viernes, 17 de marzo de 2017

Trobant la sort

Diuen que la sort és per qui la busca. Després de les trompades que el futbol ha fet viure al Girona i la tossudesa que hem demostrat no defallint en la lluita pel somni, pocs poden dir que l'han cercat tant com el nostre club. Per això quan les coses es giren en contra com l'altre dia a Reus i la fortuna ens pica l'ullet, no podem deixar de pensar que això fa pinta que per fi, si seguim deixant-ho tot i no deixem de pencar fins al final, aquest any pot ser l'any. Ja ho veurem. Per ànims no serà.


Les 10 en punt del matí de diumenge va ser l'hora triada per la sortida de l'expedició gironista que va acompanyar a l'equip fins a terres tarragonines per animar-lo en el seu enfrontament contra el Reus Deportiu. El viatge, aquest cop més curt que altres vegades, va passar volant, tot i que hi va haver temps pel ja tradicional sorteig del pernil que fem en tots els desplaçaments. Aquest cop l'agraciat va ser en Joan Casermeiro, al que donem l'enhorabona per tan porcí premi. Només baixar de l'autocar, els immortals que així ho vam voler i un bon nombre de membres de la resta de penyes oficials del Girona vam dirigir-nos a un restaurant situat al polígon industrial que rodeja l'Estadi Municipal de Reus. Allà els responsables de la Penya Baixa Camp de l'equip local ens tenien preparat un vermut típic de la seva ciutat i un gran dinar de germanor que va aplegar a gairebé 200 aficionats. Malgrat alguns entrebancs en l'organització, lògics quan s'és novell en aquest tipus d'actes, valorem molt positivament l'acollida dels amics roig-i-negres, que van fer tot el possible per fer-nos sentir com a casa. Fins i tot van tenir el detall de fer-nos unes postres amb l'escut del Girona de xocolata!


Que fóssim tants a Reus no vol dir que ens oblidem de la resta de la gran família de la nostra penya que no va poder acompanyar-nos i va haver de veure el partit al 106. Habituals que per un motiu o altre havien de romandre a Girona com l'Óscar i l'Aleyda, la Sandra, la Fani i en Loren... van mantenir encesa la flama blanc-i-vermella a la nostra seu. Tornant a la trobada de Reus, acabat l'àpat va ser temps pels actes protocolaris: intercanvis d'obsequis entre penyes d'un equip i altre, paraules plenes d'agraïment i bons desitjos i uns convidats d'excepció. Es tractava del regidor d'esports del consistori reusenc, Jordi Cervera, i els membres de la corporació municipal gironina Manuel Vázquez, Cristóbal Sánchez i Pere Albertí. Aconseguir unir ja no només als aficionats al futbol, sinó a totes dues ciutats a través dels seus representants, és quelcom que ens emplena d'orgull.


Una bona estona abans del partit els més de 500 gironistes que havien viatjat van anar entrant al camp, pintant-lo d'un blanc-i-vermell que feia patxoca. El gruix dels socis i simpatitzants de la nostra penya va col·locar-se a prop d'un dels córners, des d'on van engrescar a la resta de l'afició i/o sumar-se als seus càntics depenent del moment, en una gran festa per tots els qui ens estimem el Girona. La comunió entre tots els presents va ser màxima. Prova d'això és que en comptes de viure el partit des de la llotja o localitats de tribuna, Richy i Felipe van voler viure el partit com un seguidor més a la zona visitant. Amb tanta empenta des de la graderia, és normal que, a la mínima que el Girona va poder desplegar el seu talent davant un rival molt ben col·locat sobre la gespa, se situés dos amb commoditat dos gols per sobre en el marcador i dominés el partit. Control que va durar fins que l'àrbitre (del que ja teniem mal record del partit d'Alcorcón) va fer de les seves expulsant a Alcaraz. Com és lògic, el Reus va prémer l'accelerador i aprofitar el moment de desconcert gironista per fer l'1 a 2 a dos minuts del final. A patir. I a fer-ho encara més quan, ja en temps afegit, el col·legiat va xiular un rigorós penal a favor dels locals que podia significar l'empat. Però aquí va ser quan va entrar en joc el que alguns anomenen "la sort dels campions" i el xut d'Edgar va acabar a les cases properes a l'estadi i els tres punts en direcció a Girona.


A la gran satisfacció de sumar una nova victòria lluny de Montilivi, dimarts li vam sumar l'alegria d'una nova injecció de vitalitat al món de les penyes oficials del Girona FC. La Penya Nord Girona, va oficialitzar la seva refundació de la mà del jugador de la primera plantilla Àlex Granell, el nom del qual afegirà a la seva denominació. L'acte va tenir lloc al Restaurant Da Vinci de Jaume I, que a partir d'ara serà la seva seu, i va comptar amb la presència del futbolista gironí i altres personalitats relacionades amb el club i la ciutat, com ara el president Delfí Geli, l'alcaldessa Marta Madrenas, el cap de l'àrea social Albert Mateos, la regidora d'esports Isabel Muradàs... La resta d'agrupacions de seguidors gironistes vam ser-hi per mostrar el nostre suport als nostres amics en el seu gran dia. La Penya Nord Girona Àlex Granell va fer entrega d'una placa commemorativa de l'esdeveniment a cada penya, a la qual vam correspondre amb una de les nostres noves bufandes i l'esperança de veure com els companys que tornen a donar aire a aquest projecte viuen amb nosaltres una nova era plena d'èxits del nostre Girona.


Diumenge arriba a casa nostra el partit que tothom vol veure, el que pot deixar-nos a catorze punts (més la diferència de gols particular) del tercer classificat, l'enfrontament amb un dels clàssics del futbol espanyol que vol tornar a la màxima categoria. Hi ha moltíssimes ganes a Girona de fer costat al nostre equip en aquesta cita clau i ajudar-lo a donar un cop d'efecte en la batalla per l'ascens i pràcticament des de dilluns no queden entrades. Nosaltres no som menys, a la penya es respira una barreja d'il·lusió i nervis que volem distreure emplenant d'acció les hores prèvies al partit. A les 11 del matí uns quants socis aniran a Montilivi amb amics d'altres penyes per repartir els aplaudidors en els seients amb l'objectiu de rebre als homes de Machín amb un gran mosaic. Per altra banda, des de les 12 hores el 106 anirà rebent als més de 50 aficionats del Cádiz que tenen previst acompanyar-nos en una gran trobada de germanor com les que ens agraden a nosaltres: amb menjar, beure i bona música, la que ens punxarà el DJ Jordi Tarragó. Les penyes barcelonines del conjunt gadità "Per sempre Cádiz" i els vells (i estimats) coneguts de "Los Condenaos" de Pineda de Mar representaran a l'afició del Carranza a la cita. Però el regust andalús no s'acabarà aquí, ja que uns quants amics de la Peña Bética Girona-Olot ja ens han confirmat que vindran acompanyant al petit Pere, del que ja us hem parlat més d'un cop en aquest blog. Us sembla poc? Doncs anunciar-vos que l'alcaldessa de Girona ens ha confirmat que visitarà l'acte i ens dedicarà unes paraules. Una prèvia gegant per a un partit enorme!