atendran molt cordialment.

Orgull

En Raul Agné, com gran entès del futbol que és, tenia por a aquest partit, quan un equip petit treu punts d'un camp difícil generalment es produeix una relaxació dels jugadors i al següent partit que juga a casa mai guanya, al llarg de la setmana ha intentat donar una motivació extra als nostres jugadors i la veritat és que ho ha aconseguit, avui els molts aficionats que hem anat a Montilivi hem sortit orgullosos dels nostres jugadors, hem empatat i sumar sempre és bo perque el lloc que tindrem a final de temporada serà un punt a avall o a dalt de l'equip més proper a la classificació, veure els nostres jugadors com han merescut la victòria per pebrots sota una pluja intensa i amb el recolzament de més de 3.000 aficionats a Montilivi ens fa dir que aquest punt sap a glòria.
A part de la bona imatge que ha donat el nostre equip una altra noticia positiva que ens hem trobat a l'estadi és que per fi ja tenim a la venda les samarretes oficials del Girona F.C. i a més a un preu a l'abast de molta gent, 45 euros les talles d'adult i 38 les de nen, demostren que la directiva no veu el club com una empresa que ha de fer negoci sinó que tan sols gestiona els diners de tots els socis per donar servei a tots els socis. Molts us preguntareu qui és aquest de la fotografia, bé, és un petit homenatge que li hem volgut fer a en Fran, creador d'aquest bloc i assessor informàtic de la penya.

Els dos últims exàmens abans de Nadal

S'acosten les festes de Nadal però abans els alumnes han de passar una avaluació, els nostres jugadors com bons estudiants, no han deixat la feina per a última hora i ja s'han guanyat un notable. Els dos propers partits serviran per pujar la nota i estem segurs que arribaran a l'excelent.

El primer examen el tenim diumenge contra un dels equips que està més en forma de la categoria, l'Elx des de que va canviar el seu entrenador en David Vidal per en Claudio Barragán ha aconseguit 16 punts, només el Xerez ha aconseguit els mateixos punts en aquestes últimes jornades, per la qual cosa, el recolzament de la nostra afició serà vital per aconseguir un triomf que si només ens haguessin fixat en el que diu la classificació semblava més fàcil que el del proper partit contra el Castelló, però donades les circumstàncies en que arriba l'equip alacantí, serà d'un gran mèrit.

Diumenge a l'estadi ja anunciarem la propera sortida que te programada la nostra penya, serà el 3 de gener al camp del Nàstic. Bé, més endavant publicarem un article més extens sobre aquest viatge, ara tota la nostra atenció està fixada en el partit contra l'Elx, només hem volgut fer una petita ressenya en atenció a vosaltres que sou uns seguidors fidels del nostre bloc i que sabem que esteu molt interessats en aquest desplaçament ja que són molts els e-mails que hem rebut demanant informació, cosa que us agraïm molt sincerament.

Més de Jerez

Hem rebut un e-mail d'en Pere Masó el qual ens enllaçava al seu àlbum de fotografies i la qualitat del reportatge que ha realitzat del viatge a Chapín creiem que és digne de que el gaudiu com nosaltres l'hem gaudit.

