De vegades els somnis es compleixen

Volíem fer una postal de felicitació per a tots vosaltres i no hem trobat millor manera que fer un petit recorregut pel que han sigut aquests mesos a la LFP. El primer de tot és dir que tal com comentava la Lidia Cantarero ahir, l'èxit del nostre club és que no te els vicis adquirits de molts altres equips de la categoria, un exemple d'això és que tot i que a les portes de l'estadi es podia llegir que avui les oficines romandrien tancades, no ha sigut així, tot al contrari, molts avis i pares han pogut fer realitat el somni dels seus fills o nets i els han pogut fer socis o que el tió els hi portés la samarreta del Girona, veure com treballaven aquest matí a Montilivi et fa pensar que des de l'últim soci al primer responsable del club estem involucrats amb el club amb un entusiasme que pocs equips tenen.
El títol de l'article no és invenció nostra, començant el repàs a la temporada, ens ha arribat fa pocs dies del reportatge que li va fer en Maykel al nostre amic Brian de Las Palmas a la festa del seu quart aniversari, una vegada més podeu veure com els somnis es fan realitat i a la seva festa era present el seu ídol Marcos Márquez, estrella de la UD Las Palmas i que serà a partir de gener company d'equip del gironí Pitu Comadevall.

Un dels millors moments viscuts per a tots el seguidors gironins va ser la gran victòria sobre el Real Zaragoza, la veritat és que per a molts membres de la nostra penya i per a inclús seguidors mañicos va ser un dia inoblidable, des del migdia no vam parar d'animar els nostres equips, i el més important, tots plegats, maños i gironins, vam cantar, beure, menjar i ballar a ritme d'una amistat que ja sempre quedarà gravada als nostres cors.

La primera vegada que ens enfrontàvem a un dels grans era amb la Real Sociedad, conèixer a tota una institució d'aquest club com en Paco Montesinos acompanyat d'en Joseba i les seves senyores va ser tot un regal per a nosaltres. Amb la penya Altza, la penya de Vic, la penya Xabi Alonso, la penya Luis García amb el seu president en Jesús que no havíem pogut parlar abans del dia del partit amb ell perquè al foro de l'erreala s'havien equivocat al posar el seu número de telefon però gràcies a en Paco Montesinos ens va posar en contacte amb ell el mateix dissabte al migdia, amb totes hem establert una gran amistat.

Si tota una institució a la Real és en Paco, la senyora Teresa Rivero ho és al futbol estatal, s'ho ha guanyat a pols i sense voler, tots la considerem com una persona important però el que la fa ser estimada és que ella no es sent important, un exemple és el que veieu a la fotografia quan el nostre vice-president en Josep Caravaca li oferia els calendaris que vam fer de la temporada, ella mateixa va agafar la bossa que es va trencar i l'Adolfo, també extraordinària persona que l'acompanyava, li va treure de les mans per posar-la al taxi.

Ens deixem molts moments i moltes penyes per a comentar com la penya Ací hi ha Granotes del Llevant, les penyes del Xerez però com que ja ens han promès que ens visitaran, les deixarem pel resum de final de temporada.

No podem de deixar fer esment a la Federació de Penyes del Nàstic, avui mateix en Ricardo Pacheco, el seu secretari, ens ha enviat aquesta felicitació nadalenca "Que mai ens manqui un instant per a dedicar un somriure, un lloc per a trobar la pau, un somni per a lluitar i algú per estimar, bon Nadal i pròsper 2.009".

Diumenge tots els gironins estarem orgullosos d'en Jordi i no només per que sigui un jugador del Girona qui juga amb la selecció catalana, sinó perquè en Jordi representa el tarannà dels gironins, humilitat i treball.