miércoles, 27 de enero de 2016

El rugit del Girona


El passat dissabte vam rebre per primer cop a representants de l'afició de l'Athletic Club i un cop viscuda l'experiència podem dir que va ser un gran encert contactar amb els amics de la Peña Lehoi Beltz de Barcelona i companyia, com per exemple en Jon Bengoetxea, un gironista que ens ha aconmpanyat a molts desplaçaments i que també te una part del seu cor futbolístic bategant pels de San Mamés. Poc abans de les 13:00 van arribar els primers seguidors lleons a l'estació de Girona, i entre un cotxe nostre i un altre d'uns companys seus que ja eren a la ciutat dels quatre rius els vam apropar al 106.


Esperàvem menys afluència però a la quinzena de seguidors del conjunt biscaí s'hi van sumar més de 20 immortals, prova de que la nostra penya està viva i amb ganes de gresca. Vam començar amb unes cerveses per fer l'escalfament, en el qual l'estrella va ser el retorn del nostre soci Iñaki, que es confesava amb el cor dividit pel seu origen basc, i els seus irrintzis. Poc després vam passar a degustar el deliciós dinar compost per la ja clàssica selecció de plats baixos en greix de la San i en You.


Durant les postres, en el moment dels parlaments, el nostre president Pepe Sierra va fer entrega de la bandera de la Penya Immortal Girona a en Karlos Martínez, el seu homòleg de la Peña Lehoi Beltz, que va correspondre amb una bufanda i uns pins de la seva associació. En el seu breu discurs, en Pepe va manifestar l'orgull que significava pels gironistes presents poder compartir bons moments amb l'afició d'un dels únics tres equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió i el desig de poder repetir trobada, ja sigui altra vegada a Segona contra el Bilbao Athletic o a Primera amb l'Athletic Club. Per la seva part, en Karlos va agraïr la rebuda i ens va convidar a visitar la seva seu, el pub Black Lion (Lehoi Beltz significa "lleó negre") del barceloní barri de Les Corts.


Un cop a Montilivi, el Girona va haver de treballar però va sumar la seva segona victòria de la temporada. Els cachorros del Bilbao Athletic van ser un rival molt digne i difícil de batre, però sembla que els jugadors gironistes van recuperant el seu romanç amb el gol. Més enllà del 2 a 1 final, ens quedem amb l'ambient a l'estadi, amb els tres triomfs en els últims quatre partits està tornant la il·lusió. Nosaltres vam donar la nota de color altra vegada amb les banderes blanc-i-vermelles, tal i com van immortalitzar (i mai millor dit) els fotògrafs de L'Esportiu.


Acabat el partit, la nostra sòcia Fani va fer unes gestions a la xarxa i va convidar a fer-se una foto amb nosaltres a en Jonas Ramalho, fins a la temporada passada jugador del Girona i que ara es troba de tornada a Bilbao per acomplir el somni de fer-se un lloc a l'equip de la seva vida. No oblidem l'entrega i sacrifici demostrats mentre va defensar el nostre escut, així que vam aprofitar per desitjar-li la millor de les sorts pel que queda de temporada.


Tanquem com ja és costum amb les evolucions del Girona B explicades pel nostre amic Dani Aguilar, encarregat de material del filial. Aquesta jornada tocava jugar fora contra un equip de la part alta, la Unió Esportiva Avià (que està a només tres punts del líder). Els nostres futbolistes van donar la cara però van patir un dels mals que fins fa unes setmanes feia patir al primer equip: la incapacitat de convertir en gol les nombroses ocasions generades. Confiem en que la sort canviarà ben aviat. Ànims nois!       

No hay comentarios: