dimarts, 28 de gener del 2020

Amb pena i amb Glòria

El 3 a 1 contra l'Extremadura ha sigut l'única alegria d'aquests dies de tempesta a Can Girona en tots els sentits. Eliminació de la Copa del Rei a part (era quelcom lògic contra un Primera, tot i que esperàvem una mica més de l'equip), causa neguit percebre com el calendari aviat començarà a agafar embranzida i la necessària bona ratxa de resultats que ens estabilitzi a la classificació no s'acaba de produir. O es fa servir amb cap aquesta finestra de fitxatges de gener o el futur pinta amb uns núvols tan negres com els de la borrasca amb nom de dona que ha descarregat litres i litres a tota la província. La vessant social del club també ha fet aigües, com veurem quan fem el repàs del dia del Villarreal. Els únics raigs de sol en clau blanc-i-vermella ens els han aportat l'activitat de la nostra penya, de la qual en farem crònica a continuació.


Per començar, el més recent. Ahir, 26 de gener, ens vam emportar una altra decepció a Montilivi. Fa uns anys, empatar amb l'Oviedo hauria estat una autèntica proesa, però quan et trobes en un any en el qual la superioritat econòmica sobre gairebé tots els rivals de la categoria fa que pujar (o com a mínim lluitar per fer-ho) sigui una obligació, aquesta "X" a mig gas satisfà a molt pocs dins la parròquia gironista. Tot i els últims mals tràngols, l'afició va posar de la seva part per intentar revifar el somni de l'ascens. En una jugada a tres bandes en la qual el Jovent Gironí va posar la creativitat i la mà d'obra i el club i la Federació de Penyes el finançament, va desplegar-se un enorme tifo al Gol Sud en el qual es podia llegir un bonic joc de paraules barrejant una hipotètica tornada a Primera amb la llegenda del Cul de la Lleona. El desplegament de l'espectacular pancarta i el 19è gol de Christian Stuani, que segueix el seu ritme golejador de rècord, van ser els únics apunts positius d'una jornada ben grisa.


Aquesta setmana també vam tenir Copa, concretament el 22 de gener. Quan el sorteig ens va deparar una eliminatòria a partit únic contra el Villarreal de seguida va venir-nos a la ment l'enfrontament contra els castellonencs a l'edició 2004/2005 del mateix torneig, saldat amb victòria gironista amb un gol d'un jove Eloi Amagat que debutava aquell dia al primer equip. Però en aquesta plujosa nit de dimecres l'únic que va coincidir amb aquella ocasió va ser el color de les samarretes. Això i la sensació d'amateurisme en l'organització, justificada fa 16 anys pel fet d'estar a Segona B, però decebedora ara que encara està recent el nostre pas per la millor lliga del món. La cosa ja va començar torta amb la venda d'entrades. Es va donar una data límit per confirmar l'assistència amb el carnet d'abonat a uns determinats preus. Vista la calamitosa xifra de vendes aconseguida, el club va optar per oferir un descompte als "abonats fidels" que encara no s'havien decidit a venir a través d'un codi pel web. Per fer servir aquesta contrasenya i fer efectiva la rebaixa no calia ni tan sols identificar-se amb l'ID i el PIN, així que a efectes pràctics no era ni molt menys quelcom exclusiu per a socis. La consegüent emprenyada dels mateixos va fer-se notar a les xarxes socials. La mateixa Federació de Penyes va fer arribar al club el malestar de molts abonats, que no es devia al fet d'haver pagat de més sinó a la presa de pèl. Per sort, a les plantes nobles a algú se li devia encendre la bombeta i va anunciar-se el retorn de la diferència. Sigui com sigui, el matx semblava gafat. Els efectes de la borrasca Glòria sobre la ciutat i les poblacions situades a la vora del Ter van fer perillar fins a l'últim segon la seva celebració. Al final van primar els interessos econòmics i de calendari de la RFEF, organitzadora de la competició, sobre les recomanacions de suspensió de les autoritats. Cal dir, però, que el principal perill era el desplaçament dels aficionats de les zones afectades fins a l'estadi (finalment no va ploure més que durant altres partits amb mal temps que hàgim viscut a Montilivi) i això ja ho va resoldre el club de manera més que correcta anunciant que es tornarien els diners a tots els aficionats que, havent comprat l'entrada, no poguessin assistir al xoc. No acaben aquí les desventures d'aquests trenta-dosens de final. Quan gran part dels 928 valents que van decidir-se a veure'ls en directe intentaven accedir a les graderies, van trobar-se que els seus abonaments no estaven correctament activats i no podien franquejar els torns. La situació va provocar una llarga cua a les taquilles per resoldre la incidència, incrementant així la insatisfacció que ja portaven de casa els socis. Moltes queixes i mal humor, fins i tot algun va perdre les formes amb els treballadors del club, comportament que censurem, ja que per molt enfadat que un estigui ha de procurar sempre mantenir el respecte pels qui donen la cara. En aquest cas, a més, no eren els culpables directes de la mala gestió. Un cop començat el partit, la decisió d'oferir la possibilitat de reubicar-se als aficionats de Gol Nord a Tribuna i als de Gol Sud a Preferent va provocar crítiques per part dels seguidors que havien pagat entrada a les zones més cares per no mullar-se i veien com algú que havia pagat 6 euros podia accedir al mateix lloc que un que se n'havia deixat 24. Un despropòsit total, com el que va veure's sobre la gespa. Sense haver d'insistir gaire, el Villarreal va passar per sobre del Girona i golejar-lo per 0-3. Donats els últims resultats, els pocs immortals que van desafiar el temporal per apropar-se a Montilivi tampoc esperaven miracles, però sí que aquesta gimcana viscuda per poder gaudir del partit tingués com a recompensa, com a mínim, una mica d'actitud per part dels homes de Pep Lluís Martí. Haurà de vigilar el club amb fer les coses amb tan poc encert organitzativa i esportivament parlant, ja que el gironisme, que havia començat responent molt bé pel que fa a assistència, comença a destrempar. Nosaltres seguirem sempre al seu costat i animarem a fer que la gent segueixi el mateix camí, però des de l'entitat han de posar de la seva part perquè no sigui tan difícil.


El cap de setmana abans, el del 19 de gener, la Lliga va portar als nostres futbolistes a Santa Cruz de Tenerife, on un bon grapat de penyistes els va acompanyar i animar tot i la nova ensopegada patida. Fins i tot hi va haver algun immortal d'incògnit, com vam poder comprovar en veure la nostra bandera penjada a l'Heliodoro Rodríguez López a la retransmissió televisiva. Una emissió que vam veure majoritàriament al 106 després d'una nova jornada plena d'esport i diversió protagonitzada per l'equip de futbol de la penya. En el partit número 14 de la nostra història vam enfrontar-nos al FC Celtics, conjunt format per membres de la comunitat hondurenya de la ciutat reunits al voltant del Centro Elim, una església cristiana evangèlica. El matx va disputar-se al Camp Municipal de Futbol de Germans Sàbat. La principal peculiaritat del mateix va ser que va ser el primer cop des d'aquell partit inaugural a Madrid contra l'equip de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano que vam jugar onze contra onze i quaranta-cinc minuts per part, és a dir, futbol com cal. Teníem seriosos dubtes de poder resistir amb dignitat tanta estona, però vam aguantar heroicament. Només hi va haver una mica de relaxació en el tram final, en el qual ja estàvem pensant més en la barbacoa que venia a continuació que en fer gols. El resultat, 10 a 3 pel Celtics, pot reflectir diferències de qualitat entre tots dos equips, però no l'agradable estona que vam passar intentant emular als nostres ídols sobre la gespa. I si a algú li va saber amarga la derrota, de ben segur que ho va veure tot d'una altra manera després de tastar la carn a la brasa marinada, les tortillas de blat, les verdures en vinagre i la resta de teca típica del centre d'Amèrica que ens van preparar els nostres amics.


Abans d'això, el matí del mateix dia 19, la Penya Immortal va estar representada a Olot en la celebració del V Aniversari de la Peña Bética Girona-Olot "Emilio Luna". Com ja hem comentat en més d'una ocasió, els lligams entre les dues associacions es remunten a 2015, quan vam aconsellar-los sobre els passos a seguir per a la seva fundació. És una satisfacció veure com un projecte que entenia la passió per uns colors amb la mateixa filosofia que la nostra ha aconseguit consolidar-se sense importar els molts quilòmetres que els separen del Benito Villamarín. L'acte va celebrar-se a la seu dels verd-i-blancs, el Bar Rivier, on es va servir un deliciós aperitiu precedit dels parlaments protocol·laris, durant els quals el nostre president Pepe Sierra va aprofitar per fer-los entrega d'un obsequi commemoratiu. ¡Felicidades, amigos béticos! Esperamos poder seguir celebrando muchos más aniversarios juntos y que pronto nuestros equipos se puedan ver las caras en la máxima categoría.

  
Com a fi de festa d'aquest article farem una cascada de breus, quatre flaixos d'activitats en les quals ha participat la penya. Amb una d'elles hem començat el partit, el triomf contra l'Extremadura del 16 de gener, l'últim cop i únic en aquest 2020 (si no comptem el dia del Cartagena a la Copa) en el qual hem anat a dormir contents per l'actuació del nostre equip. Molta gent va fallar per la mala ratxa, el fred i ser dia laborable. Tornem a reiterar que, malgrat que el joc i els resultats no estiguin acompanyant, és un moment crucial de la temporada en el que cal que el suport de la graderia substitueixi, en la mesura que sigui possible, les mancances de l'equip. Següent notícia: la donació de pilotes de la Federació de Penyes del Girona FC va continuar el passat dilluns 13 de gener amb l'entrega de les que corresponien a les escoles de Font de la Pólvora i Vila-roja. Els nostres socis Javier RinaMary Pell i Fran Lara van acompanyar a Cristóbal Sánchez, president federatiu, i Joan Vicens directiu de la Penya Gironina, en el moment del repartiment. I com a cloenda, el nostre tresorer Javi va fer doblet representant als immortals en el dinar d'homenatge a Benjamí Colomer, expresident del Girona FC que aquest 2020 fa noranta anys. L'acte va celebrar-se el 24 de gener al Restaurant Siloc i va comptar amb la presència de nombrosos veterans de l'entitat blanc-i-vermella, entre ells alguns tan mítics com el tècnic Xavi Agustí. Un dels qui millor s'ho va passar va ser un altre amic de la penya, en Rodri de la Penya Saltenca, que va criar-se ben a prop de l'antic Estadi de Vistalegre i va gaudir de valent recordant vells temps amb les estrelles de la seva infantesa i joventut.