diumenge, 9 de gener del 2011

Dues victòries

Aquest cap de setmana la nostra penya ha assolit dues importants victòries. La primera d'elles, té a veure amb el desplaçament a Barcelona. Poder dir que vam portar al Mini Estadi al 10% dels 960 gironistes que van veure el partit ens omple d'orgull i satisfacció. I es que la jornada viscuda pels immortals a la capital catalana no podia haver estat millor. Tot un llarg dia de vivències, compres, somriures i bons moments que trigarem molt de temps en oblidar. N'hi ha que es van quedar pels voltants del Camp Nou, d'altres que van anar a visitar a algun monument i fins i tot n'hi va haver que es van entregar a la febre de les rebaixes pels comerços barcelonins.
Un cop ens vam tornar a aplegar tots a la graderia, vam cantar sense parar i veure com a mesura que el Girona millorava el seu joc la resta del miler de gironins s'anava engrescant i empenyia també a l'equip cap a la victòria final. La primera explosió d'alegria va arribar amb el gol de Dani Tortolero, que ha tornat amb molta força de la seva lesió. L'onada, càntics... van ser 20 minuts de joia que només es va aturar quan el filial blaugrana va empatar gràcies a un afortunat rebot que va despistar a Santamaría, que fins aquell moment havia estat immens. Tot i el cop moral, en uns instants vam tornar a refer-nos i a tornar a donar ales a l'equip amb les poques forces que ens quedaven... i aquest cop sí, la sort ens va tornar a somriure i Ranko Despotovic, que havia entrat per jugar el temps afegit, ens va fer guanyar el primer partit com a visitants aquesta temporada. El "Que boti Montilivi" va retronar al Mini i es que els quasi 1000 blanc-i-vermells que acompanyàvem l'equip ens vam emportar un trosset de Girona a la Ciutat Comtal.
Estem creixent com a afició i bona part de la culpa la tenen iniciatives com aquesta, sorgida des de l'àrea de màrqueting del club, una de les que més estretament està treballant amb nosaltres. Aconseguir que 1000 persones segueixin el Girona, per molt barat i a prop que sigui, no és gens fàcil. Ni molt menys fer-ho amb puntualitat i bona organització. Alguns membres de la penya en veure aquesta multitud amb els nostres colors, vam recordar quant hem progressat en poc temps: aquest mateix any a Tarragona només vam ser 30. Seguim units fent gran el Girona i tard o d'hora aconseguirem quelcom històric, si es que el de dissabte no es pot considerar ja així.
La segona victòria del cap de setmana va tindre lloc el diumenge a Cornellà. No, no vam jugar contra l'Espanyol. La Penya Immortal va ser convidada a un dinar que les penyes del Real Zaragoza van fer amb motiu de la visita del seu equip al conjunt perico. L'origen d'aquesta amistat es remunta a la darrera temporada dels aragonesos a 2ª Divisió, quan ambdues aficions vam compartir grans moments tant a Girona com a la ciutat de la Pilarica. L'ambient del dinar (deliciós, abundant i molt ben acompanyat de beguda, per cert) ens ha fet recordar aquells instants de germanor i hem intercanviat bufandes poc abans de que marxessin a veure el seu partit a territori blanc-i-blau.

Un abrazo a las peñas del Real Zaragoza, en especial a Presentes por el Escudo y a las peñas catalanas. Esperemos vernos pronto... ¡ambos en Primera!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ojalá podamos repetir muchos desplazamientos como este y seguir viviendo victorias de nuestro equipo duarante muchos años.

Anònim ha dit...

que orgasmo futbolistico el gol de despo buaaaaaa