domingo, 29 de noviembre de 2009

De la Fuente "el Girona és un dels pocs equips de segona que aposten pel futbol"

De vegades resulta difícil el no faltar a la cita que tenim amb tots vosaltres després d'un partit, més si no l'hem viscut en directe, però també de vegades, quan més difícil sembla que hagis de tenir les coses per a fer un article amb més o menys cara i ulls s'apareix quelcom que ens ajuda a fer-ho. Molts heu escoltat el partit per la radio i segurament l'entrevista que ha fet en Papi al nostre ex porter en Josep Ramón De La Fuente l'heu trobada genial com nosaltres, resumeix molt bé el que és el nostre equip i el que ha estat el partit d'avui, és tot un plaer escoltar a un entrenador de porters que fins fa dues setmanes formava part del cos tècnic d'un equip de primera les lloances que feia sobre el joc del nostre Girona.
No hem vist el partit però estareu d'acord que tots els que l'hem seguit per la radio hem xalat amb el que escoltàvem a la primera part i hem patit a la segona quedant-nos amb un bon regust de boca amb el resultat assolit.
Els que sou membres de la penya i els que seguiu cada setmana el bloc sabeu que som una família i de vegades ens permetem alguna que altra llicència, avui ens permetem dues, la primera és desitjar un gran èxit a la Maria Àngels i a en Toni en el seu nou negoci de Sant Feliu de Guixols, ahir vam assistir a la inauguració del Petit Racó, la germana de la Conxi que porta el Bon Ibèric, va obrir aquest nou bar el dia del seu aniversari i us podem dir que si aneu us trobareu un menjar tan exquisit com el tracte que us oferiran.
La segona llicència és per a donar molts ànims a una de les persones més engrescadores que tenim a la penya, l'altre dia a l'estadi no hi era i tots la vam trobar a faltar molt, avui quan hem parlat amb en Jordi ja ens ha dit que s'està recuperant molt bé del problema de salut que ha patit i dissabte ja estarà amb tots nosaltres.
Dissabte que ve amb la seva presència i la victòria del nostre equip farà que sigui un dia rodó per a tots els que formem part d'aquesta colla d'amics.

jueves, 26 de noviembre de 2009

Un punt de trobada

Amics, moltes vegades us diem que al futbol els resultats venen marcats per les vibracions que l'afició transmet a l'equip, en aquesta ocasió creiem que les sensacions són recíproques i pel que escoltem pels carrers de les comarques gironines veiem el partit del Córdoba amb la confiança, que no refiança, de poder aconseguir un resultat positiu.
Com sempre, escoltarem el partit per la radio a la nostra seu, al Bon Ibèric, un bar que setmana darrera setmana és el punt de trobada no només dels seguidors gironins sinó també dels seguidors gironins amb els aficionats dels equips que ens visiten com va passar dissabte passat amb els seguidors del Cádiz abans d'anar a dinar plegats.
Com dissabte passat i com passarà la setmana vinent amb els seguidors del Celta, coordinats pel president de la penya Blau Cel, en Manolo Devesa, ens reunirem amb un gran nombre de seguidors d'aquest històric club que arribaran d'arreu del món, sí del món, no exagerem gota amb l'afirmació ja que a part de venir aficionats des de tots els punts cardinals de l'estat també ens visitaran els amics d'Irlanda.
La setmana que ve us explicarem amb més detall el que serà aquesta nova trobada amb ells, només dir-vos que és un plaer veure al seu fòrum com estan d'il.lusionats en tornar a visitar la nostra ciutat.
I la cosa no acabarà aquí, al gener tindrem la visita d'una nova penya creada a Las Palmas, fa pocs dies que podeu veure al bloc un enllaç amb el bloc d' aquesta penya la qual ens va dedicar un article. Aquesta penya es diu El Recibimiento, com no podia ser d'una altra forma el nostre amic Óscar és un dels impulsors, l'Óscar encara és del Frente Insular el que al canviar d'ubicació a l'estadi per la comoditat del petit Brian, ha format una nova associació amb els amics que s'ubiquen al cantó d'ells de la que és presidenta la seva esposa, la Fefi. Aquesta setmana ens explicava que ja tenen pràcticament enllestit el viatge a Girona, amb ells viatjarà El Mexicano, aquest home treballa durant tota la setmana de camioner i quan arriba el cap de setmana que juga la seva estimada Unión Deportiva es vesteix amb els seus colors, es posa el barret de mexicà i amb el seu bombo no para d'animar durant tot el dia, primer per les platges de la ciutat i després per tot l'estadi, no cal dir que és una persona molt estimada allà i que de ben segur es farà estimar pels gironins que tinguem el plaer de conèixer-lo en persona.

sábado, 21 de noviembre de 2009

Emotiu

En Narcís ens ho deia durant els últims dies de la setmana i també els seguidors del Cádiz avui, el resultat era el de menys, però amics, després dels quatre gols vistos a Montilivi, com diuen els nostres amics de la Penya Curta, ens hem de treure el barret davant dels nostres jugadors.
Ha estat un dia inoblidable, quan us diem que els aficionats del Cádiz deien que el resultat era el de menys és perquè hem passat amb la penya Condenaos un dia que mai s'esborrarà de la nostra memòria, tant per ells com per nosaltres. A la nostra seu les Chirigotas cantades per aquest grup de seguidors que ja han guanyat molts premis al festival de comparses al Carnaval de Cádiz, ens han tret les més grans de les nostres rialles.
Al dinar a on també ens han acompanyat la Penya Miki Albert i la Penya Hiroshi no hem parat de riure, com que el temps passava volant, hem sortit escopetejats cap al camp amb el seu autocar, en Pepe, el seu conductor, era un seguidor més i de veritat que dona gust conèixer a persones com aquesta.
Com aquesta i com tots els aficionats del Cádiz que avui hem tingut la sort d'estar amb ells.
No seria just no fer esment de la Penya Celrà del Girona F.C., ells també han viscut un dia de germanor amb tots els seguidors del Cádiz del poble.
El resultat d'avui ha estat un premi per a tots els que dia a dia treballem per a fer un Girona més gran, des del primer jugador fins a l'últim seguidor.
Per acabar us havíem de deixar amb un gol viscut al gol sud, gol a on ens trobem, és mera anècdota ja que tant al sud com al nord com a la tribuna, el sentiment blanc-i-vermell omple els nostres cors. Fa quatre hores que aquest article estava fet però com que som novells a la xarxa no l'hem publicat a l'espera de poder pujar les imatges del gol, la paciència té un límit i la nostra ineptitud en aquestes coses de la xarxa també, només dir-vos que els gironins som com som i ens sentim molt orgullosos de ser com som.

jueves, 19 de noviembre de 2009

La vida continua

Amics, ens resulta molt difícil passar pàgina tan d'hora però el que és cert és que d'aquí a poques hores tenim a Montilivi un dels partits que esperàvem viure amb un ambient més festiu pel tarannà dels seguidors visitants, no serà el mateix, però segur que la simpatia i alegria dels aficionats del Cádiz que vindran serà un bon xarop per a aixecar-nos l'ànim. En l'aspecte esportiu dir-vos que ahir el president de la penya va participar a una tertúlia radiofònica juntament amb el redactor de la revista digital del Cádiz CADISTAS FINOS a Onda Cero Cádiz, si entreu a l'enllaç de la revista veureu que han fet un seguiment espectacular del nostre equip i han pres bona nota del que en Pepe Sierra va comentar per la radio sobre els jugadors més destacats de l'equip, nosaltres també vam prendre bona nota de la conversa i us direm que no estan gaire contents del joc desplegat pel seu equip als dos últims partits, cosa que ens anima a pensar que tot i que no serà gens fàcil, si es juga al cent per cent, la victòria no es pot escapar.
Com us hem dit, potser és d'hora per a preparar festes, però no hem volgut desaprofitar l'ocasió de poder conèixer els membres de l'única penya del Cádiz a Catalunya, Los Condenaos, avui hem estat parlant amb el president d'aquesta penya de Pineda de Mar, en David Romero, un gadità que fa molts anys que viu a Catalunya i que a l'any 2005 va veure complert el seu somni de constituir oficialment una penya del seu únic equip. Arribaran amb autocar cap al migdia a Girona i els esperarem a la nostra seu per a fer un aperitiu i després anar a dinar tots plegats.
Esperem que l'ambient de germanor que regnarà el dia i el triomf del nostre Girona F.C. ens faci passar un bon dissabte.

martes, 17 de noviembre de 2009

Dolors

Tots els integrants de la Penya Immortal ens unim al dolor per la mort de la Loli. Chechu, Miguel i tots els seus familiars i amics rebeu una forta abraçada nostra en aquest moment tan dur.

domingo, 15 de noviembre de 2009

Autocar i cor ple

Sortíem cap a València carregats d'il.lusió esperant passar un gran dia i veure un bon partit del nostre equip, la veritat és que tot i el resultat, les dues expectatives es van complir.
L'afirmació de que l'autocar era ple és exacta ja que els setze seguidors que ens vam desplaçar amb la penya vam omplir el minibús que l'empresa Girotransfer va posar a la nostra disposició, l'anada va ser tota una festa ja que no vam parar de cantar durant tot el trajecte, ahir sí que semblava la penya on tour, ara que més que un conjunt de música érem una banda.
A l'estadi ens esperaven els directius de la Delegació de Penyes del Levante U.D. per a anar a dinar al restaurant Casa Aparicio, allà vam degustar una magnífica paella després d'assaborir un suculent poca-pica d'embotits ibèrics i peix.
Com és habitual, l'ambient al dinar va ser molt festiu i també com és habitual a l'hora dels cafès ens vam intercanviar un seguit de records de la trobada, la veritat és que el millor record que ens portem tots els que vam assistir al dinar és el meravellós tracte rebut per part de tota l'afició granota i tant ells com nosaltres ja estem desitjant que arribi el partit de tornada per a repetir l'experiència a Girona.
Una de les sorpreses que vam rebre al dinar va ser la presència del cantaautor granota Lliure qui amb motiu del centenari del club ha compost la cançó DEL MARÍTIM FINS AL CEL, va ser tot un luxe per a nosaltres el poder conèixer a aquest extraordinari artista.
Ja a l'estadi vam poder gaudir d'uns primera part espectacular dels dos equips, a la segona vam haver de claudicar a l'evidència tot i que ens portem una gran sensació del joc del nostre equip, els mateixos seguidors granotes ens comentaven quan va acabar el partit que el nostre equip ha estat un dels millors que han passat pel seu estadi.
Si tot el dia ja era ple d'emocions, la traca final va ser el poder saludar no només a l'Albert sinó a tota la seva família, pares, dona, fill i filla, la Marina a qui li vam portar un petit detall de part de la penya. L'Albert va estar amb tots els nostres jugadors i seguidors com un gironí més i vam poder constatar in situ que ha aconseguit la mateixa estimació de part de l'afició local que la que tenia quan estava amb nosaltres.
A les tres de la matinada arribàvem a Girona, cansats però amb el cor ple de felicitat.

viernes, 13 de noviembre de 2009

Pocs però ben avinguts

Uns vint seguidors ens desplacem amb la penya per a viure aquest important partit en l'aspecte esportiu i emotiu en l'aspecte personal, si som sincers us hem de dir que esperàvem tenir major èxit en la convocatòria però també entenem que la situació econòmica que vivim tampoc permet gaires alegries a molta gentSortirem a les set del matí cap a València, cap al migdia ens esperarà a l'estadi en Jose Vicente Castillo, vice president de la Delegació de Penyes del Levante U.D., per a anar a dinar amb altres directius de la delegació al restaurant proper al camp Casa Aparicio, allà degustarem un pica-pica i una paella.
Us hem de dir que no tenim paraules d'agraïment per l'ajut que ens han dispensat en l'organització del viatge en Ricardo Gimeno primer, president de la delegació i que no podrà assistir al dinar ja que es troba de viatge, i en Jose Vicente aquesta setmana amb qui hem estat parlant gairebé a diari.
També ens hem sentit molt atesos pels empleats i directius del club valencià per la qual cosa entenem que el nostre amic l'Albert Serra es trobi tan a gust en aquest club. Com és lògic havíem de fer referència en aquest article a l'Albert ja que tot i que no hem perdut el contacte amb ell sí que ens fa il.lusió poder tornar-lo a saludar després d'un partit i és aquest l'aspecte emotiu del que us fèiem referència al començament de l'escrit.
Bé amics només dir-vos que esperem passar un gran dia amb unes grans persones i tornar a casa amb els tres punts.

domingo, 8 de noviembre de 2009

Amb pas ferm

No podia tenir millor regal pel seu aniversari el nostre tresorer en Joan Carles que una victòria del Girona i així ha estat. Davant d'un gran equip que ha vingut a jugar a futbol i que ha deixat una gran impressió a tots els que avui hem anat a Montilivi, els nostres jugadors han assolit tres punts que ens permet caminar cap a la tranquil.litat a la classificació que el potencial de la plantilla mereix. Potser el 3-1 final no reflexa del tot la igualtat que hi ha hagut sobre el terreny de joc però sí que reflexa la confiança en sí mateixos que entrenament darrera entrenament estan adquirint els nostres jugadors. S'ha gaudit molt a la primera part i s'ha patit molt a la segona i això fa que la victòria ens hagi deixat tan bon regust de boca.
Si esportivament el nostre club va creixent cada setmana, socialment també, ahir vam estar amb en David Seijo al seu bar de Lloret de Mar, el Sibarritas. En breu s'inaugurarà una nova penya del Girona a aquesta vila costanera que portarà el nom d'en Gerard López, serà molt important ja que el treball d'aquesta penya farà que el nostre Girona representi una opció més per al turisme estranger que visiti Lloret. El conèixer la seriositat d'en David que serà el president i el local a on s'establirà ens fa dir-vos que l'èxit està garantit.

viernes, 6 de noviembre de 2009

L'afició també juga

No és de rebut que a una setmana d'un desplaçament que pot mobilitzar a molts de vosaltres encara no tinguem lligat tots els aspectes del viatge, la veritat és que des de fora les coses semblem molt més senzilles que des de dins, no és excusa i per això hem decidit anunciar els preus del desplaçament al cost més baix del ventall de possibilitats que potser ens trobem, comptem amb el tracte exquisit rebut per part de la Delegació de Penyes del Levante U.D. i del mateix club llevantí i tot i que encara no tinguem confirmació dels preus la penya posa aquests per a tots vosaltres 70 euros pels socis de la penya i 80 pels simpatitzants, el preu inclou el viatge amb autocar, l'entrada i el dinar, a partir de demà ja teniu els fulls d'inscripcions a la nostra seu al Bon Ibèric per a fer la reserva i fer efectiu l'import del viatge.

miércoles, 4 de noviembre de 2009

Que no pari la festa!

Fa uns dies que s'han acabat les fires de la ciutat però futbolísticament parlant els seguidors gironins estem de festa. Som així, passem del pessimisme més profund a l'eufòria en 90 minuts.
Pel que respecta a la nostra penya la festa la vam començar dissabte, tot i que no el podem considerar com un sopar oficial ja que només vam fer una crida a tots els nostres socis a través del bloc i d'un cartell al Bon Ibèric va ser tot un èxit. Els gairebé trenta comensals vam gaudir d'una nit boja, els que vam anar sabem que no exagerem gota amb aquesta afirmació.
Tot anava d'una forma molt normal en el que són les nostres trobades, les rialles i els càntics a favor del nostre equip van regnar l'acte, però amics, quan vam brindar amb el cava de la nostra penya pel nostre club, l'eufòria quasi traspassa els límits cap a la bogeria, allò semblava la nit de cap d'any.
Amb un rampell de seny vam decidir anar a fires a peu, els carrers de la ciutat van ser testimonis de la nostra alegria i quan vam arribar a la barraca del futbol femení del nostre club entre salutacions a alguna que altra jugadora i abraçades a alguns seguidors vam carregar les piles per a continuar la festa per les atraccions. Us hem de dir sense cap dubte que la tornada a casa es va fer molt més llarga que l'anada, però ni el cansament feia esborrar de les nostres cares un somriure d'orella a orella per la nit viscuda.
A l'endemà encara ens quedaven ganes de gresca i els molts aficionats que vam tornar a la tarda al Bon Ibèric per escoltar el nostre Girona per la radio vam assaborir una victòria èpica del nostre equip, la veritat és que vam xalar d'allò més escoltant com jugaven els nostres i també vam patir molt fins al final, el 0-1 va convertir la nostra seu un dia més en una festa del gironisme.
I diumenge vinent que no decaigui, més celebracions, ara això sí, haurem de posar els cinc sentits per assolir una victòria que pot ser el punt d'inflexió en el futur esportiu de l'entitat aquesta temporada, no serà fàcil, inclús estadísticament quan un equip fa un gran resultat a fora li costa molt treure un resultat positiu al següent partit que juga a casa seva. Tot i així confiem no només en l'empenta dels nostres jugadors sinó també en l'empenta que tots els seguidors gironins donarem al nostre equip.
I més festa, el 14 o 15 de novembre anem a València per a presenciar el partit que el nostre equip jugarà contra un club que està en plenes celebracions del seu centenari. Aquesta setmana hem estat parlant amb en Ricardo Gimeno al qui veieu al mig de la fotografia, en Ricardo és l'actual president de la Delegació de Penyes del Levante UD, aquesta setmana va molt atrafegat ja que aquest dissabte tenen un gran sopar al seu estadi a on assistiran un gran nombre de seguidors de totes les penyes llevantinistes, però ens ha promès que ens confirmarà de seguida que pugui el lloc a on gaudirem del dinar de germanor que farem amb les penyes que pertanyen a aquesta associació que va ser creada fa gairebé mig segle, tot un luxe per a nosaltres.
Com sabeu, intentem ajustar al màxim els preus dels desplaçaments per la qual cosa, encara que ja us anunciem avui que farem el viatge, encara no us podem dir el preu exacte del mateix però la nostra intenció és que surti més o menys com el de Huesca i per això estem treballant, de seguida que ho tinguem confirmat us ho farem saber.