Ànims

Un desastre, això és el que va ser el partit d'ahir a Alcorcón. Tenir el rival amb un jugador menys durant 51 minuts i no ser capaços d'assegurar ni un punt, per molta empenta que portessin els madrilenys, suposa tota una decepció. El cop es extremadament dur i el gironisme pateix: en la lliga de la competitivitat, una relliscada més pot suposar quedar-nos despenjats. Cal una reacció immediata.

El futbol és com és i com sempre totes les mirades busquen el culpable en l'entrenador. Resulta molt més senzill canviar-lo que fer el mateix amb directius, jugadors o afició. Des de la Penya Immortal no entrarem en valorar si el canvi de mentalitat que necessita l'equip el donaria un nou tècnic. Hi han opinions ben diverses i les respectem totes. Però el que si que volem deixar clar és que per part nostre, Raúl Agné té i tindrà tot el respecte que li manca per part de molts (no tots) dels que el volen veure fora de la banqueta blanc-i-vermella. De ben segur que ell preferiria tenir ara el suport de tots aquells que l'any passat li van donar en un moment puntual per motius extraesportius

La gent oblida molt ràpid d'on venim. En Raúl ha viscut el Girona des de fa molts anys. Sap el que és pelar patates pels seus companys tancats al vestidor de Montilivi per protestar per no cobrar les nòmines quan era jugador. Coneix el que és entrenar a un grup que tampoc rebia els seus sous i acabar fent-lo campió de lliga i pujant-lo a Segona per primer cop en mig segle. Ha treballat molt bé amb el poc que tenim i això sempre ho haurem de tenir en compte. Les coses no van com voldríem, però el seu passat ens obliga a, com a mínim, estar amb ell fins al final. I si al final passa el que tots tenim en ment, doncs fem-ho amb la dignitat i l'estimació que es mereix, i donem tot el nostre suport a qui vingui a dur les regnes del Girona en aquesta complicada situació.

Cap cadena va retransmetre el partit, així que els immortals que ens vam apropar a la nostra seu a fer pinya, ens vam haver de conformar amb escoltar la derrota del Girona a través de les ones de COM Ràdio. Creiem que el fet de no veure-ho encara va augmentar més la nostra preocupació per la mala marxa de l'equip. Aquesta ja és una cantarella que hem repetit masses cops en 15 jornades, però l'únic que ens queda és oblidar el passat durant 90 minuts i fer que dissabte vinent els nostres se sentin el màxim d'acompanyats possibles en el seu partit contra el Guadalajara.

Per acabar, dir que la penya ha col·laborat amb la donació d'una pilota (que serà signada per la plantilla del Girona) a la panera que en Jordi i la Conxita sortejaran aquest Nadal al Bon Ibèric. No perdeu la oportunitat de guanyar-la!

No ens hi acabem de acostumar

Després d'haver tastat el gust de la il·lusió la temporada passada, no acabem de fer-nos a la idea de veure el Girona col·locat en posicions de descens, ni que sigui, esperem, de manera circumstancial. D'ençà de la victòria en front l'Hércules, l'equip ha semblat millorar lleugerament, però els errors propis de sempre l'han acabat perjudicant i han fet que si bé no perd, tampoc guanya. I no serà per falta de insistència: a part de l'empat de Moha, recordem un bon grapat d'oportunitats blanc-i-vermelles, algunes d'elles tan clares com les de Dani Nieto o Juanlu. I per si fos poc un penal no xiulat a Jandro... però no hi ha manera. A sobre els rivals tenen una sort impressionant i es troben amb gols d'aquells que entren una vegada de vint, com va passar amb Lanzarote. Als gironistes ens tocarà patir, però això també és part del futbol. Com a mínim així ho entén la Penya Immortal i per això seguirà al costat de l'equip encara que caiguin ruixats tan incòmodes (vam acabar xops) com el de dissabte.

Uns altres que viuen una situació igual a la nostra però per a bé son els aficionats del Sabadell. Després d'uns anys durs per a un equip que havia estat a Primera i jugat a Europa, els arlequinats s'han retrobat amb la Segona amb més ganes que mai, gaudint fins i tot del liderat durant algunes jornades. Els vallesans ens recorden molt al Girona que acabava d'aterrar a la Liga Adelante el 2008 i no li tenia por a ningú.Dintre de la nostra habitual tònica d'enfortir els lligams amb els seguidors rivals, vam contactar amb la Penya Arlequinada "Los Califas", a través de la qual vam organitzar abans del partit un petit acte d'agermanament entre les penyes del Girona FC i la recentment constituïda Federació de Penyes del CE Sabadell. Un cop aplegats a l'entrada de la tribuna de Montilivi, la presidenta de "Los Califas", Lidia Rot, va fer entrega al nostre president Pepe Sierra d'una placa agraint la rebuda a les penyes gironistes. En Pepe va correspondre l'obsequi amb 10 ampolles de cava personalitzades amb l'escut de la Penya Immortal acompanyats dels corresponents mocadors vermells de fires, un per cada penya associada a la federació sabadellenca. La Penya Guíxols-Costa Brava i la Penya Miki Albert van completar el pack amb els seus banderins i bufandes. La bona relació amb l'afició del Sabadell ja ha començat a donar els seus primers fruits, i pel partit de tornada, si el temps i els horaris no ho impedeixen, ja hi ha programat un dinar de germanor per passar-ho d'allò més bé plegats.
Per últim, no seria just oblidar l'amable gest d'una penya del Girona que està fent les coses francament bé i que considerem com a germana nostra més enllà de que compartim sentiments cap al mateix equip, la Guíxols. Dissabte ens van regalar la seva nova i preciosa bufanda, que prometem penajr aviat a la nostra seu. Recomanem a tots els gironistes que vulguin posseir una autèntica peça de col·leccionisme blanc-i-vermell que la comprin. Valen només 10 euros i com us despisteu volaran totes!

Quan fer història és una anècdota

Des de la tornada a la Segona Divisió el 2008, el Girona no ha parat d'engrandir la seva trajectòria futbolística amb tardes glorioses per a un equip de les nostres característiques. No només hem col·leccionat grans moments sobre el terreny de joc, sinó que també hem vist com el club s'anava fent gran de mica en mica, reafirmant la seva personalitat, expandint-se cap a altres esports, retornant a Montilivi el seu vell esplendor.

El dissabte vam viure una d'aquestes fites: 1500 gironistes van recolzar l'equip a Barcelona en la que és fins al dia d'avui la major mobilització de seguidors blanc-i-vermells mai realitzada. Un mèrit de tots els qui van invertir el seu temps lliure en evitar que el Girona se sentís sol al Mini i també del club. Trobarem molt a faltar iniciatives com la d'aquest viatge quasi gratuït el dia que faltin. Agraïm molt els esforços de l'entitat per facilitar les coses a l'afició (fins i tot ens van donar de berenar!), gairebé tant com els seus directius i treballadors han apreciat públicament als seus mitjans de comunicació la proposta de no reclamar les fiances que vam fer conjuntament amb la Penya Guíxols-Costa Brava (veure aquí la notícia a gironafutbolclub.com).

Un autobús dels 22 que van partir des de Montilivi era ple d'immortals, acompanyats per un parell de representants de l'associació de voluntaris "Tot som Girona" que tan bona tasca està fent pel club i que van ajudar-nos en tot moment. Com és habitual a la nostra penya quan viatgem, hi va haver temps per tot, des de les bromes i acudits fins al sorteig d'un deliciós pernil que es va emportar a casa la nostra sòcia Mónica. Arribats a les proximitats del Mini Estadi amb menys temps que l'any passat, la visita turística a la Ciutat Comtal va substituir-se per unes copes als bars de la zona per anar fent ambient de cara al partit.
Un cop dins del recinte del filial blaugrana, feia goig veure la pràctica totalitat del gol nord ocupat per entusiastes gironistes. Llàstima que les ganes de gresca es refredessin amb el 2 a 0 inicial que va firmar el Barcelona. Tot i això, un bon grapat de tossuts, entre ells bona part de la Penya Immortal, no es van cansar d'animar ni quan la cosa anava pitjor, acabant d'encendre a tota la resta de seguidors del nostre equip amb el 2-1 de Benja. L'empenta que va donar al Girona la força de 1500 veus va ser crucial perquè no defallissin les forces i se seguís intentant empatar. Així va arribar el gol de Coro i un esclat monumental d'alegria blanc-i-vermella, tan fort que gairebé ens dona la victòria (ai si arriba a entrar aquella de Jandro!).
Per alguns potser es tracta de dos punts perduts davant un rival amb moltes baixes a causa de la jornada de seleccions, però nosaltres tenim la certesa que es tracta d'un punt d'or, d'aquells que un valora molt més al final de temporada i que sense l'ajut de tots els que ens vam deixar la veu a la graderia hauria estat impossible d'obtenir.

Que una mala ratxa i qüestions extraesportives poc clares no ens impedeixin gaudir del que fa quatre anys que estem fent: història.

Es quedarà "Mini"

Després dels tres punts conquerits la setmana passada contra el primer classificat, arriba una de les dates assenyalades en vermell al calendari per gairebé tots els gironistes: la visita al Barcelona B. Es tracta de un dels desplaçaments que requereixen fer menys quilòmetres per seguir al Girona. No en va, el Mini Estadi va acollir la temporada passada la xifra més alta de seguidors blanc-i-vermells mai movilitzats per animar al seu equip, arribant a reunir 1000 aficionats al gol nord del recinte barceloní, el que va suposar més de 16 autobusos plens desplaçats des de la nostra ciutat.

Enguany, el club vol tornar a reviure una altra gran tarda com aquella en la que Despotovic va fer-nos embogir amb el seu gol en el temps afegit. Per aquesta raó ha preparat una oferta que cap gironista pot malbaratar: viatge en autobús i entrada de franc per als socis i a només 5 € per als no socis. El abonats del Girona, tot i que com hem dit no paguen, si que han de depositar una fiança de 5 € que se'ls tornarà a partir de dilluns vinent entregant el comprovant d'assistència degudament marcat a les oficines de la entitat a l'estadi.

La convocatòria està fixada a les 14:30 h. del dissabte, amb sortida a les 15 i arribada a Barcelona prevista per les 16:45. El partit és a les 20 h.

Per tal de que els membres de la Penya Immortal puguem viatjar plegats i animar al camp tots junts, els nostres socis i simpatitzants han d'apuntar-se (i pagar) els seus tiquets a la nostra seu, el Bar Bon Ibèric del nº3 del Carrer Pamplona. No oblideu portar el número de soci del Girona (si ho sou) i el del DNI per tal de poder omplir correctament els impresos que el club sol·licita per poder assistir. Les inscripcions s'obriran avui dimecres a partir de les 5 de la tarda i es tancaran divendres al matí.

Tots sabem la transformació que pateix l'afició del nostre equip en els desplaçaments, la força que semblen adquirir les nostres veus i l'efecte positiu que tenen en l'equip. Multipliquem aquest suport tant com ens sigui possible per facilitar que el Girona torni al lloc que li correspon en aquesta Liga Adelante.

P.D.: Convidem a tots els desplaçats que siguin socis del Girona a no recollir la fiança de 5 € la setmana vinent, en reconeixement al detall que ha tingut el club amb els seus aficionats organitzant un viatge practicament gratuït per abonats i simpatitzants.

Orgullosos no, orgullosíssims

Dissabte no érem masses a Montilivi (3.017 segons les xifres oficials), però vam demostrar que de vegades és millor la qualitat que la quantitat. Estem segurs que, com nosaltres, la gran majoria dels assistents haurien seguit estant orgullosos del seu gironisme fos quin fos el resultat contra el líder.

