miércoles, 30 de agosto de 2017

Primeres vegades

Sí, ho sabem. Vam prometre que la pròxima entrada seria dedicada al Congrés Nacional de Penyes de Granada (que ja seria hora) i no és així. Amb la voluntat de no assemblar-nos als mals polítics, que tenen sempre excuses per no dur a terme el seu programa, garantim que aprofitarem aquesta primera aturada de la competició pels partits de seleccions per publicar-la. L'allau de primeres vegades d'aquestes setmanes, aquelles que recordarem tota la vida, mana. De moment, anem amb la primera victòria a Primera Divisió. 


Si en temporades anteriors ens agradava viure cada partit del Girona FC com una festa, ara que vivim l'experiència única d'estar a la Liga Santander, encara més. De fet, ja portem dues prèvies de dues possibles amb les aficions visitants. En aquesta ocasió vam ser amfitrions de la recepció oficial i el posterior dinar de germanor organitzats per la Federació de Penyes del Girona FC per rebre a la Federación de Peñas del Málaga CF. La del 106 no va ser aquesta l'única trobada entre aficionats d'ambdós equips, ja que la Penya Gironina va rebre al Frankfurt Cross a integrants de la Peña Malagusita "Los 300" de Barcelona. Ens agrada veure com l'esperit de concòrdia entre seguidors, independentment dels colors de cadascú, va essent cada cop més generalitzat.


La federació de penyes del conjunt boquerón va estar representada pel seu president, Miguel Molina, i el vicepresident, Arturo Caracuel (amb el que alguns immortals havien compartit taula al Congrés de Zaragoza del 2016). La resta de l'expedició malaguenya la va completar un grup de membres de la Peña Malacitana de Blanes, associació de seguidors del conjunt blanc-i-blau a la nostra província que s'ha reactivat amb l'ascens del Girona i la possibilitat de veure al seu equip a prop de casa. Per part gironista, a més de quasi una vintena de membres de la Penya Immortal Girona, vam comptar amb la presència d'alguns amics de la Penya Paparres Gironins. Un ambient envejable, com es veu reflectit a la instantània que corona aquestes línies.


Un dels punts de connexió entre ambdós bàndols va ser l'existència de lligams familiars amb Málaga d'alguns dels socis de la nostra penya. L'exemple més clar és la Sandra, que sempre ha fet gala del seu amor per la terra dels seus orígens (qui no l'ha sentit alguna vegada cridar allò de Viva Málaga?) i que va viure una jornada molt especial. Amb el cor dividit, no va poder resistir la temptació de lluir la samarreta del Málaga, si bé ja ens ha deixat clar que al partit de la segona volta té decidit anar a La Rosaleda amb la del Girona. I ni falta que fa que ens demostri el seu sentiment blanc-i-vermell, la Sandra és de les que ja anava a Montilivi a Tercera Divisió i porta un bon grapat de quilòmetres a l'esquena seguint al nostre club. 


El matx va jugar-se amb una xafogor desesperant que per sort no va descentrar als homes de Machín. Els jugadors blanc-i-vermells van fer un partit molt complet, esforçant-se al màxim i deixant espurnes de qualitat per les que sembla que la factura del canvi de Segona a Primera està pagant-se amb elevades dosis de valentia. El millor d'aquest equip és que no es fixa límits. Ara venen dues setmanes en les quals, tret dels internacionals (sí, sí, ara en tenim més d'un!), tots els nostres futbolistes podran carregar piles per estar al 100% al nou San Mamés. Nosaltres serem allà per oferir-los-hi tot el nostre suport. I per si no n'hi hagués prou, ja estem preparant la festassa que viurem amb la visita del Sevilla al nostre estadi. Seguiu atents!

No hay comentarios: