dimecres, 25 de maig del 2016

La Volta a Espanya


Al bloc de la penya estem molt habituats a fer servir expressions pròpies del ciclisme, sent-ne potser la més famosa la del "Tourmalet", amb la que comparem els trams de calendari més complicats pel Girona en una temporada amb un dels mítics ports de muntanya de la cursa ciclista més famosa del món, el Tour de França. Si hem de fer-ne servir una altra per tot el que els immortals vam viure fa dos caps de setmana, aquesta ha de ser sense dubte el nom d'una altra gran prova ciclista, la Volta a Espanya. I és que al llarg de tres dies vam tenir un bon grapat de socis per diferents punts de la geografia nacional. La primera etapa va ser la recollida del I Premi "Gesto Deportivo" que ens va atorgar la Federación de Peñas Cadistas. Als actes de la Convenció de Penyes del Cádiz CF celebrada a Rota, marc en el qual s'entregava el guardó, van assistir-hi el nostre president Pepe Sierra, la vicepresidenta Margarita Bosch, el tresorer Javi Rina i el nostre soci Isidoro Alcalde. Una representació de gala.


La Federación de Peñas Cadistas va demostrar que està al nivell de la que, com bé va dir el nostre president en el seu discurs, és una de les millors aficions del món. Els actes van tenir lloc en una immillorable ubicació com és el Castillo de Luna, seu de l'ajuntament de Rota, i van comptar amb l'assistència amb grans personalitats de l'esport gadità, com ara l'històric periodista Theo Vargas, el president del Cádiz CF Manuel Vizcaíno, el premiat Juan José Bezares (ex-jugador groc) o l'integrant de la primera plantilla del conjunt local Sergio Mantecón. Després de repartir diversos guardons, els responsables de l'FPC, encapçalats pel seu president de Fernando Arévalo, van fer-nos entrega del premi. En Pepe va tenir l'ocasió de pronunciar un breu discurs en el qual va destacar el gran honor que suposa per a una petita penya com la nostra el reconeixement a la feina (si se li pot dir així a passar-ho tan bé) duta a terme dins i fora dels camps espanyols durant els nostres 24 anys d'història. Per expressar la nostra gratitud per la distinció i el nostre esperit de germanor entre els que gaudim de la passió pel futbol, vam fer entrega a l'afició local d'una bandera amb els colors del nostres clubs i el lema El fútbol nos une, que va agradar molt i va cridar l'atenció de la premsa present a l'esdeveniment. A partir d'aquí va començar una jornada d'amistat amb un tracte més que exquisit cap a la delegació gironista. No és un tòpic, ens vam sentir realment com a casa i ens falten paraules per expressar el nostre agraïment. ¡SOIS ENORMES CADISTAS!


L'altre punt d'acció gironista i immortal del cap de setmana va a estar a Elx, ciutat a la qual 38 aficionats blanc-i-vermells (11 d'ells de la nostra penya, sense contar els quatre de Cádiz que van afegir-se a l'hora de dinar) van desplaçar-se per animar al seu equip. L'encertada hora de sortida va permetre a l'expedició tenir temps lliure per visitar la vila, visitant llocs d'interès turístic com el famós Palmeral, la Basílica o els jardins del Huerto del Cura. Precisament a aquest darrer indret van venir a buscar-nos els companys de la Federación de Peñas del Elche CF, liderats per l'amic Edgar. D'allà ens van guiar cap al restaurant escollit pel dinar de germanor, molt proper al Martínez Valero i amb un menú ideal per acabar amb la gana que el viatge havia obert.


Prop de 35 persones, entre aficionats de l'Elche i del Girona, vam assistir a l'àpat. Ens va fer molta il·lusió tenir amb nosaltres, com cada cop que ens apropem per terres alacantines, a la Joana i el seu marit. Passen els anys però l'amistat de la seva etapa com a empleada del club no s'oblida. L'ambient va ser molt bonic, un gust veure conviure sense cap tipus d'incident a dues aficions que se la jugaven al cap d'una estona. Acabades les postres, va produir-se el tradicional intercanvi d'obsequis en el qual vam ser àmpliament golejats, doncs a l'allau de regals dels amfitrions (inclosa una bufanda per comensal) només vam poder correspondre amb un modest quadre de record de la trobada per causes de força major (no es pot estar pendent de tot!), així com amb la bufanda de la Penya Saltenca que va cedir en Rodri. L'amabilitat il·licitana no va acabar aquí, ja que quatre dels nostres directius van ser convidats a seguir el partit des de la llotja de l'estadi. Una ubicació de luxe per tancar un dia de luxe.


La resta de l'afició va deixar-se la veu animant als nostres des del sector visitant. Ni els molts quilòmetres recorreguts ni els que quedaven per tornar van fer-nos afluixar. Abans parlàvem de golejada en el tema regals, però al terreny de joc les coses van ser molt diferents. El Girona va aconseguir avançar-se amb un golàs per l'esquadra de Granell, però una rebuscada expulsió per doble groga d'Alcalá va canviar radicalment el desenvolupament del matx, passant el nostre equip a centrar-se a fer una bona defensa i l'Elx a atacar amb veritable perill només a la recta final. Amb el xiulet de l'àrbitre, un puntet que, com veurem en pròximes entregues, encara vam fer prou bo.