dilluns, 28 de febrer del 2011

Sabem gaudir i patir

En un altre èxit d'organització per part del club, més de 600 gironistes vam fer nostre la Ciutat Esportiva del Villarreal. I no només aquest recinte, sinó bona part de la vila i rodalies en un d'aquells dies que quedaran marcats per sempre en la memòria col·lectiva de l'afició blanc-i-vermella.Justificació completa
Per començar el dia amb bon peu i fer una mica més amè el llarg viatge, a l'autocar en el que viatjàvem els membres de la Penya Immortal, a part de la porra organitzada pel Girona FC, vam fer el ja clàssic sorteig d'un pernil entre els assistents, essent-ne el guanyador l'Antonio Martínez (el pare dels nostres estimats Jose i Àngel).
Un cop arribats a Villarreal, vam entrar molt aviat en contacte amb els nostres amfitrions, la Penya Celtic Submarí. El pare d'un dels conductors que portaven la gran marea blanc-i-vermella viu allà i ens va esperar molt amablement a l'entrada de la població amb el seu cotxe per guiar-nos fins a la seu de la penya. Aquesta agrupació, que compta amb sis centenars de socis, comparteix la seva passió pel conjunt groc amb el suport al Celtic de Glasgow, ja que va ser fundada arran d'un enfrontament entre ambdós equips en competició europea. Es tracta de tota una institució a la seva ciutat i per comprovar-ho només calia fer un cop d'ull a l seu local, ple de bufandes i banderes de les aficions que havien rebut. Per si fos poc, col·laboren anualment en nombrosos actes benèfics. En definitiva, que son uns autèntics cracks.
Estant en terra d'arròs, al menú no podia faltar-hi una bona paella, i els nostres amics castellonencs es van encarregar de que així fos, cuinant-ne dues de gegants de les que vam gaudir d'allò més. La comunió i el bon ambient en el dinar va ser total i com ja és tradicional la Penya Immortal Girona va agrair aquesta afectuosa rebuda amb unes paraules molt emotives del nostre president Pepe Sierra (recordant aquella promoció de l'any 1992 en la que el Girona va guanyar 2-4 al Villarreal) i fent entrega d'una bufanda blanc-i-vermella que ben aviat es va fer un lloc entre les que decoraven la sala.
Un cop compartida una bona estona de gresca, ens vam encaminar al camp per retrobar-nos amb la resta de l'afició gironina i veure el partit. Feia goig veure el petit estadi del club groc tenyit amb els colors blanc-i-vermells en la totalitat d'un fons i bona part d'un dels laterals. I es que aquest cop, més que mai, el nostre suport va ser el jugador número 12. Vam passar de cridar amb força el gol de Jandro a patir amb una segona part on vam rebre un setge que ni els de la Guerra de la Independència. El treball col·lectiu va ser com sempre la clau del triomf, si bé no seria just oblidar al gran heroi del Girona en aquest matx: Roberto Santamaría, que va aturar tot el que es va apropar a la porteria (i el que no, com ara la cessió que es va inventar l'àrbitre a pocs minuts del final, li vam ajudar a aturar nosaltres amb el cor).
Finalitzat el partit, l'afició va acomiadar-se dels jugadors, cos tècnic i directius com ho hauria fet amb autèntics campions mentre pujaven al seu autocar, en el que ja s'està convertint en una tradició. Ara hem de mirar tots al partit de demà davant el Granada i fer reviure aquest ambient. Els números diuen que l'equip millora amb el suport de l'afició, i a tots plegats ens toca demostrar que a aquestes alçades de temporada estem en condicions de dir que el quart classificat és un rival directe en el camí cap als nostres objectius.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

DEMÀ A GUANYAR ...y contra el betis MOSAIC!!!

DAVID(pero me llaman el miniholigan) ha dit...

pk ste año subimos a primera i pobre del k quiera robarnos la ilusion lolololololololololoolo

Anònim ha dit...

sabeu si realment es faran autobusos per anar a Huelva???

Anònim ha dit...

Todavía no hay nada oficial, no se ha comunicado nada a la peña ni se ha publicado información alguna en la web.