miércoles, 25 de mayo de 2016

La Volta a Espanya


Al bloc de la penya estem molt habituats a fer servir expressions pròpies del ciclisme, sent-ne potser la més famosa la del "Tourmalet", amb la que comparem els trams de calendari més complicats pel Girona en una temporada amb un dels mítics ports de muntanya de la cursa ciclista més famosa del món, el Tour de França. Si hem de fer-ne servir una altra per tot el que els immortals vam viure fa dos caps de setmana, aquesta ha de ser sense dubte el nom d'una altra gran prova ciclista, la Volta a Espanya. I és que al llarg de tres dies vam tenir un bon grapat de socis per diferents punts de la geografia nacional. La primera etapa va ser la recollida del I Premi "Gesto Deportivo" que ens va atorgar la Federación de Peñas Cadistas. Als actes de la Convenció de Penyes del Cádiz CF celebrada a Rota, marc en el qual s'entregava el guardó, van assistir-hi el nostre president Pepe Sierra, la vicepresidenta Margarita Bosch, el tresorer Javi Rina i el nostre soci Isidoro Alcalde. Una representació de gala.


La Federación de Peñas Cadistas va demostrar que està al nivell de la que, com bé va dir el nostre president en el seu discurs, és una de les millors aficions del món. Els actes van tenir lloc en una immillorable ubicació com és el Castillo de Luna, seu de l'ajuntament de Rota, i van comptar amb l'assistència amb grans personalitats de l'esport gadità, com ara l'històric periodista Theo Vargas, el president del Cádiz CF Manuel Vizcaíno, el premiat Juan José Bezares (ex-jugador groc) o l'integrant de la primera plantilla del conjunt local Sergio Mantecón. Després de repartir diversos guardons, els responsables de l'FPC, encapçalats pel seu president de Fernando Arévalo, van fer-nos entrega del premi. En Pepe va tenir l'ocasió de pronunciar un breu discurs en el qual va destacar el gran honor que suposa per a una petita penya com la nostra el reconeixement a la feina (si se li pot dir així a passar-ho tan bé) duta a terme dins i fora dels camps espanyols durant els nostres 24 anys d'història. Per expressar la nostra gratitud per la distinció i el nostre esperit de germanor entre els que gaudim de la passió pel futbol, vam fer entrega a l'afició local d'una bandera amb els colors del nostres clubs i el lema El fútbol nos une, que va agradar molt i va cridar l'atenció de la premsa present a l'esdeveniment. A partir d'aquí va començar una jornada d'amistat amb un tracte més que exquisit cap a la delegació gironista. No és un tòpic, ens vam sentir realment com a casa i ens falten paraules per expressar el nostre agraïment. ¡SOIS ENORMES CADISTAS!


L'altre punt d'acció gironista i immortal del cap de setmana va a estar a Elx, ciutat a la qual 38 aficionats blanc-i-vermells (11 d'ells de la nostra penya, sense contar els quatre de Cádiz que van afegir-se a l'hora de dinar) van desplaçar-se per animar al seu equip. L'encertada hora de sortida va permetre a l'expedició tenir temps lliure per visitar la vila, visitant llocs d'interès turístic com el famós Palmeral, la Basílica o els jardins del Huerto del Cura. Precisament a aquest darrer indret van venir a buscar-nos els companys de la Federación de Peñas del Elche CF, liderats per l'amic Edgar. D'allà ens van guiar cap al restaurant escollit pel dinar de germanor, molt proper al Martínez Valero i amb un menú ideal per acabar amb la gana que el viatge havia obert.


Prop de 35 persones, entre aficionats de l'Elche i del Girona, vam assistir a l'àpat. Ens va fer molta il·lusió tenir amb nosaltres, com cada cop que ens apropem per terres alacantines, a la Joana i el seu marit. Passen els anys però l'amistat de la seva etapa com a empleada del club no s'oblida. L'ambient va ser molt bonic, un gust veure conviure sense cap tipus d'incident a dues aficions que se la jugaven al cap d'una estona. Acabades les postres, va produir-se el tradicional intercanvi d'obsequis en el qual vam ser àmpliament golejats, doncs a l'allau de regals dels amfitrions (inclosa una bufanda per comensal) només vam poder correspondre amb un modest quadre de record de la trobada per causes de força major (no es pot estar pendent de tot!), així com amb la bufanda de la Penya Saltenca que va cedir en Rodri. L'amabilitat il·licitana no va acabar aquí, ja que quatre dels nostres directius van ser convidats a seguir el partit des de la llotja de l'estadi. Una ubicació de luxe per tancar un dia de luxe.


La resta de l'afició va deixar-se la veu animant als nostres des del sector visitant. Ni els molts quilòmetres recorreguts ni els que quedaven per tornar van fer-nos afluixar. Abans parlàvem de golejada en el tema regals, però al terreny de joc les coses van ser molt diferents. El Girona va aconseguir avançar-se amb un golàs per l'esquadra de Granell, però una rebuscada expulsió per doble groga d'Alcalá va canviar radicalment el desenvolupament del matx, passant el nostre equip a centrar-se a fer una bona defensa i l'Elx a atacar amb veritable perill només a la recta final. Amb el xiulet de l'àrbitre, un puntet que, com veurem en pròximes entregues, encara vam fer prou bo.         

viernes, 13 de mayo de 2016

Cantant sota la pluja


Immortals, gironistes i amics tots: que durant dues setmanes el Girona hagi jugat els seus partits fora de casa no significa, ni molt menys que aquesta penya hagi estat adormida. Ni molt menys. Se'ns ha ajuntat tanta cosa per explicar que aquesta setmana publicarem dos articles. En aquest primer repassarem el nostre particular festival d'Eurovisió, el qual, a més de per passar una bona estona entre tots els assistents, va servir per recaptar fons pels damnificats pels terratrèmols que encara avui afecten un poble germà com és el de l'Equador.


Gairebé una quinzena dels immortals més marxosos van voler participar al concurs de Sing Star, que va comptar amb l'inestimable suport tècnic del nostre amic Marc Escarrá i els CDs amb cançons d'ahir, avui i sempre que ens va portar la nostra sòcia Sandra. L'estrella de la nit, tot i no guanyar, va ser la més jove entre els qui van agafar el micro, la Nerea, que gràcies a la seva gran interpretació d'alguns temes d'Operación Triunfo, es va plantar a la final. Per si això fos poc, la sort la va somriure i es va endur el pernil que vam sortejar també a benefici d'Equador. Enhorabona!


La Movida Madrileña, els èxits dels 60 i 70, el gran Nino Bravo... tots van tenir el seu moment de glòria interpretats per les goles dels nostres valents. A destacar la connexió amb el públic del nostre president Pepe (en alguna cançó no li va caldre ni mirar la lletra del karaoke) i el fet de comptar amb nosaltres amb quatre membres de la Penya Saltenca, entre ells la Sandra, que va quedar tercera. L'afició blanc-i-vermella unida per una bona causa. El micròfon d'or com a guanyadora del concurs va ser per la Mari, que va imposar-se en una disputada ronda final. A més de la satisfacció de donar un cop de mà als qui en aquest mateix pateixen a l'altre cantó de l'Atlàntic, va tenir el plaer de lluïr guardó a les pàgines del Punt gràcies a la insistència del nostre soci Joan Casermeiro.


La quantitat recaptada potser és lluny de les grans xifres que poden aportar entitats més potents, però creiem que el més important és posar el nostre granet de sorra per respondre a un país amb el que tenim tants lligams històrics tal i com ens agradaria que es fes si la catàstrofe s'hagués produït aquí. A través d'un contacte cercat pel nostre tresorer Javi Rina, els diners recaptats serviran per fer arribar ajuda al poble de Jama, un dels més afectats pel sisme, i a l'hospital de campanya instal·lat a la zona de Cojiminies. En concret podrem adquirir 6 caixes de béns de primera necessitat. Cadascuna està composta per 1 litre d'oli, 1 quilo d'arròs, 1 quilo de fideus, 3 llaunes de tonyina, 1 llauna de frijoles, 1 llauna de llenties, 1 paquet de galetes, 1 paquet d'espelmes i llumins, 4 litres d'aigua i 1 pot de repel·lent contra mosquits. Endavant Equador!


No va fer falta esperar gaire per tornar a veure el 106 ple de gom a gom, l'endemà del certamen solidari el Girona jugava un important partit contra el Córdoba a l'Arcángel amb les càmares de Movistar + com a testimonis i gairebé una cinquantena de gironistes van triar la nostra seu per seguir les evolucions sobre la gespa dels homes de Machín. Gespa que per cert estava ben mullada per l'abundant ruixat que va caure a la ciutat de la Mesquita (prometem que no va tenir a veure amb els galls proferits per més d'un la nit anterior, palabrita del niño Jesús). Tot això va contribuir a un partit poc vistós, on els locals van rendibilitzar al màxim les seves ocasions de gol, entre elles el del que li va donar la victòria i el Girona va tornar a trobar-se, com li passa estranyament a vegades, sense saber materialitzar el perill que crea. A destacar el bon partit de Carlos Clerc, que cada jornada ens demostra que triar-lo com a substitut del gran Cifu va ser un encert. Malgrat marxar amb un regust amarg per la derrota davant un rival que feia 4 mesos que no guanyava al seu estadi, a l'ambient s'hi respirava la il·lusió d'una afició disposada a donar-ho tot en els partits que queden i uns quants dels presents es van citar a Elx per a animar al Girona en directe... però això ja serà cosa del següent article. 

viernes, 6 de mayo de 2016

Girona is living a celebration


Molts us preguntareu a què ve l'eurovisiu títol d'avui. A part d'un esdeveniment molt lligat amb el festival europeu de la cançó i la penya del que parlarem més endavant, aquesta versió gironista del tema que va interpretar Rosa López a Estònia el 2002 respon al dolç moment que viu el club, amb fites a celebrar com la bona marxa del primer equip o la creixent vitalitat de la seva afició (sigui aquesta més o menys nombrosa). D'això últim en va ser una bona mostra la IV Trobada de Penyes del Girona FC, celebrada enguany al Restaurant Can Marcos de Vilablareix, seu de la Penya Eloi Amagat. Al dinar hi van assistir més de 100 persones, que van gaudir de les especialitats del local en un gran ambient de germanor ple de càntics, poemes i fotos de grup d'aquelles que mai s'obliden. A l'acte vam tenir l'honor de comptar amb la presència de Delfí Geli, president del Girona FC, i Albert Mateos, cap de l'àrea social. El màxim responsable de l'entitat de Montilivi va reafirmar el compromís de la gent que treballa pel club per portar-lo ben amunt en tots els àmbits. També va tenir unes paraules de reconeixement pel paper de les penyes i la importància que té l'afició per a una institució que aspira a ser gran.


Abans de l'acte principal, el programa del dia gran dels penyistes blanc-i-vermells va obrir-se amb el Torneig de Botifarra Interpenyes, disputat a la seu de la Penya Saltenca. que va comptar amb la participació de parelles de la penya amfitriona, de la Penya Eloi Amagat, la Barbero Bailono i la Immortal Girona. Els nostres representants, en Pepe i en Mateo, van derrotar als locals en semifinals i van estar a punt de donar la sorpresa en la gran final davant l'experimentada parella de bailongos que finalment va alçar-se amb el triomf. Van haver-hi trofeus per tots els participants, així com un pernil per parella finalista i una samarreta del Girona signada pels jugadors pels campions. Un cop acabat el tiberi posterior a Vilablareix, va ser el moment de fer honor al motiu que ens reunia. Els assistents van desplaçar-se a l'Estadi per deixar-se la gola en el gran matx contra el Tenerife, on els homes de Pablo Machín van tornar a exhibir la seva força. Gol de Lekic i tres punts que confirmen que s'ha tornat a fer de Montilivi un fortí i que les possibilitats de jugar la promoció són ben reals. Alguna cosa deuen voler dir els recents premis de la LFP al millor tècnic del mes per a l'entrenador sorià i el de millor jugador per a Isaac Becerra...


I ara sí, és moment de descobrir el segon lligam immortal amb Eurovisió! Aquest dissabte a partir de les 20:00 hores tots els socis i amics de la nostra penya estan cridats a venir al 106 i demostrar que canten igual de bé al Sing Star que a la graderia. Celebrarem un concurs d'aquest popular karaoke de la Play Station (inscriure's costarà només 1 €) i tot seguit soparem plegats. La nit es tancarà amb el sorteig d'un pernil, en el que ja podeu participar emplenant la vostra casella del quadrant que tenim penjat a la nostra seu (una casella  per 2 € i tres per 5). Tots els beneficis aniran destinats a ajudar als damnificats pel recent terratrèmol que va patir l'Equador. Vine a divertir-te i a demostrar la teva solidaritat amb un poble germà!


No parem! La bona salut de les penyes l'exemplifica el viatge que farem diumenge 15 de maig a Elche per animar a l'equip en aquesta importantíssima recta final de temporada. Les inscripcions ja poden realitzar-se a les oficines de Montilivi i a les seus de les penyes oficials. Si es paga abans del dia 10 de maig, el cost del desplaçament (bus+entrada) serà de 50 € pels penyistes i de 55 per la resta d'aficionats. A partir d'aquest dia se sumaran 5 € a cadascuna de les dues categories (55 i 60). La data límit per apuntar-se és el 12 de maig. Recordem que es tracta d'una ocasió ideal per visitar el Martínez Valero, ja que a la fantàstica trajectòria de l'equip cal afegir-hi que dilluns 16 de maig és festiu a Girona i no cal patir per la ressaca. Vine! Tots junt ho podem fer!