domingo, 29 de enero de 2012

Tristesa sota la pluja

No pensàvem que una jornada que havia començat tan bé podia acabar tan malament. Els nostres amics celtistes van emplenar de gom a gom la nostra seu tot revivint les trobades d'anteriors temporades. L'aperitiu de benvinguda al Bon Ibèric va atreure també a no pocs socis i amics de la Penya Immortal desitjosos de viure l'ambient previ al partit i agafar forces i ganes per animar al nostre Girona. Aquest any, a més dels nostres apreciats companys de la Blau Cel de Barcelona, vam rebre la visita de representants de penyes del Celta arribats expressament des de Galícia per veure el partit (concretament integrants de Comando Celta, Siareiros i la Peña Celtista de Milladoiro). Per part gironista també vam comptar amb la presència de la Penya Guíxols-Costa Brava.Com ja havíem anunciat, la festa va seguir al Restaurant 106, on vam continuar coneixent-nos entre ambdues aficions tot entonant els càntics i xerrant sobre els nostres equips. Un cop acabat el dinar, amb prop de 40 assistents, va arribar l'hora del protocolari intercanvi d'obsequis. En Manolo fa temps que té penjada la bufanda de la Immortal a la seu de la Penya Blau Cel, així que li vam fer entrega a ell i a la Peña Comando Celta de Vigo del nostre mocador vermell de Sant Narcís. La Penya Guíxols també va mostrar el seu agraïment per la visita donant-los una bufanda i un cartell commemoratiu del partit. Del cantó gallec van correspondre amb unes magnífiques bufandes de les seves penyes. Els dos bàndols vam desitjar-nos sort i la consecució dels objectius dels nostres equips per a aquesta temporada.
Després de compartir uns chupitos de licor café i una copa de cava gentilesa de la Penya Immortal Girona, tots ens vam desplaçar al camp i es van acabar els somriures. Diem això perquè de camí a l'estadi els immortals anàvem molt animats i el succeït al partit ens va caure com un gerro d'aigua freda (i no només pel que ens vam mullar). La millora del partit contra el Murcia es va esfumar. A l'equip semblava mancar-li l'empenta necessària per superar un rival complicat com el Celta, i tot i que es va defensar bastant bé, en atac va estar realment espès. El temps no va ajudar i va sumir els restants dels 4500 valents que van pujar a Montilivi en una mena de depressió. Ni les nostres cançons passades per aigua ni la revifalla que hi va haver als darrers minuts, amb la gent molt a sobre perquè sabíem el que ens jugàvem, van acabar donant resultat. Una nova derrota i la salvació a uns perillosos 5 punts.La tristesa ens envaeix, no sabem si serà el temps o la morriña de no poder retornar a èpoques millors. Però no pensem aturar-nos a descobrir-ho. Mentre hi hagi un fil d'esperança continuarem lluitant per fer pinya i aconseguir la salvació per difícil que estigui. Volem seguir col·leccionant moments irrepetibles a Segona molts anys més.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Una vez más, fántastico el ambiente con nuestros amigos celtistas. Espero que no sea la última vez.

El equipo está deprimido, nos necesita más que nunca... habría que ir a Elche.

Braisinho dijo...

Una temporada más nos hacéis sentir como en casa. Gracias amigos!

Espero que a partir de ahora tengáis mucha suerte!

P.D Y el año que viene volveremos a estar con vosotros en Montilivi (porque aunque el Celta suba, iremos a animaros contra el Depor ;-)

Anónimo dijo...

Braisiño,hablais de história...nosotros lá escribimos.llevais toda lá vida tragando vuestras palabras. Sois unos bocazas. 4000 espectadores de média y un estádio en ruínas,deja de joder el próximo año en 2* y vete a ayudar a apuntalar techos. Galegos coma ti,sobran!

Anónimo dijo...

veniros animar contra el depor es lo uniko que podeis hacer envidiosos de merda forza depor puta vigo y puta celta escoria de coia no sois nadie pos os vais tener que joder por que de momento las mosacas estan por encima de la mierda segundones