Es nota, se sent, el Girona és present

Comencem aquest article amb la mateixa il.lusió que varen viure els veterans del Barça amb els veterans del nostre club el partit de divendres, els crits d'ànim a en Toni es van barrejar amb les salutacions d' un gran porter a l'ombra de l'Aroca, en Miquel Salvà.

I parlem de porters veterans, no tan sols perquè la penya va estar a Montilivi divendres, és també perquè dissabte en Belmar, porter que a l'any 81 va defensar els nostres colors, a Albacete quan va veure les nostres cares pintades dels colors blanc-i-vermells, es va presentar amb la humilitat de tots els que han passat per Montilivi.Ens va dir que va ser conegut com en Belmas, gràcies a un gran locutor de radio.
Dissabte vam sortir molt puntuals, dos minuts després de les vuit del matí començàvem vint-i-dues hores de viatge per a viure dues hores d'un intens partit.
Els acudits del conductor barrejats amb els encertats comentaris d'un dels nostres il.lustres viatgers com el pare d'en Zipi i Zape del Girona, Jose i Àngel, l'Antonio, passès molt més ràpid.
Un dels millors moments del desplaçament va ser viure el passar tota una autovia per dins de les seves entranyes.
Allà ens esperava un gran dinar, no us espanteu els crítics, cadascú es va pagar el seu.

La veritat és que mai, i mireu que la nostra penya a Donosti va portar el mateix nombre de persones el primer any que vam pujar a segona, ha viscut tan intensament el partit com el que vam viure ahir, agraïr a la Penya Miki Albert i a la Penya Guixols Costa Brava, els bombos i les grans persones que són. Com la Mascota de l'Albacete, els que vam tenir el plaer de parlar amb ell, entre d'altres, la Sandra que va fer la foto al que us escriu, sabem de la seva vàlua.

I tot gràcies a unes persones, gràcies Óscar, gràcies Ramón (per estar a Mahó i a Mutilva com a aficionat i ara com a president) i sobretot gràcies Josep Delgado.

Regal de Fires

La nostra idea inicial per aquest cap de setmana era fer l'habitual sopar de Fires en algun restaurant de la ciutat, però una sensacional notícia va capgirar-ho tot per a millor: des del Girona FC se'ns va anunciar que se'ns donava la possibilitat d'anar a seguir al nostre equip a Albacete amb les despeses principals (viatge en autocar i entrada al camp) cobertes. Vista la sensacional jornada que vam viure no podem sinó agrair al club el seu esforç i interès per permetre que les penyes animem al Girona en els seus desplaçaments.

50 gironistes, entre membres i simpatitzants de la Penya Immortal (cap a 40) i socis de la Penya Miki Albert i la Guíxols-Costa Brava, vam posar-nos camí d'Albacete a les 8 del matí de dissabte, en un viatge que, tot i ser llarg i cansat (no vam arribar al Carlos Belmonte fins a les 17:30) , ens va resultar molt més amè gràcies al bon ambient que sempre es dóna entre nosaltres quan anem a veure el Girona lluny de Montilivi.

El sector de la graderia de l'estadi manxec que se'ns va assignar feia més goig que mai, ben blan-i-vermell gràcies a les samarretes, gorres, banderes i pancartes amb les que ens van fer notar. També cal dir que més d'un va tornar afònic, i es que ni en els moments més difícils del partit vam deixar de cantar per tractar de donar forces als nostres jugadors, que ho van saber reconèixer al final del partit, amb les mostres d'agraïment que ens van fer des de la gespa i més tard quan ens vam trobar en una de les parades que vam fer camí de Girona.


Esportivament només direm que el Girona FC va demostrar un cop més que amb ganes i esforç tot es pot aconseguir, per més en contra que es tinguin factors externs com l'arbitratge. Ja hem perdut el compte del número d'expulsions que hem patit aquest any fora de casa, per no parlar del dubtós criteri que es va fer servir per sancionar les mans fora de l'àrea d'un i altre equip o que resulta molt senzill anul·lar segons quins gols.

Però ni tan sols això va aconseguir apagar l'ambient festiu que va presidir tot el nostre viatge. Es podria dir que ens vam emportar un trosset de les Fires de Sant Narcís a Albacete. Alguns ho van fer mitjançant curiosos peluixos que van exercir de mascotes i altres fotografiant-se amb una autèntica mascota, la de l'Albacete. Com sempre, allà on anem, fem amics.

Buendía

Aquest dissabte no va ser simplement un bon dia, va ser un gran dia per a tots els que ens agrada vibrar amb els èxits i fracassos de l'equip de la ciutat. La competència a la televisió era dura, però gràcies a gent del club com l'Óscar Buendía, que demostren tenir ganes de fer que la cosa rutlli, vam poder veure les graderies de Montilivi amb l'excel·lent aspecte que mostraven contra el Valladolid.

El partit era crucial per als interessos del Girona i el rival tot un aspirant a pujar a Primera Divisió, motiu pel qual el matx va estar molt igualat durant els 90 minuts tot i la diferència de 2 gols a favor dels blanc-i-vermells. La "culpa" d'aquest darrer detall la té en Jandro, que va a tornar a demostrar que és un jugador d'una categoria superior, transformant amb facilitat el penal forçat per Peragón (inaudit! una decisió arbitral que ens afavoreix!) i donant una excel·lent passada en profunditat a Despotovic per permetre al serbi fer el segon. Esperem que la ratxa gironista no s'aturi i que els resultats que obtinguem contra l'Albacete i la Ponferradina ens permetin tornar a mirar cap a dalt i, perquè no dir-ho, somiar.

Pel que fa a l'animació teníem preparat un muntatge de pancartes per commemorar el 80è aniversari del club, però darrerament tenim força mala sort i hi va haver un problema de coordinació (n'havíem de mostrar 7 però 3 estaven repetides) que ens va fer replantejar-nos la situació. Vam decidir deixar-lo per més endavant amb algunes variacions i aprofitar les pancartes que es podien fer servir, per penjar-les o simplement ensenyar-les. El nostre novell secretari tractarà d'evitar nous errors com aquests, si bé una cosa ens caracteritza es prendre'ns-ho tot amb bon humor.

Diumenge, amb el bon regust de la victòria contra el conjunt castellà, un petit grup de membres de la penya va assistir al partit de la LEB Or que el Girona FC va guanyar amb comoditat al Fundación Adepal Alcázar. Més que bon regust hauríem de parlar de "ressaca", perquè una confusió amb els horaris va fer que es presentessin a Fontajau a les 6 en lloc de a les 7. En fi, coses de l'ADN immortal... je je je.

"Condenaos"

Sempre diem que el futbol és quelcom més que un esport, és una excusa perfecta per a passar-s'ho d'allò més bé. Ahir vam tenir el plaer de comprovar-ho novament. Amb motiu del centanari del Cádiz, la penya cadista de Pineda de Mar "Los Condenaos" ens va convidar a l'acte que en commemoració a aquesta efemèride va celebrar a la seva població. La veritat és que a en David, el seu president, a part de la seva junta directiva i socis de la penya ja els coneixíem de la seva estada a Girona i sabíem de la seva qualitat humana, la sorpresa va ser conèixer a l'alcalde de la seva ciutat, en Xavier Amor, i la seva senyora, que van ser uns més de nosaltres,van compartir les rialles i les ganes de gaudir de la nit de tots els que ens vam aplegar a la taula per a degustar l'exquisit sopar que ens van oferir els nostres amics.

Com si hagués arribat Nadal ("cada ovella al seu corral"), les penyes del Girona van viure a les seves respectives seus el gran partit disputat pels nostres jugadors al camp del Betis. Una barreja d'optimisme amb molta prudència era el que es desprenia de la conversa telefònica que vam tenir a la mitja part amb en José Antonio Muñoz, president de la Penya Miki Albert, que va seguir el partit amb els de la Penya Curta al "Veïnat" de Salt, i amb en David Fernández, president de la Penya Guíxols Costa Brava, que el va veure amb els seus al Bar "El Monestir" de Sant Feliu. Aquestes sensacions es van convertir en veritable indignació quan vam tornar a parlar un cop va acabar el partit.

La crua realitat és que a part de les bones sensacions que desperta el nostre equip, estem a baix i quan un equip està a baix, quan jugues malament perds perquè jugues malament i quan jugues bé perds per mala sort o perquè un factor aliè al joc de l'equip no et deixa treure el resultat que mereixes. Com va passar ahir.

Gràcies a la gran tasca promoguda pel senyor Delgado, Fontajau ha tornat a convertir-se en un punt de trobada de tots els amants de l'esport gironí. El bàsquet ha estat el gran protagonista del cap de setmana, divendres amb els nois i avui amb les noies. Els resultats són importants però és més important és tenir la sensació que Girona, tota la província, gaudeix cada setmana d'esport d'èlit en directe. Nosaltres no estem desaprofitant l'ocasió i ja portem tres partits donant suport als nostres colors.

La passió no entén de ponts

Molts gironins han optat aquests dies per marxar de la ciutat aprofitant aquest pont que el calendari ha deparat per la festa de la Hispanitat. Hom pot pensar que el que menys ve de gust enmig d'uns dies de relaxació i descans es haver de pujar a Montilivi per mullar-se i a sobre no veure gran cosa sobre la gespa, però ni nosaltres ni la resta dels 3500 valents que van anar ahir a l'estadi ho creiem així.

El futbol ha esdevingut un espectacle i això comporta que qui paga es molt lliure de sentir-se decebut amb el que veu. Però, sincerament, per fer això són molt més adients arts com el teatre o el cinema. Aquest esport és primer de tot un joc (per la qual cosa el que a vegades no rutlli tot tan bé com volem entra dins del guió) i seguidament una relació constant entre els que són sobre el camp i els que estem a la graderia. Les sensacions que es transmeten en ambdues direccions son molt importants i poden generar desconfiances, inseguretats, nervis... o per altra banda engrescar, donar ales i fer que la piloteta acabi recorrent uns quants centímetres més quan cal i tot (oi que sí, Kiko?).

Està molt bé que voler que tot millori, però de vegades oblidem qui som i d'on venim. 49 anys entre Regional, Primera Catalana, 3ª i 2ª B fins que va arribar aquell màgic partit contra el Ceuta. Cada partit que juguem al futbol professional es un premi per a tots els que han aguantat el club al llarg dels seus 80 anys d'història i no hauríem de prendre'ns-ho tant a la lleugera. No direm que hauríem de ser 9000 a cada partit, tot i que a altres ciutats es un fenomen habitual, però si que estaria molt bé fer pinya i aconseguir, com a mínim que el Girona tingués 5011 jugadors cada jornada disputada a Montilivi.

Nosaltres començarem fent pinya aquest dissabte en l'importantíssim partit de dissabte a les 4 contra el Betis. Aprofitarem la retransmissió en directe per Marca TV per aplegar els immortals al Bon Ibèric i fer arribar a Sevilla el nostre ànim a Raúl Agné i els seus homes. Tots els gironistes quedeu convidats a assistir-hi per veure si som capaços de repetir la gran victòria de l'any passat a l'estadi d'un dels millors equips de la categoria.

Siguem positius

Estem passant per una ratxa un xic desencisadora pel que fa als resultats. Les tres darreres derrotes del Girona FC han deslluït una mica el bon començament que vam tenir amb les espectaculars victòries a casa davant Tenerife i Huesca. Ahir, sense anar més lluny, tot i dominar àmpliament el joc a la segona meitat davant un bon equip com és el Granada, els errors comesos durant el primer temps i la manca de punteria ens van allunyar de la victòria.

