dijous, 4 d’abril del 2013

Més dolç que agre

Una pena la derrota a Los Pajaritos, s'hauria pogut aprofitar l'empat de l'Alcorcón a Murcia, però la cosa segueix estant apretada a la part alta de la classificació i les nostres opcions, fins i tot de segona plaça, intactes. La ratxa de tres partits seguits guanyant no podia allargar-se eternament i va quedar demostrat a Soria. Dos errors puntuals al darrera i permetre que el Numancia creixés després de quedar-se amb deu ens van costar el partit. Atacar i a la vegada aturar les escapades rivals es va fer massa complicat i les oportunitats que hi van haver no van voler entrar. Tot i això potser si el gol mal anul·lat a Eloi hagués pujat al marcador la història hauria estat diferent pel Girona. Però bé, ara ja no es pot fer res més que oblidar-ho i posar tota la carn a la graella per diumenge contra el Murcia i acompanyar-la de pebrots, que per alguna li diuen "el equipo pimentonero" al conjunt grana.
 
Comencem ja amb la crònica del nostre viatge a terres sorianes. Després d'un llarg viatge començat el matí de dissabte a les portes de Montilivi, vam arribar a l'Hotel Cadosa a l'hora de dinar. Ens esperaven uns macarrons i un segon plat de deliciós xurrasco o suculent calamar, a triar. La gana que tots portàvem pel camí va quedar fulminada en un tres i no res, i encara més pels amics de Figueres que ens van acompanyar en aquesta expedició, que es van emportar el pernil que vam sortejar després de les postres.

Havent dinat ens vam dirigir a l'hotel pròpiament dit (el restaurant estava a l'altre cantó de la carretera) per instal·lar-nos a les habitacions. Destacar el gran tracte rebut del personal i la qualitat de l'Hotel Cadosa, que us recomanem si algun cop visiteu la capital del Duero. Aquí podeu veure la fotografia que ens vam fer  alguns membres de la directiva de la penya amb en Javier, el seu director.
 
Feta la migdiada, la majoria dels components del nostre grup va optar per agafar un taxi i desplaçar-se al centre de la ciutat per fer una mica de turisme: veure monuments, botigues, tastar les especialitats culinàries de la zona... també n'hi va haver que van optar per seguir per televisió algun dels partits de Primera Divisió que es jugaven (per anar-nos acostumant per l'any vinent, jeje). Un petit grup va fer-ho a la Peña Madridista Soriana, que els va rebre amb els braços oberts i no els va deixar pagar res fins i tot als que sentien més simpaties pel Barcelona, com ara els nostres socis i amics Óscar i Álvaro. Una mostra més d'aquest viatge que va respirar esportivitat i bon rotllo entre aficions per tots cantons.
La nit va ser un dels grans moments del viatge, gaudint del gran ambient del centre de Soria i prenent unes copes. Qualsevol diria que no té ni la meitat d'habitants que Girona! Quina marxa i quanta gent! Vam tenir temps de fer amics de Pamplona (uns simpàtics aficionats de l'Osasuna), de cantar a viva veu, riure molt i fins i tot trobar-nos amb altres gironins. Aquesta va ser una tònica del viatge: vam trobar gironins allà per on passàvem, així com també gent de Sabadell, Reus, Sant Adrià del Besós... que al igual que els sorians ens desitjaven la millor de les sorts, tot i que aquests darrers ho feien, lògicament, per a després del matx contra el seu Numancia.
Llevats al matí següent i païda la ressaca amb un bon esmorzar al Cadosa, l'autobús ens va portar a Soria per tornar a tenir un xic de temps lliure abans de la trobada programada amb el Frente Rojillo. Passejant pels carrers vam trobar-nos amb en Luso que havia sortit a passejar i estirar les cames, ja que unes molèsties li impedien jugar el partit d'hores més tard. Molt simpàtic, el jugador saragossà va accedir a fer-se fotos amb tots els immortals que es va trobar i va rebre els nostres ànims per recuperar-se aviat i ajudar a l'equip a pujar a Primera.
 
El restaurant La Sartén va ser el lloc escollit pel dinar de germanor entre aficions. Del Frente Rojillo, la penya senyera del Numancia, només en podem dir coses bones. Van ser uns grans amfitrions i van posar tots els ingredients per viure el que vam viure: una gran festa del futbol. Un bon dinar (quin xai més bo!), una xaranga, el millor sentit de l'humor... una estona en la que tots vam gaudir de valent i als que debutaven en un desplaçament amb nosaltres segur que els ha deixat amb ganes de repetir.
En acabar no podia faltar el clàssic intercanvi d'obsequis entre ambdues penyes. Per part rojilla, la seva presidenta, l'Alba, ens va fer entrega d'unes bufandes del Frente i una magnífica samarreta oficial del Numancia signada per tots els jugadors de l'equip sorià, mentre que en Pepe va correspondre en nom de la Penya Immortal amb una escultura de tres jugadors de futbol amb una inscripció commemorativa de la jornada al peu. Muchísimas gracias por todo. ¡De mayores queremos ser como vosotros!
Al Chino Miguel, un bar del cantó, va tenir lloc la barrilada, acompanya de càntics d'ambdós bàndols i molt d'humor. Uns artistes aquests sorians. Allà se'ns van unir molts dels gironistes arribats a Soria amb el viatge organitzat de franc pel club i la festa va continuar una bona estona.
 
Alguns es van avançar per rebre l'autobús equip, però més o menys a mitja hora del començament del matx tothom va començar a desfilar cap a l'estadi. Després d'uns controls de seguretats a l'altura dels necessaris abans d'un AEK - Panathinaikos, vam encabir-nos a la zona visitant de gol i penjar la nostra pancarta. El nivell d'animació, comandat per un jovent molt actiu al que volem tornar a veure així en els propers partits, va ser molt bo i els jugadors no poden dir que la seva afició no els va recolzar.
 
Diumenge caldrà donar tot el caliu possible davant el Murcia. Tothom ha d'apropar-se a l'estadi i posar-hi de part seva per aquest somni. Ara o mai. És l'hora del Girona. És hora de Primera.      

3 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Fue genial!

Una vez al año mínimo hay que hacer un viaje de estos largos de quedarse a dormir fuera. Se disfruta más la ciudad.

El ambiente por la noche en el centro fue lo más.

Lástima del resultado, pero creo que los de casa los ganaremos. Fuera es donde hay que forzar la máquina al máximo.

¡Adelante Girona!

Anònim ha dit...

Se piensa hacer algun otro desplazamiento en lo que keda de liga? Gracias de antemano!!!

Anònim ha dit...

Villarreal se hará seguro, de los demás aún no se sabe nada.

Un saludo.

Fran
Secretario