miércoles, 31 de enero de 2018

Un equip anomenat Girona

Un estadio llamado Wanda... i un equip (equipàs, millor dit) anomenat Girona. Així podem resumir l'experiència de la primera visita gironista a un dels grans clàssics del futbol espanyol, l'Atlético de Madrid. El viatge a la capital per enfrontar-se als colchoneros era un dels moments que tots els aficionats del nostre club esperàvem amb ganes des de l'ascens a Primera, i no va decebre. Ara ho veurem i seguirem amb una petita posada al dia. La vam prometre per abans del final de 2017 però un atac sobtat de vagància de qui us escriu ho va impedir.
El principal desplaçament a la Villa y Corte per veure el partit va ser l'organitzat per la Federació de Penyes del Girona, que va aconseguir aplegar a 53 persones, 38 d'elles sòcies i/o simpatitzants immortals. El cap de setmana va ser una meravella, amb temps per visitar la zona de la Puerta del Sol abans de marxar cap a les proximitats de l'estadi, situat al districte de San Blas-Canillejas. Allà vam aprofitar per fer la prèvia amb la Unión Internacional de Peñas del Atlético de Madrid. Quan es tracta d'aficionats, les diferències de pressupost o historial entre clubs fan una passa al costat. Tots som iguals i compartim les ganes de passar-ho bé. La grandesa del futbol. Volem donar les gràcies als seguidors atlètics per la seva hospitalitat i pels obsequis, als que vam correspondre amb bufandes i banderes de les penyes gironistes.


Un cop al Wanda, ens vam unir a altres aficionats gironins per gaudir del partit i animar al nostre equip, que va demostrar que seguia en estat de gràcia després d'haver golejat per 6 a 0 a Las Palmas la setmana anterior. Els del Cholo Simeone, malgrat avançar-se en el marcador gràcies al gol de Griezmann, no van poder amb la solvència defensiva dels nostres. A sobre, Portu va tornar a deixar clar que és el més llest de la classe i va aprofitar la que va tenir per igualar el matx. I encara podríem haver guanyat si en la darrera jugada del partit l'escapada en solitari d'Olunga arriba a acabar de manera exitosa. Malgrat això, la satisfacció dels blanc-i-vermells gironins pel fet d'haver deixat petjada en un escenari tan important va fer que la resta de l'estada a Madrid i el viatge de tornada fossin ben dolços.


Per no faltar a la tradició, l'humil redactor d'aquestes línies va començar el present article amb la idea d'acabar-lo abans del partit contra el Málaga però li va ser impossible, així que abans del resum de les activitats que ens han quedat sense explicar des del novembre, en farem un breu repàs. El partit vam seguir-lo a través de la pantalla gegant de la nostra seu, que va tornar a omplir-se per veure en acció al Girona. Però el 106 no va ser l'únic lloc on vam poder trobar immortals: a la mateixa Rosaleda una petita representació formada per en Jorge Berna, en Josep Garolera i l'Albert Juanola va fer costat als jugadors de Machín. La bandera de la nostra penya va onejar orgullosa a l'estadi de la Costa del Sol, com van certificar les càmeres del programa "El Día Después" que van dedicar uns minuts a explicar la història d'aquests fanàtics del Girona que no tenen cap inconvenient en creuar-se tota Espanya pels seus colors. És tot un privilegi tenir-los com a socis i amics.


Anem ja amb el calaix de coses per explicar. No seguirem cap ordre cronològic, ja que seria fàcil caure en imprecisions. A principis de mes vam fer un altre viatge, ha estat un inici d'any ben complet. Mestalla, seu del Mundial 82, de tantes finals de Copa i partits internacionals esperava al Girona i no ens ho vam voler perdre. La data era complicada, el dia de Reis és una jornada molt familiar en la que costa sortir de casa, però tot i això 33 gironistes van pujar a l'autocar de la Federació, 20 d'ells apuntats a la Penya Immortal. En aquest cas, com ja sabeu, el resultat no va ser tan agradable com el de Madrid, i mira que vam començar guanyant. Com a mínim, l'excel·lent dia que vam passar a València va compensar la decepció. Vam tenir l'ocasió de fer el vermut a "Tu Museo Deportivo", a pocs metres del coliseu valencianista. Aquest bar és ni més ni menys que el local d'un dels aficionats al futbol més famosos del nostre país, una icona per tots els que entenem l'esport com un nexe d'unió entre persones i una excusa per aparcar diferències: en Manolo "el del Bombo". En Manolo ens va rebre amb els braços oberts, fent-se fotos amb tothom qui ho va voler i fins i tot dedicant una salutació en vídeo al programa Tot Rodó de TV Girona. Li desitgem que pugui seguir a la Selecció Espanyola en molts més campionats i amb molta sort com ve fent des de finals dels 70. En la trobada amb aquesta entranyable figura del nostre esport també ens van acompanyar els amics de l'Agrupació de Penyes Valencianistes, que van aprofitar per donar-nos la benvinguda a la seva ciutat i intercanviar unes bufandes amb nosaltres.


Más madera! El Nadal a la Penya Immortal fa uns anys que no és Nadal si no hi ha Quina. I el de 2017 no va ser una excepció. Prop de 60 socis i amics van apropar-se a la nostra seu per gaudir del nostre simpàtic i particular bingo nadalenc, que enguany venia ben carregat amb 5 pernils (res d'espatlles, pernils!) i els millors torrons i begudes espirituoses. Novament ens va sorprendre el gran compromís de la nostra massa social, que va tornar a superar-se, aconseguint esgotar els 100 cartrons de la darrera jugada, cosa que no havíem aconseguit en tots els anys que portem celebrant la quina. Per treure's el barret!


Ara un apunt en clau federativa. La Penya Immortal i la resta de les que integren la Federació de Penyes del Girona FC van sumar-se a la recollida de joguines que cada any organitza la Creu Roja a Girona. A més dels regals pels més necessitats que els socis de cada entitat van donar a les seus de cada penya i després van ser portades a la paradeta habilitada a tal efecte a l'estadi, les agrupacions gironistes van aportar 100 pilotes de futbol i bàsquet amb la col·laboració de Decathlon. La unió fa la força i aquest any entre totes les penyes hem aconseguit fer feliços a més nens.


Seguim i ho fem també en clau solidària. En un dels concursos que setmanalment organitza el programa Tot Rodó de TV Girona, presentat pel gran amic de la penya Frances Sánchez Carcassés, que dóna un premi a la foto més original dels aficionats del Girona seguint el partit de la jornada. Una de les que va enviar el nostre tresorer Javier Rina va resultar guanyadora. Com que a la foto sortien molts immortals, en Pollo va cedir el premi (un lot de productes de Llet Nostra) a la penya. Amb bon criteri, es va decidir donar el premi a algú que en fes bon servei, i sense cap dubte el millor candidat era el Banc dels Aliments de les Comarques de Girona, sempre en contacte d'aquells que passen dificultats a casa nostra.


Aquesta és més recent. Hem dit abans que el Girona va guanyar amb contundència a Las Palmas i nosaltres sabem el secret d'aquesta potència golejadora. Com acostumem a fer sempre que hi ha un partit matinal, un bon grapat d'immortal vam reunir-nos per esmorzar i agafar forces pel partit. Aquest cop el lloc triat va ser el restaurant situat davant dels Bombers a Mas Xirgu i la cansalada, els bistecs i botifarres que van caure van actuar com la poció màgica d'Astèrix. Ni hat-trick d'Olunga ni històries, la clau va estat en aquesta energia extra!


No podem oblidar-nos (encara que ha anat de poc) del partit a Cornellà contra l'Espanyol. El nostre primer partit a Primera a casa dels pericos va acabar amb victòria blanc-i-vermella. Que el partit fos en dilluns va impedir que es vivís una gran festa entre ambdues aficions. L'expedició gironista, tot i estar conformada per bastants seguidors, podria haver estat molt més nombrosa si s'arriba a disputar en cap de setmana. Ens quedem amb el triomf i poder haver compartit uns instants amb gent com en Javi, el que fou president de la Penya Blanc-i-Blava de Girona 2007, que va viure un dia molt emotiu amb l'enfrontamente entre l'equip dels seus amors i el de la seva ciutat. 


Acabarem, tot i que segurament ens deu faltar alguna coseta per comentar, amb la jornada del Betis al novembre. Un cap de setmana on la penya va desplegar els seus tentacles a tot arreu, cobrint tots els fronts. A Sevilla hi vam tenir a "la banda del Juanola" que va fer 1200 km per presenciar el partit del Villamarín. Una mica menys sacrificat va ser el viatge del nostre secretari Fran, que es trobava amb la seva xicota i també sòcia immortal Sandra de vacances a Sevilla i va exercir de representació institucional davant la Federación de Peñas Béticas. Al mateix temps, el nostre president Pepe era a Getafe en el Seminari d'Aficiones Unidas que va reunir a la localitat madrilenya (on el van tractar de luxe) als presidentes de les federacions de penyes de tota Espanya per treballar en la millora de les condicions en les que els aficionats tenim accés al futbol al nostre país. Per si això fos poc en Javi i l'Isi ens representaven a la festa del tercer aniversari de la fundació de la Peña Bética Girona-Olot. D'altres socis van assistir també a un acte al qual ens hauria agradat no haver d'assistir, el funeral d'en Pedro Campos, antic soci de la penya (encara guardem amb estima el quadre amb una alineació del Girona de finals dels 80 que ens va regalar) i que actualment era vicepresident de la Penya Sant Narcís. Descansi en pau.    

No hay comentarios: