Girona sensacional

Amics, el títol d'aquest article no és per a ressaltar el joc del nostre equip, és per a explicar que de vegades quan tens la sensació de que passarà quelcom, passa. Avui, un cop acabat el partit en Josep Sierra, vicepresident del nostre club, ens comentava que amb en Ramón Vilaró parlaven de que a Montilivi s'havia viscut l'ambient del Ceuta, això no ha sigut gràcies a la Penya Immortal, ha sigut gràcies als gairebé 4.000 aficionats que hem tornat a fer possible que els equips contraris vegin aquest estadi com un lloc impossible de guanyar.
Convidats d'excepció per en Quim Ferrer han sigut en Joan Sagué i l'Albert Planagumà, dos històrics jugadors del nostre club, ara que s'apropa el partit de l'Hércules televissat pel Canal+, potser els faran recordar perquè van ser companys d'en Raul Ruiz a l'any 92 quan el nostre club va jugar la seva penúltima promoció d'ascens a la Segona, entre rialles l'Albert li retreia a en Joan que juntament amb en Pep Boada i en Raul Ruiz els havien deixat sols en aquell partit, ho deia per a valorar la seva capacitat no només futbolística sinó humana. Sempre diem que primer és la família, després la feina i després el futbol, l'Albert Planagumà que sempre va tenir moltes ofertes d'equips de fora de Catalunya, ha sigut un exemple del que diem, inclús a dia d'avui que el veiem com un possible gran entrenador, ni s'ho planteja, ni la família ni la feina li ho permet Del nostre gran capità, en Joan que podem dir, que allà a on ha estat s'ha fet estimar i avui ha sigut un orgull tenir-lo a l'estadi.

Avui havíem de guanyar i quan parlem de sensacions és perquè a l'estadi succeïen coses que ens feien sentir aquestes sensacions, veure a l'Albert Dorca com un aficionat més a general, patint com un més, o veure a la seva mare parlant amb els pares d'en Felipe quan comentaven que havia de sortir l'Alberto Manga i que el canvi més lògic, dit pels pares d'en Felipe, era pel seu fill, és una mostra més de que no tan sols tenim un equipàs sinó que tenim un gran grup humà.

Després del partit hem celebrat els 67 anys del secretari de la nostra penya, en Rafel, amb la victòria del nostre Girona per 1-0 i les recíproques mostres d'estimació viscudes ens deia que avui s'aniria al llit content com un nen petit, content com tots els que avui hem anat a Montilivi.