La pluja va marcar el matx i tot el que l'envoltava, com per exemple la "pancartada" que els aficionats vam estar promovent al llarg de la setmana. Tot i això, vam aconseguir que el bloc que normalment ocupa la Penya Immortal fos una mostra unànime de suport a l'equip quan el Girona va saltar a la gespa, tant mitjançant els folis com d'altres pancartes més grans que van elaborar per iniciativa pròpia alguns gironistes. Moltes gràcies a tothom per la seva col·laboració. Com diu el nostre himne i es va comprovar després, junts ho podem fer.
La graderia estava unida i l'equip va donar més sensació de ser-ho que mai. Com a imatge que ho resumeix tenim la pinya que van fer els jugadors blanc-i-vermells al seu camp poc abans de començar la segona part. La suma dels esforços d'ambdós col·lectius va ser sens dubte la clau del triomf. El Girona va anul·lar l'atac de tot un Hércules que arribava amb unes xifres que feien por i cada cop va anar guanyant més confiança en sí mateix. Fruit d'aquest fet va arribar el penal i la posterior transformació del mateix en gol per part de Ferran Coromines, en el que significa el 5è gol en la Liga Adelante pel banyolí. Entre la lògica alegria dels que tant hem patit aquestes setmanes de mals resultats, també hi va haver temps per recordar les grans tardes viscudes des del retorn a Segona contra els "grans" (el penal de Manga davant el Zaragoza, el que ens va fer guanyar a la Real o les victòries a Vallecas i el Benito Villamarín). Proves totes elles de que, amb fe, el Girona ho pot tot.

Ara s'ha de mirar els dos enfrontaments contra equips catalans que se'ns venen a sobre: Barcelona (en el que, pel que ha anunciat el club, pot tornar a haver-hi una veritable invasió gironista del Mini) i Sabadell (una de les sorpreses d'aquest inici de temporada. A les nostres mans està posar el nostre granet de sobre per repetir aquell mes de glòria de la temporada passada en el que vam enllaçar cinc victòries consecutives.

Orgullosos del Girona

Corren temps difícils pel Girona. 5 partits sense conèixer la victòria i un ambient enrarit en el que comencen a destacar més els xiulets que els aplaudiments i els crits de suport. El matx de dissabte contra el líder de la categoria, el poderós Hércules, no acaba d'ajudar-nos a enfortir la nostra fe en una ràpida recuperació de l'equip.

Si volem que aquesta estància a les posicions de descens sigui una simple anècdota a final de temporada el primer pas l'hem de fer nosaltres. Els jugadors han de saber que tot i les crítiques que els hi puguin arribar, el gruix de l'afició els hi ofereix el seu suport incondicional. Que passi el que passi ens sentim ORGULLOSOS DEL GIRONA.
Per aquest motiu, les penyes del Girona FC, a més de demanar a tots els gironistes que es desplacin en massa a Montilivi per ajudar-lo a platar cara als alacantins, hem organitzat una "pancartada" a la sortida de l'equip amb el lema "ORGULLOSOS DEL GIRONA" perquè l'equip tingui clar que pensem encara que les coses no vagin del tot bé.

Perquè aquesta acció surti bé necessitem la inestimable col·laboració de tot aquell que sigui blanc-i-vermell de cor i vulgui expressar-ho. És quelcom tan senzill com imprimir-se el document de Word que adjuntem en aquest enllaç (http://www.mediafire.com/?lgiopkkm1s14kkl) i ensenyar-lo a la sortida dels jugadors.

Les penyes portarem uns quants folis impresos per a les nostres zones, pero es indispensable per a l'èxit d'aquesta inciativa que tots els gironistes participem d'aquest objectiu comú i expressem el nostre orgull de pertànyer a aquesta institució. Per això ens seria molt útil que féssiu moure aquesta iniciativa per les xarxes socials, a Twitter mitjançant el hashtag #orgullososdelGirona i a Facebook posant un "asistiré" a l'event que organitzarem amb el títol "PANCARTADA ORGULLOSOS DEL GIRONA", així com convidant-hi a altres aficionats del Girona.

Unim-nos tot i demostrem que estem veritablement ORGULLOSOS DEL GIRONA.