dimarts, 15 de febrer del 2011

Fenomenal

Un altre desplaçament massiu de l'afició del Girona (més de 300 blanc-i-vermells mobilitzats) i una altra gran resposta i jornada per als prop de 50 immortals que vam viatjar a Huesca. Aquest any ens estem acostumant a "envair" les ciutats dels rivals en els nostres desplaçaments i gràcies a la gran feina feta des del club cada cop ho fem de manera més professionalitzada. Sense anar més lluny, aquest darrer dissabte es va estrenar un cos de voluntaris per guiar, assessorar i animar en tot moment a tots els membres de l'expedició gironista.
Com sempre que viatgem, el trajecte se'ns va fer força curt gràcies a l'animat ambient que es va viure al nostre autocar. Hi va haver temps per les rialles, els acudits, els càntics i fins i tot per sortejar un pernil que es va emportar el nostre amic David, més conegut pel seu sobrenom forero "Hiroshi Power". Un cop aparcats als exterors de El Alcoraz, ja hi havia diversos membres de la Peña Fenómenos Oscenses esperant-nos amb els braços oberts amb el gran record que encara guardàven de trobades anteriors. No els hi agrairem mai prou la seva amabilitat, ja que van traslladar en els seus cotxes particulars a un restaurant del centre de la ciutat a tots els qui vam assistir al dinar de germanor (i després ens van tornar).
A l'acte en vam aplegar uns 80 aficionats de tots dos equips que vam degustar un deliciós menú en un marc de concòrdia, respecte i alegria dels que fan gran aquest esport. La festa va acabar (al restaurant, perquè després seguria a la graderia) amb unes copes i un fantàstic pastís amb els escuts d'ambdós equips i penyes, detall que el nostre president Pepe Sierra va tornar obsequiant als nostres amics aragonesos amb una garrafa d'autèntica ratafia gironina. Enviamos desde aquí un afectuoso saludo a la Peña Fenómenos Oscenses y a todos sus integrantes, deseando que podamos repetir muchas veces más jornadas tan memorables como esta y que su equipo tenga la mejor de las suertes en lo que queda de campeonato. Ja a l'estadi molts vam quedar impactats en veure com els visitants ocupàvem gairebé la totalitat del fons en el que estàvem situats. Motiu de més per deixar-nos la gola durant els 94 minuts que va durar el partit. L'esforç dels nostres jugadors ens encoratjava a seguir cantant i estem segurs que les nostres veus també servien d'estímul per continuar lluitant. Davant un rival que sabia tancar-se a la perfecció, el Girona va tenir fases de joc brillants amb la pilota als peus, però no va ser fins al minut 92 quan un llençament de falta fet per Jandro colpejava l'escuadra de la porteria blaugrana i superava botant amb tranquil·litat la línia de gol. El jugador nascut a Mieres és ja una de les estrelles de la temporada del Girona i està en una forma excel·lent, com ho demostren els 6 punts que ens ha donat (també gràcies a l'ajuda de la feina feta pels seus companys, no voldríem menysprear a ningú) en les dues darreres jornades.
Qui va estar en aquell moment al camp segur que ho recordarà durant molt de temps i qui no ja s'ho pot imaginar: la parròquia gironista va esclatar d'alegria com poques vegades s'ha vist, passant a un estat d'eufòria que va durar fins que tots els jugadors blanc-i-vermells van estar dins del seu autocar disposats a tornar a Girona.

Aquesta eufòria (a només 2 punts de la promoció i a 10 del descens) es la que fa que ara per ara la Penya Immortal, al igual que la immensa majoria de l'afició del Girona, només pensi en continuar empenyent l'equip contra l'Alcorcón cap a l'únic idioma que vertaderament ens interessa que conegui: LA VICTÒRIA!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Fenomenal el ambiente, la gente del Huesca y el equipo... ¡¡¡tenemos licencia para soñar!!!

¡Adelante Girona!

Penya Curta GFC ha dit...