www.flickr.com/photos/pobrepages/sets/72157610817015241/

2008 odissea de l'espai aeri

Després del fandango de l'aeroport del Prat, els nostres jugadors s'enfrontàven a la buleria mecànica, així és conegut l'equip local pels seus aficionats, però el nostre equip li va sortir per peteneres al Xerez. Cinc minuts abans d'acabar l'encontre tots pensàvem que un equip que ha estat tancat a un aeroport durant més de set hores i arriba a l'estadi amb el temps just de canviar-se i escalfar una mica només podia aspirar a complir l'expedient i tots els aficionats que érem a Chapin ja estàvem orgullosos dels nostres jugadors ja que aquest expedient, amb la imatge que havia donat el Girona F.C. l'havia complert amb escreix. El futbol és maco perquè no segueix cap lògica i quan menys t'ho esperes, de la mateixa manera que t'omple de tristesa, també t'omple d'alegria, ahir el gol d'Arnal i una gran actuació d'en Rafa Ponzo ens va obrir les portes d'un empat assolit gràcies al penal transformat per en Manga.
Potser algú ens pot acusar de pilotes però només diem el que vivim, ahir la directiva del Girona també va estar a l'alçada de les circumstàncies, veure a la Gemma que durant set hores no es va desenganxar del telèfon parlant amb els irresponsables de la companyia de l'avió mentrestant els directius estaven amb el director de l'aeroport, és només fer esment del que va passar ahir, més si tenim en compte que el Girona F.C. ja tenia un vol xàrter des de Girona pels 40 expedicionaris de l'equip i per aconseguir mobilitzar als aficionats gironins van creure més oportú pactar amb aquesta empresa i fer un avió més gran.
Un dels moments més surrealistes de la tarda va ser quan al bus llençadera ple de gom a gom pels 80 expedicionaris gironins, aficionats i jugadors, cantàvem A por Ellos Oe, A por Ellos Oe, la cara d'en Raul Agné era tot un poema.

Qui més qui menys ja havia fet el seu planing del dia a Jerez, uns ens comentàvem que havien quedat amb amics d'allà i nosaltres ja haviem quedat amb en Juan Carlos Corchado, president de la Peña Los Ilustrados i president de la federació de penyes del Xarez C.D. per passar el dia que la manca de serietat de l'empresa de l'avió no ens va permetre. L'acte de germanor entre aficions només es va limitar a un intercanvi de bufandes i rajols cinc minuts abans d'entrar a l'estadi. Per sort, ja ens han confirmat que vindran a Girona i passarem el dia que no vam poder passar ahir.


L'afició del Xerez C.D. es va portar meravellosament amb tots nosaltres, una de les sorpreses va ser conèixer a la Peña Los Roneros, un cop acabat el partit vam fer una fotografia conjunta de tots els expedicionaris gironins amb els membres d'aquesta penya que també ens han confirmat que a la segona volta visitaran la nostra ciutat.

Responsabilitat

Avui ha sigut el dia que hem sortit de l'estadi més contents, pensareu que com podem dir això quan la majoria dels que hem estat allà no ens ha agradat el partit, molt senzill, aquests son els partits que marquen una temporada i l'equip s'ho ha agafat així, com dèiem a l'article anterior avui era una final i ja sabeu que a les finals el més important és el resultat i és molt difícil que un equip llueixi tot el que te a dins perquè els nervis dels jugadors davant d'aquesta gran responsabilitat és un pes massa gran. El fet de que els nostres jugadors hagin sortit a la gespa amb aquesta responsabilitat davant del cuer de la categoria ens ompla d'orgull perquè diu molt de la fortalesa del grup humà que tenim al vestidor i és la clau de l'èxit que ens espera. Una mostra de la qualitat humana dels nostres jugadors és que a la sortida de Montilivi hem hagut de donar ànims a en Jito que tot i ser peça fonamental de la victòria d'avui, no ha sortit gaire content del seu partit, la veritat és que els aficionats no el valorem el que es mereix perquè no coneixem la seva gran tasca a dins del vestidor, no volem jugar a "pitonisos", però estem segurs que un cop acabi la temporada, la d'en Jito, ens farà recordar a la d'en Pinilla a l'any de l'ascens del Nàstic a primera.
Dissabte que ve ens anem a Jerez, com podeu veure a la fotografia uns membres de la nostra penya ja han passat per les oficines del club per apuntar-se al viatge que organitza el nostre Girona F.C.. Per primera vegada a la temporada, gràcies al resultat d'avui, tant aficionats com jugadors podrem anar a un partit per gaudir del mateix sense l'angoixa del resultat, davant del lider i amb els deures fets podrem gaudir de tot el futbol que porten els nostres jugadors a dins. Un partit com el de dissabte anirà molt be per descarregar tota la tensió acumulada fins ara i serà com una mena de càrrega de bateries per continuar lluitant al 200 per cent a cada partit com ho hem estat fent fins ara.

No volíem acabar aquest article sense mostrar-vos el que algú ja l'ha batejat com el fill de l'autocar del Girona, un Seat 600 vestit del Girona F.C., un cotxe històric per a un club històric.

Dissabte, una final

Quan t'enfrontes a l'últim classificat diem que tenim molt a perdre i poc a guanyar, aquest cop és diferent, com una autèntica final, la derrota ens suposaria una forta relliscada al nostre ferm caminar per la segona divisió, però l'esperada victòria, a part de deixar pràcticament K.O. a la competició a un del nostres principals rivals per la lluita pel descens, farà que el nostre equip agafi l'aire suficient per encarar els propers tres partits abans d'acabar l'any amb l'optimisme necessari per aconseguir tot un seguit de victòries, sobretot les de Montilivi contra Castelló i Elx, que ens portarien al més alt de la classificació. Per tant podem dir que dissabte tenim molt a perdre però també molt a guanyar.

Tot i que el partit serà televisat segur que Montilivi presentarà un impressionant aspecte i tots els seguidors empaitarem l'equip cap a un altre triomf.

D'altra banda, volem fer esment que al cap de setmana passat no va ser tot males noticies, gràcies al nostre jove amic Brian, que per cert, acaba d'entrar a l'escola de futbol de la UD Las Palmas i molt aviat tindrem un nou crack a la lliga espanyola, ens vam assabentar que des de l'important partit que van disputar contra el Tenerife dissabte passat, al nou estadi Gran Canaria oneja la bandera del nostre club.

Només dir que la victòria de dissabte farà que el nostre equip s'enlairi a la classificació com s'enlaira la nostra senyera sota el cel gran canari.

La maledicció dels equips petits

La gran campanya que està fent el nostre Girona F.C.. ens permet estar fregant la ratlla de convertir-nos en un gran club, els partits del Múrcia i el d'avui fan que els resultats ens posin allà a on som encara, si us fixeu, quan un equip petit guanya a un gran, al proper partit mai guanya, i tant a Múrcia com avui a Vitòria hem seguit la norma. És una llàstima que el salt de qualitat que podem donar a la classificació que es mereix el treball i la qualitat tècnica de la plantilla i el cos tècnic no hagi arribat avui, en un partit que ni els mateixos seguidors de l'Alavés han sortit contents pel joc del seu equip, però estem segurs que si continuem treballant amb l'entusiasme que ho estem fent fins ara arribarà el moment de passar aquesta ratlla.

Una vintena de seguidors gironins ens hem aplegat al cantó de la radio a la nostra seu per seguir les incidències del partit comentades per en "Papi" Guardiola i la veritat és que no hem pogut viure cap moment d'emoció del partit, però això ja està oblidat i uns quants seguidors de la nostra penya ja hem quedat pel divendres que be per anar a Montilivi a apuntar-nos al viatge que organitza el club per acompanyar els nostres jugadors al camp del Jerez.

La crueltat del futbol

Teníem pensat presentar aquest article amb imatges d'una de les fites més importants mai assolides per un dels equips més modestos del futbol estatal, com va ser aquella final de la Uefa del 16 de maig del 2001, un desconegut per l'Europa futbolística com l'Alavés va plantar cara al tot poderós Liverpol i va ser a tres minuts del final de la prorroga que un gol en pròpia porta del nostre gironí Delfí Geli va donar el títol a l'equip anglès. Segur que per a en Delfí es barregen dos sentiments, positiu per haver format part d'una fita històrica per aquest club, sentint-se molt estimat per la seva afició i negatiu recordant imatges del partit, i la veritat que per respecte vers la seva persona hem preferit no posar cap fotografia del partit. Si fem esment d'aquell partit és per valorar el respecte que ens mereix aquest club ara que està visquent la mateixa crueltat del futbol que li va donar aquell dia.

Diumenge nosaltres serem l'Alavés, almenys amb aquesta il·lusió estem vivint aquesta temporada, i a l'Alavés l'hem de veure com el Liverpol, si el nostre Girona F.C. ens fa xalar com va fer l'Alavés a tots els amants del futbol aquell dia, recordarem aquest partit per molt de temps.

Visca el futbol

Davant del millor equip de la categoria, així ho ha demostrat avui a Montilivi, els nostres jugadors han fet un dels millors encontres que recordem. Com diu en Raul Agné, jugant al cent per cent és molt difícil que ens guanyi ningú.
Quan el divendres dèiem que seria maco que el mosaic de globus fos el preludi d'una gran tarda de futbol, somiàvem amb el que ha sigut el dia d'avui, vosaltres heu aconseguit que el mosaic hagi estat un gran èxit, així han fet esment en directe per la radio, i tant el nostre Girona F.C. com l'Hércules ens han ofert una gran tarda de futbol. Als gairebé setanta articles que portem publicats a aquest bloc donem les gràcies a algú i és que de veritat que no tenim paraules per agrair-vos el recolzament que ens doneu tots els aficionats gironins.

Brindem pel nostre Girona F.C. com ho hem fet a la nostra seu un cop acabat el partit i us esperem a tots el proper diumenge a les 5 per viure una altra festa, seguint el partit, aquest cop per la radio.

El promès és deute

Fa quinze dies us anunciàvem pel partit contra el Real Zaragoza un mosaic de 3.000 globus al gol sud, com ja vam dir el vam aplaçar per a no interferir en el que organitzava el Diari de Girona. Ara ha arribat el moment i al proper partit contra l'Hércules complirem la nostra promesa, mitja hora abans de l'encontre un grup de nou penyistes repartiran els globus per rebre els nostres jugadors a la seva sortida al terreny de joc.

Hem d'agrair al nostre amic de la fotografia l'Emili Busquets, conegut empresari gironí i seguidor del nostre Girona F.C. des de fa moltíssims anys, que des del primer moment que li vam exposar l'iideia es va involucrar totalment i a part d'aconseguir-nos els globus també ha assumit una part del seu cost.

Esperem que aquest humil acte sigui el preludi d'una gran tarda de futbol i que serveixi per esperonar els nostres jugadors per aconseguir una gran victòria davant d'un equip que encara no ha perdut cap partit aquesta temporada.

Decepció

Hi han dies que és millor quedar-te al llit, quan una cosa comença malament acaba malament, això pensàvem tots els aficionats que ahir vam seguir el partit a la nostra seu, si una imatge val més que mil paraules la cara d'aquest noi que ens va acompanyar ahir resumeix molt be l'estat d'ànim que ens va quedar quan l'àrbitre va xiular el final del partit.

A un quart de set de la tarda ja teníem la nostra seu plena de gom a gom, tots ens fèiem la mateixa pregunta, el podrem veure?, rebíem trucades d'amics que des de casa seva ens deien que pel teletext de Tv3 encara anunciaven el partit i ningú va perdre l'esperança de veure'l fins que el Canal 33 en comptes de connectar amb la Nueva Condomina va fer-ho amb el camp del Llevant. Vam buscar-ho per internet però quan triàvem el nostre partit també sortia el del Llevant. Tots ens vam resignar a seguir les incidències del partit per la radio però quan el Murcia va fer el primer gol al minut 21 tots ja vam pensar que el d'ahir no seria el nostre dia.

El joc del nostre equip al segon temps feia que renaixessin les esperances d'aconseguir quelcom de positiu a Murcia però com dèiem quan no pot ser no pot ser i a més és que no pot ser, el segon gol dels locals al minut 88 va ser l'últim gerro d'aigua freda que ens va caure a sobre ahir.

La jornada d'ahir ja la podem oblidar i esperar el proper partit a Montilivi contra un dels aspirants a pujar de categoria com és l'Hércules.

La guerra de les futbolàxies

Avui no us podem dir que estem esperant el partit amb impaciència per veure una altra victòria del nostre equip, la victòria segur que arriba, però no estem a l'espera, ja que ja hem començat una llarga jornada de feina per intentar que tots els nostres socis i simpatitzants puguin veure el partit a la nostra seu. A hores d'ara la graella de programació del Canal 33 anuncia el partit però com ja coneixeu tenen problemes per entrar les seves càmeres. Hem estat veient la graella de programació de 7RM, la televisió autonòmica murciana, i sembla que el donarà sense cap problema, per tant hem obert una opció B en cas de que no es pugui veure pel Canal 33 i és la d'aprofitar la pantalla gegant que tenim per connectar un ordinador per seguir el partit a través d'internet, hem de dir que ja hem localitzat un web a on també anuncien el nostre partit.

Hem arribat a un punt de que no es pot culpabilitzar a ningú del que passa perquè tots som culpables, el que genera la massa social de qualsevol club sense les televisions no donen per tancar cap balanç econòmic i per tant les televisions s'han convertit gairebé en la font principal d'ingresos, això fa que els clubs semblin uns titelles en les seves mans, tots estem d'acord de que no podem renunciar a aquests ingressos i també hem d'estar d'acord en que cada grup de televisions defensin els seus interessos, això sí, ja és hora de que la guerra aquesta acabi ja que ens podem trobar amb això que es diu, entre tots la van matar i ella sola es va morir, ja que per exemple avui ens podem trobar que molts aficionats tot i que finalment es televisi pel Canal 33 donat que no era gaire segura la transmissió del partit, hagin optat per fer altres plans amb la família.

Del cel a la terra

Si fem la crònica del partit es pot resumir amb el que hem estat veient fins ara, un Girona molt superior, però aquesta vegada plasmat al marcador. Quan al migdia comentàvem el que seria el partit amb els seguidors del Zaragoza els hi dèiem que el Girona juga molt be al futbol, ells ens tenien molta por però confiaven en la punteta de sort que tenen els equips grans per endur-se´n els tres punts, quan la Kristina els hi deia d'un empat no signava ningú. Avui el nostre Girona sense fer més que el dia del Rayo o la Real a tret els tres punts davant d'un altre gran equip, quan diem sense fer més no volem desvirtuar la victòria d'avui sinó valorar el joc fet fins ara. La setmana que ve tenim un dels partits més importants, tal com dèiem el dia de l'Alacant, aquests partits marquen la trajectòria del pressent i poden marcar el futur del club al final de la temporada.
Aquest migdia us parlàvem que els Cracks del Zaragoza ens havien rebut de meravella, a la tarda, el seu president ens ha rebut amb el mateix entusiasme.

Hem passat un dia genial amb els seguidors del Real Zaragoza de l'Hospitalet i de Castelló de la Plana, és un orgull per a la nostra penya el poder exposar una bufanda del Zaragoza donada per un dels seus seguidors més fidels.

A la nostra seu hem cantat i ballat a ritme de sardanes i jotes, també hem cridat molt, en un ambient de germanor tant s'hi podia sentir GIRONAAAA, con ZARAGOZAAAA, en resum, una altra jornada que els seguidors gironins mai oblidarem.

Per acabar dir que el títol de l'article servia per a una possible derrota del nostre equip, segur que si així hagués estat no l'haguesim titulat així, però com comentàvem amb en Migue un cop acabat el partit, hem de baixar del cel per tenir els peus sobre la terra.

El gran perill

Aquest matí hem estat amb els jugadors del Real Zaragoza i la veritat és que ens han rebut com uns autentics cracks no com estrelles, l'amabilitat del màxim perill de l'equip rival és una mostra.

Avui no farem el mosaic promés, el Diari de Girona que sempre s'ha portat meravellosament amb la nostra penya ha preparat un mosaic amb cartolines vermelles per la qual cosa no ens podem permetre el luxe de trepitjar les seves iniciatives, els globus ja estan a punt pel dia de l'Hércules.

Tres mil globus

Estem de festa i creiem que a cap festa hi poden faltar els globus, per aquest motiu pel partit més esperat d'aquest començament de temporada la nostra penya ha decidit rebre als jugadors a la seva sortida al terreny de joc amb un mosaic format per tres mil globus al gol sud. Uns quants membres de la penya els repartiran mitja hora abans del començament del partit. Esperem que la climatologia no espatlli el que amb tan d'entusiasme hem preparat.

Fins ahir el ritme de venda d'entrades potser no era l'esperat però us podem assegurar que avui a l'estadi tant al matí com a la tarda, les llargues cues de socis que retiraven la seva entrada sí que fa preveure que hi haurà l'ambient que mereix aquest partit.

Sant Narcís Blanc-i-vermell

Hem viscut una gran jornada, els èxits d'una temporada no només es deuen a la qualitat tècnica dels jugadors que formen una plantilla, qualitat que dels nostres jugadors està totalment contrastada, dies com els d'avui explicaran a final de temporada el perquè el nostre Girona F.C. haurà assolit una gran campanya.

Quan anàvem cap a l'estadi dubtàvem si aquesta iniciativa promoguda pels jugadors i cos tècnic tindria l'èxit que es mereixia més si teníem en compte la pluja i la fred que feia. La veritat és que veure més de 300 persones a Montilivi a les 11 del matí d'un dia de fires ha sigut un plaer per a molts que durant molt de temps hem vist aquest número d'espectadors als partits oficials de lliga al nostre estadi.

No hem de donar valor només al nombre d'assitents a la jornada de portes obertes, potser el més important es la cara de felicitat que teníem tots els que érem al camp i quan diem tots també ens referim a jugadors, cos tècnic, empleats i directius que no han tingut un no per resposta a l'hora de signar autògrafs i fer-se fotos amb tot aquell que ho demanava.

Per completar el dia, a la tarda, passejant per la Fira de Mostres podíem tornar a saludar els nostres jugadors, aquesta vegada vestits de gala, però amb el mateix somriure del matí i responent amb el mateix afecte que el seguidor gironí els hi oferia.

Las Palmas molt a prop

2 a 2, després de potser la pitjor primera part de tota la temporada el nostre Girona F.C. es va refer a la segona i no només va empatar el partit sinó que va estar a punt de guanyar amb un xut al travesser d'en Chechu a l'últim minut.
Quan hem titulat l'article Las Palmas molt a prop és perquè realment aquest partit l'hem viscut molt a prop gràcies a l'Oscar Duarte que durant tota la setmana ens ha estat informant puntualment de totes les incidències de l'enfrontament. Ja divendres va anar a l'Hotel Melià de Las Palmas per saludar els nostres jugadors que el van rebre molt cordialment.
Dissabte al matí va estar esmorzant amb el vice-president del nostre club en Jordi Miró qui li va fer entrega d'uns pins de l'entitat i una samarreta de l'equip. Per la seva part el Frente Insular va entregar una placa per a la nostra penya.

A la nostra seu també vam viure el partit amb molta emoció amb la radio com a protagonista, teníem un comentarista d'excepció ja que quan havia una variació al marcador ens trucàvem per telefon amb l'Oscar.

Per acabar aquest article volem donar les gràcies al Frente Insular i al nostre vice-president en Jordi Miró ja que gràcies a ells vam viure una jornada inoblidable.