jueves, 20 de octubre de 2016

Com nous

Han passat més de 10 dies des de la nostra cita amb el gironisme que segueix aquest blog, i un cop més han estat molt intensos i plens de notícies que val la pena comentar amb més detalls dels que us oferim a la resta de les nostres xarxes socials. Només us avançarem que hi han moltes "novetats" en el sentit estricte de la paraula i que en aquesta entrada tornem a repassar els esdeveniments en ordre cronològic perquè... perquè ens rota, serem clars. Let's go!


Fa dos diumenges (ja veureu que amb tant de moviment sembla que hagin passat dos mesos en comptes de dues setmanes) el Girona visitava una ciutat molt estimada pels immortals, Cádiz, la Tacita de Plata. Fa uns mesos, la federació de penyes del club de futbol que porta el nom d'aquesta localitat andalusa ens va fer entrega del premi "Gesto Deportivo" en reconeixement a la nostra manera d'entendre l'esport rei i viure'l amb les altres aficions. Aquest cop cap dels nostres penyistes va poder estar al Carranza, però sí en un 106 ple de gom a gom per veure als blanc-i-vermells per televisió, cosa que per fortuna ja fa temps que ha deixat de ser una "novetat". Al final dels 90 minuts la majoria de la parròquia gironista reunida a la nostra seu va coincidir en donar per bo el punt obtingut (0-0) en un camp històric, on la gent apreta de valent i no val a badar mai.


Per a "novetat" grossa una de la que tots n'haureu sentit a parlar i que va encapçalar la premsa esportiva gironina: la inauguració de la Penya Pere Pons, la nova incorporació a la família de les penyes oficials del Girona FC. L'associació, amb seu a Sant Joan de Mollet (molt a prop de Sant Martí Vell, d'on és en Pere), va celebrar un acte el passat dia 11 al que va assistir el més granat del gironisme: directius, jugadors, periodistes... i com no representants de la resta de penyes del club. La delegació immortal desplaçada va tenir l'ocasió de compartir una bona estona amb en Pere, en Granell i l'Eloi, així com amb el tècnic Pablo Machín, al que volem fer arribar el nostre condol per la recent pèrdua del seu pare. Un altre que missatge que ens agradaria transmetre des d'aquí és un de suport cap a en Raimon i la resta de valents d'aquesta penya que acaba de néixer. El camí serà dur, però si hi posen el mateix esperit, ganes i amor pel Girona que en Pere en la seva carrera esportiva, també els hi donarà moltes satisfaccions.


Saltem d'una inauguració a una altra, però també amb molt sabor blanc-i-vermell, concretament el de les especialitats culinàries del nostre amic Joan Vicens. En Joan és un històric de la nostra afició que ja rondava per Montilivi en temps de la Penya Gironina, el desaparegut grup de seguidors en el qual arrelen els orígens de la Penya Immortal. Dijous 13 obria un restaurant a l'Avellaneda i uns quants dels nostres socis van voler acompanyar-lo. Li desitgem molts d'èxits amb una bona guarnició de victòries del Girona!     


Quelcom que no és nou però del que també parlarem és de la nostra bona sintonia amb els seguidors dels equips que ens visiten. Enguany la Peña Oviedista de Barcelona anava amb el temps més just i va optar per un dinar només amb els seus socis al centre de Girona, però igualment hi va haver temps per trobar-nos i fer-los-hi entrega de la nostra famosa bandera, un petit gest de germanor que va tenir una notable repercussió a La Nueva España, el diari de més tirada d'Astúries, que li va dedicar una nota amb fotografia tant a l'edició en paper com a la digital. Del partit del passat diumenge podem quedar-nos amb el puntet i amb 90 minuts més sense encaixar gols. Malgrat la impaciència dels qui van dedicar incomprensibles xiulets a l'equip, anem resolent els problemes d'un en un, i la defensa ha guanyat una fermesa que deixa la gran quantitat de gols rebuts en els primers partits de la temporada en un simple mal record. Oblidem molt aviat qui som i d'on venim, en comptes de gaudir del que fa només 5 anys ens hauria semblat un somni. O menys, que al 2013 ens vam salvar en l'últim matx del campionat. No perdem la perspectiva.

   
I d'uns amics a uns altres. Bé, ja després de tants anys i tant de contacte (presencial i a distància), més que amics són com de la família. Ens referim a l'Óscar, la María i en Brian de Las Palmas, als que com ja sabeu coneixem des de fa molts anys i amb els que hem viscut de manera molt especial els partits entre els nostres dos equips. Al petit Brian l'hem vist créixer sense abandonar mai la seva passió pel futbol i sempre que el Girona ha visitat l'estadi de Gran Canaria s'ha fotografiat amb l'onze inicial del nostre equip. En el seu cor canarión hi té un raconet blanc-i-vermell, i per això el vam voler obsequiar amb una samarreta de la nova segona equipació. La Margarita i l'Isi, que no van poder estar al partit contra l'Oviedo per trobar-se de vacances a l'arxipèlag, van aprofitar per seguir fent gironisme i van reunir-se amb ell i els seus pares per entregar-li aquesta peça de roba amb l'escut que tant estimem.


Parlarem ara, més que d'una novetat, d'una nouvinguda, concretament de la Júlia, la néta de la Mari i l'Antonio que acaba d'arribar a aquest món. Per celebrar-ho i compartir la seva alegria amb tots nosaltres, van organitzar un bon tiberi a la nostra seu després del partit contra el Real Oviedo. A la festa s'hi va unir una de les nostres sòcies més actives, la Maite, una d'aquelles persones que contagia la seva passió pels colors als seus i els apropa a la penya. Felicitats a tots!


Una "bona nova" més. En Martí Palahí, que com sabeu va patir un greu accident que el té hospitalitzat, no deixa de millorar a cada dia que passa. Aquesta setmana en Pepe i el nostre tresorer Javi Rina, Pollo pels amics, van anar a visitar-lo a la Clínica Salus de Banyoles i van comprovar que es troba molt animat i desitjant tornar a celebrar els gols del Girona des del seu bar del Gol Sud de Montilivi. La bandera de la Penya Immortal l'acompanyarà en el camí de la seva recuperació. Ja ho tens, Martí!


Per acabar, una dosi d'impaciència. Així, impacients, és com estem els prop de 30 immortals (del total de 55 aficionats que conformaran l'expedició) que acompanyarem al Girona a Vallecas en el seu partit contra el Rayo. Ja comptem les hores que falten per sortir cap a Madrid a viure un d'aquells caps de setmana de futbol per recordar. El tracte dels locals ja està sent de luxe abans de començar, avui els periodistes de "Rayo Total" han entrevistat en directe al nostre president Pepe Sierra i la Federación de Peñas del Rayo Vallecano ens ha comunicat que ens convida a tots a un berenar-prèvia de germanor per anar cap al camp "con unas buenas viandas en el cuerpo", que diuen ells. Sobre la gespa, els nostres jugadors intentaran aprofitar les turbulències que es viuen al club franjirrojo per sumar els tres punts (es rumoreja que Sandoval es juga el càrrec dissabte). Això promet!  

No hay comentarios: