miércoles, 29 de agosto de 2018

Va ser i no va ser

L'any passat coses que no tenien res a veure amb el futbol i alguns periodistes desitjosos de treure suc de polèmiques interessades van fer que l'ambient estigués molt tens en els dies previs a la visita del Real Madrid a Girona. Després a la graderia tot va anar com la seda i sobre la gespa vam viure una fita històrica pel nostre club. Enguany el que va succeir sobre el terreny de joc va ser molt més lògic donades les diferències entre ambdós equips, però fora de l'estadi estava a les nostres mans deixar en bon lloc el nom de la nostra ciutat i, com veureu, no pot dir-se que no ho aconseguíssim.


Feia un parell de setmanes que anàvem preparant un gran dinar de germanor entre aficions i l'èxit de convocatòria va ser total. Més de 60 aficionats van compartir taula sota el porxo de la plaça Empúries, a la terrassa de la nostra seu, el 106. A la vintena d'aficionats merengues de la Peña Madridista Girona s'hi van sumar molts penyistes immortals, així com representants d'altres penyes federades com la Saltenca, els Paparres, la Gironina i la Sant Narcís. L'ambient va ser genial, amb molt de color: la ració de teca i beure va ser acompanyada per les banderes i càntics d'un equip i altre. El diari As en va fer una gran cobertura mediàtica, tant en paper com al seu web. La pàgina d'Aficiones Unidas també ho va recollir, així com alguna publicació local de manera molt més breu. Un goig com a gironistes i gironins que tothom pugui gaudir de la seva passió amb nosaltres amb total normalitat.


Bona part d'aquesta repercussió li devem a la presència en el dinar de José Luis Pizarro, periodista que col·labora amb Real Madrid TV i altres mitjans de comunicació. Va enregistrar vídeos i fer saber a tothom que Girona és una ciutat on les aficions poden sentir-se a gust quan vénen a veure al seu equip. Donant fe d'això teníem a en Cristóbal Sánchez, regidor de Cooperació i designat per l'Ajuntament de Girona com a representant del mateix davant les penyes del Girona. En Pepe els va donar la benvinguda a tots dos en nom de la Penya Immortal, així com a l'Albert Mateos, de l'àrea social del club, en José Murillo, president de la Peña Madridista Girona i en Quim Alegret, president de la Federació de Penyes del Girona FC. Murillo i Alegret van protagonitzar l'intercanvi d'obsequis, en el qual del cantó madridista va aportar-se una bufanda i una bandera i del blanc-i-vermell el ja tradicional plat que la Federació entrega en cada primera trobada amb una afició rival. A més a més, en José Lara, secretari de la Coordinadora de Peñas Madridistas de Cataluña, també va fer una entrega d'un obsequi a l'agrupació de penyes gironistes. La foto de família deixa constància del fet que el terme germanor va estar ben triat.


Un cop a l'estadi, l'ambient era de luxe, com correspon a la segona visita en partit oficial del Real Madrid a Montilivi en la seva història. L'expectació dels mitjans era màxima, entre la sorprenent i històrica victòria del Girona en el duel de l'any passat i els afers extraesportius que van crear una atmosfera irreal que no va correspondre amb el bon comportament dels espectadors, hi havia moltes ganes de veure què passava aquesta vegada. Les càmeres de canals com Golt TV van copsar, a través d'entrevistes com les que van realitzar al nou vocal de la penya Franc Pascual i el seu fill als voltants de l'estadi, un ambient amb dues aficions entregades però pacífiques. Ningú va voler perdre's la cita, ni tan sols velles glòries del Girona FC com en Jose Martínez, que va fotografiar-se amb la nostra sòcia Mari. Va ser també una nit d'estrenes, amb el debut del nou videomarcador i les millores en la il·luminació del camp, que ens va oferir un xou al més pur estil NBA abans del partit (serà per anar-nos acostumant a això de jugar als EUA...). Una novetat que ho va ser a mitges va ser la de la nova graderia de Gol Sud, que va entrar en funcionament després de no poder ser utilitzada per manca dels necessaris permisos el dia del Valladolid. Aquesta ubicació és la que el club ens va oferir per millorar la nostra visibilitat, dificultada en la majoria de partits per raons més que òbvies. La majoria d'immortals vam acceptar el trasllat tot i el natural malestar per haver d'abandonar unes localitats que veníem ocupant al llarg de l'última dècada. Això encara provoca algun episodi de fricció puntual i aïllat que sens dubte solucionarem de la millor manera possible, ja que per una penya que les ha vist de tots colors des de tots els racons de Montilivi (els immortals més fidels encara recorden quan a la mitja part agafaven els trastos per canviar-se al gol on atacava el Girona), fer-se seu un nou espai de la que és casa seva és bufar i fer ampolles.

No hay comentarios: