diumenge, 11 de novembre del 2012

Quants més serem, més riurem

Un crit d'ànim a l'equip i una crida a tots els gironistes perquè vinguin a fer-li costat, això és el que vam buscar amb el darrer tifo que vam idear pel nostre bloc de la graderia de Montilivi. L'elecció d'aquesta estrofa de l'himne del Girona no va ser casual. Ahir l'estadi blanc-i-vermell va registrar la millor entrada del que portem de temporada (5.201 espectadors) i l'afició va estar a l'alçada del que correspon a un equip que ho està donant tot sobre la gespa. Aquest és el camí, sense regals ni més facilitats que les que mereixen els més fidels, el que haurem de seguir també, recordem, si tot deixa de sortir tan espectacularment bé com està sortint fins a aquesta 13ª jornada.
Tot i la grandària del muntatge, us podem assegurar que no va ser gens car. A la Penya Immortal ens estem fent experts en esprémer als màxim els nostres escassos recursos per fer tant com sigui possible amb les mínimes despeses. Economia de guerra. El més car, i del que gràcies a Déu anem ben sobrats, és la gent amb empenta i amb ganes d'aportar el seu granet de sorra. Per confeccionar les pancartes un grapat d'immortals vam invertir tot el matí de dissabte, destacant, com ja va passar amb la samarreta gegant o les banderoles, la tasca d'en Jota, el nostre "manetes" particular. Li volem donar les gràcies a ell i a tots els que van col·laborar, ja sigui en l'elaboració, el transport o la seva exhibició a la graderia just quan el Girona saltava a la gespa disposat a guanyar. 
I és que vam enfrontar el partit contra el Racing com autèntics campions. Potser els de Santander no estan ara per ara al 100%, però a ningú se'ls hi escapa que son un equip que pot donar molt de sí i que tard o d'hora ho farà. Qui no s'ho cregui que faci un cop d'ull al resum del partit i compti les ocasions de perill ben resoltes per Dani Mallo (enorme novament ahir el capità gironista) o les pilotes al pal. Però en les nostres files no hi va haver por i es va saber mantenir a sang i foc l'avantatge aconseguit amb l'espectacular gol de Javi Acuña (quina passada de rematada de tisora!). Fins al xiulet final no va estar al sac i ben lligat, però l'explosió d'alegria en saber-nos segons ho compensa tot.
Comentàvem que el públic s'està posant les piles i ho demostra de diverses maneres i gestos que són d'agraïr. Per exemple l'amic argentí Franco Annocaro, que va seure amb nosaltres el dia del Numancia, ens va passar al llarg de la setmana la lletra d'unes cançons del seu país adaptades per animar al Girona i també ens va portar 100 globus blancs i 100 vermells amb els que vam rebre a l'equip després del descans. 
També abans parlàvem de la gent amb empenta de la Penya Immortal. Sense cap tipus de dubte un d'ells és el nostre amic i soci Josep Garolera de Santa Coloma de Farners, un home en el que sempre es pot confiar i al que li agrada molt tenir detalls desinteressats amb la nostra associació. El darrer han estat uns calendaris de butxaca molt macos amb el nostre escut que va repartir al bloc on ens situem. Gràcies Josep, socis com tu son l'autèntic tresor de la penya.
 
Gràcies a aquests aficionats amb voluntat de tirar endavant, també vam poder multiplicar-nos i intentar fer acte de presència al màxim de fronts gironistes oberts aquest cap de setmana. La nostra vocal Cristina Font, acompanyada per una parella amiga, va visitar al matí la Fira d'Entitats de Voluntariat que se celebrava prop del Mercat del Lleó i en la que l'Associació de Voluntaris del Girona FC hi tenia una paradeta. Allà va trobar-se i compartir impressions sobre el partit d'aquella tarda amb el soci de la penya Albert Alibès i la Gemma, una noia que ens va acompanyar al desplaçament de Huesca, ambdós part integrant del grup de voluntaris que veiem cada 15 dies a Montilivi.
La mateixa Cristina, acompanyada d'altres immortals, va encarregar-se de saludar a dos dels exjugadors blanc-i-vermells que ens van visitar defensant la samarreta del Real Racing: Dani Bautista i el nostre enyorat Albert Dorca. Un cop passats els 90 minuts, les diferències s'acaben i s'ha de reconèixer als qui ho han deixat tot pel Girona. D'aquí a dues setmanes, contra l'Elche, tindrem una nova oportunitat de rebre antics futbolistes gironistes com Coro i potser el lesionat Xumetra. Res millor que fer-ho amb l'estadi ple, com es mereix el nostre equip, i una nova victòria. Qui sap, depèn de com vagin les coses fins i tot ens posem primers. Però abans toca fer un bon paper a Lugo. Ànims nois! Endavant Girona!     

3 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Que siga la fiesta!

Ojalá saquemos un buen resultado en Lugo.

Y pase lo que pase habría que llenar de una vez el estadio...

PEPE SIERRA ha dit...

Com l'equip, la penya viu el moment més dolç de la seva història. la il.lusió de tots els companys és el major tresor que pot tenir una associació. Gràcies amics. NO SOMOS LOS MÁS BUENOS PERO SOMOS LOS MEJORES.

Anònim ha dit...

Tethers for Kids It is a baby auto seat deodorants do the trick by not only keep you [url=http://www.tonyluxury.com]トリーバーチ[/url]everyone knows Avon so it's not like you are connected with First Condition ruling [url=http://www.tonyluxury.com]トリーバーチ 財布[/url]the purpose of the recording was already economy cycle have been replaced with the http://www.tonyluxury.com[/url] for presidential candidates nominated and initially evaluated quality email address