Malgrat tot, no podem desanimar-nos. Hem de ser forts i animar ara més que mai, remar tots en la mateixa direcció quan venen mal dades. Fem-ho pel club, pels jugadors i per nosaltres, tots els gironistes que sentim que seguir cada setmana a 11 paios vestits de blanc-i-vermell és quelcom més que un simple entreteniment, per gent com en José Antonio i en Xavi de la Penya Miki Albert, que van creuar-se tota Espanya en cotxe per aquesta passió i aquest matí estaven puntualment a treballar.

Això és el que vam tractar de fer nosaltres, no perdre les forces i seguir fent costat al Girona. Després d'escoltar per la ràdio al Bon Ibèric el partit de Los Cármenes ens vam desplaçar al Pavelló Municipal Girona-Fontajau per donar tot el nostre suport al Girona FC de bàsquet en el seu partit contra l'Obradoiro. El conjunt gallec va demostrar que és un ferm candidat a l'ascens i va superar els gironins, sí bé a la Penya Immortal continuem quedant-nos amb allò més positiu: l'excel·lent ambient que es va viure al pavelló, amb una bona entrada i uns ànims entre l'afició que ens van encoratjar a cantar com si estiguéssim un diumenge qualsevol a Montilivi. Esperem poder repetir l'experiència molts altres cops, perquè tot i la desfeta dels nostres, els immortals vam sortir molt satisfets de l'espectacle presenciat.
No podem acabar aquest article sense esmentar la que se'ns dubte ha estat la millor notícia del cap de setmana per a la nova i ampliada família gironista: el triomf de les noies del Girona FC a la final de la Lliga Catalana Femenina, en imposar-se al Cadí La Seu a terres lleidetanes per 63-76. Primer trofeu d'aquestes brillants esportistes defensant els nostres colors, que esperem que segueixin aportant el seu granet de sorra per engrandir el Girona durant molts anys.

"Ascendere"

Fa poques setmanes vam rebre als nostres amics de la Peña Fenómenos Oscenses de la SD Huesca amb motiu del partit de lliga que va enfrontar el seu equip amb el nostre Girona FC. Tots plegats vam viure, com sempre que ens trobem, una jornada inoblidable que vam concloure amb les dues aficions fent un curiós brindis comentat en un italià d'allò més macarrònic que va fer riure de valent a tothom. Aquest precís moment d'agermanament és el que hem escollit per inaugurar "ImmorTVal", un seguit de vídeos sobre la Penya i la seva actualitat que de tant en tant anirem publicant pel bloc. Esperem que el gaudiu tant com el vam gaudir nosaltres en directe.

El Girona juga aquest diumenge un important partit a Granada, on buscarà oblidar el mal regust que se'ns va quedar a tots el dissabte passat i tornar a mirar cap a la part noble de la classificació. Precisament alguns dels que ens van acompanyar aquell dia en el dinar amb els Fenómenos (de fet la trobada es va fer a la seva seu), els membres de la Penya Miki Albert, faran costat als nostres jugadors a Los Cármenes després de fer-se en cotxe els més de 1000 km de distància que hi ha fins allà. Des de la Penya Immortal esperem que tot els hi vagi "sobre rodes" (mai millor dit) i que ens portin els 3 punts com a record de la ciutat de La Alhambra.

Per la nostra banda, els socis de la nostra penya ens reunirem al Bon Ibèric per escoltar les evolucions del nostre equip a partir de les cinc de la tarda. Aprofitant l'avinentesa de que el Girona FC - Obradoiro de la primera jornada de la Adecco LEB Or es juga també el diumenge, i que tots els abonats de Montilivi rebrem una entrada gratuïta ensenyant el carnet a les guixetes de Fontajau, tractarem d'anar-hi per continuar fent gironisme i donar suport a aquesta nova iniciativa que esperem que sigui un èxit pel club i l'esport de la nostra ciutat.

Això sí, en completa jornada dominical tindrem una baixa sensible, ja que el nostre vocal Jordi Farré es troba ingressat. Des d'aquí li desitgem una ràpida recuperació que li permeti estar al 100% per animar al Girona tan aviat com sigui possible.