Com sempre felicitats pel desplaçament i per la vostra fidelitat però us he de dir que m'ha dolgut molt llegir que l'únic idioma que us importa és la victòria. Està clar que és una referència velada al tema de la roda de premsa, no entenc que tant el Club com vosaltres calleu, mireu a un altre costat i no defenseu a l'entrenador de l'equip que volia expresar-se en català i en castellà i que està sent injustament linxat per diaris com el Marca i avui pel Huesca SD. Ja sabeu que us tinc en molta estima, sobretot al Sr. Rafel i en Pepe, per això sempre us sóc sincer i ho sento però no m'ha agradat que sempre estigueu amb l'equip i els jugadors i ara sembli que no ha passat res, si bé reconec que tampoc cal donar massa més aire a aquest assumpte. En fi, 3 punts més i amb més il·lusió que mai!

Jordi - Penya Curta -

Anònim ha dit...

dejad ya el tema de las banderas y hablad de el girona fc , que seguro que todos nos entenderemos, IMMORTALES haber si el dia de el alcorcon haceis algo, porque como el campo este como yo pienso que puede estar, va a ser muy bonito, os queria hacer una pregunta: porque nunca cantais el.....LA LA LA LA LA Laaaaa, LA LA LA LA la laaaaaa , la la la la la laaaaaa Giiiiiiiiiiiiiiiiiiirona club de fuuuuuuuuUUUUTboL!!! la la la la laaaaa, lalalaaaaaa,lalalalaaaaa Giiiiiiiiiiiiiiirona club de fuuuuuuUUUUUTbol!!!! esque eso engancharia a mucha gente y quedaria muy guapo...probadlo contra el alcorcon haber que tal sale ok? espero vuestra respuesta y, gracias

Penya Immortal Girona ha dit...

Esto va para los amigos de la Penya Curta:

sí, efectivamente esa referencia que he hecho al final a lo del "idioma" era simplemente un juego de palabras a raíz de lo de la rueda de prensa y tal. Pero lo que he intentado transmitir con eso de "el único idioma que importa es la victoria" no es más que un llamamiento a centrarnos todos en lo que de verdad es vital el viernes, sumar 3 puntos más y poder soñar con algo histórico (si esto no lo es ya). Dejar atrás las polémicas e ir a ganar.

Este asunto del enfado de Agné con los periodistas y viceversa nos ha pillado muy de pasada, un poco con la resaca de lo del viaje y como siempre que se habla de política en este blog se lía la de Dios, he preferido no profundizar mucho, puesto que había bastante que explicar del sábado. A la vista está que me podría haber ahorrado incluso eso, ya he tenido que borrar tres mensajes de esos que tanto cansan.

Siento que os haya disgustado nuestro artículo y respeto el hecho de que tengáis una opinión diferente, pero sinceramente creo que valía más la pena relatar lo bien que lo pasamos, el buen trabajo del Girona y nuestras ganas de volver a vencer contra el Alcorcón que meternos en berenjenales de los que saldríamos malparados. No sería la primera vez que hay una polémica y, aunque nosotros no tengamos nada que ver, entra aquí todo Cristo a ponernos de vuelta y media y tergivesar todo lo que puede. No quiero dar carnaza a nadie para transformar este blog en un debate que trascienda más allá del Girona y la Penya Immortal.

Un saludo. ¡Adelante Girona!

Francisco J. Lara
Secretario de la Penya Immortal Girona

Anònim ha dit...

Anónimo 2,

Esa canción ya la cantamos. De hecho tiene incluso más letra:

No ens cansarem
mai d'animar
és Penya Immortal...
Força i endavant!

lolololololo
lolololololo
Immortal Girona!

Will_Altzavares_Nord ha dit...

Sois geniales!!! Estais dando una demostración de fútbol y afición. Estoy deseando que llegue el partido Girona-Elche para volver a vernos.

Un saludo

Javi (Pikolin) ha dit...

Buenas familia gironina!!
Hoy he podido ver el partido del Girona puesto que lo retransmitían en GolTV. Me he acordado mucho de vosotros. Seguid así y porqué no soñar y vernos el año que viene en Primera!! Un saludo muy grande para la Penya Immortal Girona!!
Som-hi Girona y Aúpa Zaragoza!!!