sábado, 21 de noviembre de 2015

Pels qui creuen i pels qui no


La mala ratxa de resultats del Girona està començant a fer dubtar a més d'un aficionat, però des de la Penya Immortal creiem que si es crea l'ambient adient al voltant de l'equip serà més senzill que les victòries arribin. Aquesta va ser una de les raons que ens va portar a demanar una mica d'ajut diví perquè el nostre equip recuperi el camí del triomf: ahir vam "regar" les porteries amb l'aigua beneïda de la Verge de Fàtima que la nostra vicepresidenta Margarita ens va portar d'un viatge a Portugal.


La "peregrinació" del nostre president i el nostre secretari a Montilivi va coincidir amb el darrer entrenament dels homes de Pablo Machín previ al partit contra l'Albacete Balompié. Mentre esperàven a la finalització de la sessió, van poder conversar animadament amb alguns pares d'integrants de la plantilla, que van coincidir amb nosaltres en que el futbol, més enllà de la freda estadística, la tècnica i la qualitat, són sensacions. Quan un equip va bé, acaben entren totes, fins i tot els xuts que són un xurro acaben dins. Pel contrari, si els ànims no són els adients res no acaba sortint com cal per més que un s'esforci. És aquesta fe en la necessitat d'un bon ambient perqè la cosa rutlli la que ens ha portat a fer aquest petit acte per trencar dinàmiques. Tenim fins i tot un precedent. En la temporada 2013/2014, l'equip acumulava molts mals resultats i una sequera important de gols. Vam posar alls darrera les porteries abans del partit contra el Lugo i vam acabar guanyant 6-0 i salvant la categoria després d'un exercici molt convuls. N'hi haurà que creuran en aquestes coses i n'hi haurà que no, però per provar que no quedi.


Aquesta injecció de positivisme la volem fer també patent a la graderia. Animem a tota la gent del nostre bloc (i de la resta de l'estadi) a portar la seva bandera blanc-i-vermella amb pal per onejar-la a la sortida de l'equip i rebre'l amb una explosió de color. Hem d'ajudar-los a guanyar des del minut 0, que ja toca. Porta la teva bandera!


Per acabar, volem enviar una gran abraçada al nostre soci, vocal i amic Josep Garolera, que va patir un accident de trànsit de camí a la seva estimada Santa Coloma. En Josep, el nostre "Garru", és una de les persones que viu més intensament la penya i el Girona, sempre preocupat per com ajudar per millorar-los. Estem segurs que tan bon punt la salut li permeti, tornarà a donar guerra a Montilivi, potser avui mateix. Molts ànims Garru, ets gran!

viernes, 13 de noviembre de 2015

Acord de col·laboració amb Sidorme Girona

Amics, com que l'últim és el primer, avui encetem aquest article amb l'anunci de que hem arribat a un acord amb l'Hotel Sidorme per a poder oferir als penyistes que ens visiten uns preus  molt especials. Ahir a la tarda ens vam reunir amb la Egle Irtmonaite, executiva de vendes de l'hotel i vam arribar al següent acord: tots els penyistes que demanin reserva quan el seu equip jugui a Girona tindran un 10% de descompte sobre el preu que figuri al web de l'hotel, a més, s'oferirà una tarifa especial de grups si reserven més de 6 habitacions.
És molt important per a nosaltres facilitar els desplaçaments als qui ens visiten perquè d'aquesta manera contribuïm que la nostra ciutat sigui reconeguda i estimada arreu de l'estat i a més, quan fem algun desplaçament trobem el mateix ajut i facilitats dels seguidors locals.
I ara sí, comentem cronològicament la setmana immortal. Divendres passat en Raimundo Abarca ens va visitar per a donar-nos una gran sorpresa, en Raimundo és un artista i ens ha regalat l'escut de la penya fet en pirogravat, una autèntica obra d'art.
Diumenge, després del partit, el nostre amic Josep Garolera ens va portar de la Fira de la Ratafia del seu poble, Santa Coloma de Farners, una coca i una ampolla d'aquest licor tan bo, tot i la derrota, el bon humor no va faltar al 106 i és que les penes, amb coca i ratafia, són menys penes.
Dimecres, uns quants immortals vam seguir la semifinal de la Copa Catalunya al 106, una llàstima no poder repetir l'experiència de l'any passat quan ens ho vam passar tan bé a la final al camp de l'Europa, qui més qui menys, amb tots els respectes per al Sabadell, tenia la il·lusió de tornar a repetir-ho a Rubí.
Per acabar, volem tenir un record molt especial per a en Joaquin Nieto, antic president de la penya Gironina que ens ha deixat aquesta setmana, encara molts recordem el dia que es va casar el 22-6-92 quan el Girona jugava la promoció d'ascens a segona a Montilivi i abans de sortir de viatge de noces es va apropar fins a l'estadi amb la seva flamant esposa, recordem la seva humilitat, fixeu-vos, era veí del Bon Ibèric, antiga seu de la penya i moltes vegades s'apropava i xerrava amb nosaltres de les seves aventures a la penya Gironina i explicava amb orgull que ells havien sigut els nostres antecessors, quan tractes amb una persona habitualment no li dónes importància al moment i ara ens penedim de no haver-nos fet cap foto amb ell en les moltíssimes ocasions que ens hem vist. Descansi en Pau.

jueves, 5 de noviembre de 2015

Serem de primera

Amics, l'últim cap de setmana de Fires ha estat inoblidable, primer de tot, gràcies al Girona F.C., vam poder passar un gran dia a l'estand del club a la Fira de Mostres.
Ens va fer molta il·lusió poder compartir una estona amb molts de vosaltres que us vàreu acostar a l'estand, expresidents com en Patxi Otamendi o Carles Teixidor, exjugadors com en Fàbrega, penyistes gironistes i dels Canyeros i molta mainada, de veritat, gràcies.
Durant tot el dissabte vam viure un ambient molt festiu juntament amb els empleats del club, per acabar-ho d'arrodonir, el nostre veí d'estand, el gran Màgic Andreu ens va obsequiar en exclusiva per als qui érem allà amb un petit espectacle carregat de màgia i humor.
I diumenge van ser els nostres jugadors els qui ens van oferir també un gran espectacle màgic. Moltes vegades penses que el futbol són sensacions i diumenge quan vam arribar al 106 no dubtàvem que viuríem un partit de les grans ocasions i que seria molt difícil perdre'l, un 106 ple de gom a gom amb fidels habituals i d'altres no tant però que ens deien que venien a veure el partit allà perquè sempre que havien vingut mai havia perdut el Girona, feia preveure la gran festa final.
A la mitja part, els amics més íntims d'en Loren li van regalar pel seu aniversari una dessuadora de la nostra penya, és un orgull per a tots els immortals que un dels regals més preuats per mostrar l'estima a una persona sigui una peça de roba que porta el nostre escut.
Quan va acabar el partit, el 106 va esclatar i va ser el moment de celebrar la gran victòria amb un pica-pica amb calamars, aletes de pollastre i bacó, tot regat amb el vi que els nostres amics del Zaragoza ens havien regalat una setmana abans, vaja, un final de Fires somiat.
I diumenge ens arriba el Lugo, per demà divendres hem quedat a la nostra seu a les vuit del vespre per preparar una pancarta en positiu, "Todavía creemos, serem de primera", aquest és el nostre missatge, el rancor mai és bo i mirar enrere menys, així que diumenge tots a recolzar els nostres jugadors i a oblidar-nos del rival.
I tanquem aquest article amb regust agredolç, primer felicitem a la penya Saltenca i Los Jandristas que han fet un any i acabem amb el dolor per la mort de l'exjugador i "cronista oficial" del club, Jaume Curbet, descansi en pau.