viernes, 4 de noviembre de 2016

Tres pels Sisos

Dies especials per tots els gironins, les Fires il·luminen la Devesa i l'omplen de colors, de música i d'olor a castanya i a xurro... uf, aquesta última part sona molt malament. Millor direm que la ciutat viu unes jornades que conviden a sortir de casa i gaudir de tot el que ens té preparat. Els immortals ens estimem molt Girona, gairebé tant com al Girona, i per això no hem volgut perdre l'ocasió d'homenatjar al nostre sant patró com a ell li agradaria, tots plegats com a bons germans.


Just després del dia gran de les nostres festes, que enguany va ser el segon del programa d'actes, el Girona rebia a casa al Numancia en sessió matinal. Al llarg de tota la setmana els membres de la penya van acordar fer reviure la que fa uns anys era una de les nostres tradicions més nostrades, el llançament de confeti casolà coincidint amb la sortida dels jugadors a la gespa. Com podem veure a la foto que molt amablement ens va fer el nostre soci Loren, l'efecte, combinat amb l'onejar de les banderes i els raigs de sol d'un diumenge amb molt bon temps, va ser preciós. Del partit ens quedem amb la sortida en tromba i el 3 a 0 al final dels primers 45 minuts, amb la manera de menjar-se als defenses de Portu i l'enorme partit de Fran Sandaza fins al cop de mala sort d'una lesió de la qual esperem es recuperi aviat. Retrobar-nos amb la victòria i amb els gols va ser una bona manera d'homenatjar a tots els Narcisos, encara que fos amb un dia de retard.


Qui també mereixia un homenatge i el va tenir va ser l'entrenador Pablo Machín. Com ja vam comentar la setmana passada, el tècnic sorià va perdre recentment al seu pare. Un tràngol trist i difícil que ningú supera amb facilitat. Com que des de les penyes del Girona entenem que el club és una família i precisament és això el que el fa tan gran als nostres ulls, no vam voler perdre l'ocasió d'esperar a en Pablo a la seva sortida de l'estadi per expressar-li tot el nostre suport i estimació, gest que va agrair amb emoció i elegància. Estem segurs que des d'allà on sigui, el seu pare podrà sentir-se orgullós de la qualitat humana i professional del seu fill. ¡Fuerza Pablo!


"Me gusta el fútbol, los domingos por la tarde es la mayor... de mis aficiones" deia la popular cançó, i si bé el matx ens havia obligat a vèncer la ressaca de les barraques començant a les 12 del matí, una vegada posats vam estirar el tercer temps tant com vam poder. Després de fer costat al míster, va ser el torn de la teca. Recuperant un vell costum dels primers anys del retorn a Segona, vam organitzar un dinar de Fires. Llavors era sopar, ens fem vells. El nostre vocal Óscar l'havia estat coordinant al llarg de les setmanes prèvies a la cita en col·laboració amb els responsables del Restaurant Tot Brasa, i la veritat és que no va decebre a cap dels 25 immortals presents. Una variada selecció de primers (inclosa una fideuà de p*tísima madre, com bé anunciava el cartell) i la més gustosa carn a l'estil de la graella sud-americana ens van fer la boca aigua. Com a cloenda de la jornada, i abans d'una sessió de digestius, vam felicitar a la nostra sòcia i amiga Maria Mascort pel seu aniversari. Moltes felicitats!

Dimarts també va ser un dia mogut. El Girona va tenir la deferència de deixar-nos ser al seu estand a la Fira de Mostres, on vam comentar les nostres activitats amb els visitants, donar un cop de mà en el repartiment de pòsters i postals i, com no podia ser d'altra manera, vendre loteria. La nostra vicepresidenta Margarita va repartir molta sort al matí en forma de participacions pel número 64352 del Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional. Si encara no tens la teva, ja trigues en anar al 106, que només són 5 eurets! A la tarda la cosa ja estava més calmada, tant a l'estand com a la Fira en general (era l'últim dia del Certamen), però tot i així vam poder gaudir de la companyia de Juanpe i Pablo Marí, així com de Pablo Machín. Curiositat: de les paradetes de la zona de les atraccions del parc de la Devesa, ens quedem amb la dels xuts, on entre els colors del Real Madrid i la cara de Messi hi vam veure una filera de bufandes del Girona com a possible premi pels guanyadors. Emoció total per a qualsevol gironista: durant dècades ha sigut territori d'articles dels grans equips del futbol nacional i mundial. Fins i tot alguna bufanda del Nàstic hi hem vist. Però, fins ara, mai una del club de la ciutat. Senyal que cada cop se'ns respecta més.

     
Ens direu que ens hem emocionat com vailets per un detall tan banal com aquest, però no va d'això el futbol, dels sentiments que el rodegen i que es viuen amb la intensitat de quan un és nen o adolescent? L'Aniol, soci immortal i guanyador del concurs fotogràfic "Aquí hi viu un del Girona" que vam organitzar a finals de la temporada passada, va fer recentment un creuer per la Mediterrània i al seu equipatge no hi va faltar una bandera del Girona signada pels jugadors. Sense cap complex i amb molt d'orgull va passejar-la per tot el sud d'Europa, com veiem en aquesta instantània davant de l'autocar del Gènova de la Sèrie A italiana. Gent com aquest vidrerenc ens mereix el més gran dels respectes. Són el futur d'aquesta penya, d'aquesta passió i del Girona.

No hay comentarios: