5 punts

Després de tenir el bloc una mica aturat per motius de feina/estudis (serem immortals, però això no treu que tinguem la nostra faceta humana, jeje), tornem a la càrrega. Això no vol dir, però, que la penya hagi estat sense activitat aquestes dues setmanes en les que el nostre equip ha jugat fora de casa. Ni molt menys.

Ambdós diumenges un bon grapat de gironistes ens hem reunit al Bon Ibèric per seguir les evolucions del conjunt blanc-i-vermell per la ràdio. Han sigut dos partits ben diferents però a la vegada amb un punt en comú: al Girona li ha faltat acabar d'assegurar-se la victòria i ho ha pagat veient com l'empat del rival arribava poc abans de que l'àrbitre xiulés el final del partit. Esperem que la integració dels nous fitxatges (Keko i Goñi) a la plantilla ajudi a corretgir aquest defecte per evitar-nos patiments innecessaris a final de temporada. Esperem això i que d'una vegada per totes solucionem la nostra fragilitat defensiva a pilota parada (dos dels gols rebuts ahir a Santa Cruz de Tenerife van arribar en còrners).

Durant el Córdoba - Girona vam gaudir de la companyia del nostre amic Óscar Buendía. Com ja hem dit en més d'una ocasió per aquí, l'Óscar era el cap de l'àrea social del club i n'estàvem molt contents de la seva tasca i el seu interès per col·laborar amb les penyes. Sense ell no haurien estat possibles desplaçaments tant multitudinaris com els d'Elx o Barcelona ni tampoc entrades tant fantàstiques com les que es van viure a Montilivi els dies del Celta o el Numància. L'Óscar no seguirà a partir d'ara en el seu càrrec, no se l'ha renovat, i voldríem expressar-li des d'aquí el nostre agraïment per la seva voluntat de fer el Girona una mica més gran i el tracte tant proper que sempre ens ha dispensat. Esperem sincerament que el seu substitut estigui a l'alçada.

En un altre ordre de coses i en relació amb el títol d'aquest article, sabem que hi ha molta gent una mica decebuda per no haber sumat 6 punts en aquestes dues sortides quan els teníem tant a prop, però si ens impliquem tots i empenyem a l'equip en el partit contra el Nàstic de dissabte, podem sumar 5 punts en 3 jornades i un bon grapat de partits sense perdre, cosa que a Segona Divisió no és gens fàcil i sempre t'empeny cap amunt en la classificació.

Nosaltres agafarem força per animar reunint-nos com ja es tradicional amb els nostres amics de la Federació de Penyes del Gimnàstic. Al igual que l'any passat, farem una arrossada de germanor oberta a tots els aficionats que vulguin assistir. L'acte tindrà lloc a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís, a partir de les 14 hores del dissabte dia 5 de febrer. El preu de la inscripció es de 8 euros i es pot fer a la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3, Girona), al Centre Cívic de Sant Narcís, al Restaurant El Veïnat de Salt (C/Major, 87) o contactant amb els membres de la directiva de la Penya Guíxols - Costa Brava. El termini d'inscripció es tanca aquest dimecres.
L'objectiu es passar-ho bé i gaudir d'un ambient autènticament futbolero al igual que vam fer a l'anada a Tarragona. Us hi esperem a tots!

Una nit de gols i calces llargues

Pensàvem que essent el partit en divendres, amb la presència de les càmeres de Gol TV a l'estadi i el fred i la humitat que regnen a la nostra particular "muntanya màgica" i tant ens fan abrigar, seríem pocs els qui ens animariem a pujar a Montilivi. Lluny d'això, gairebé 7500 gironistes vam donar suport a l'equip, en el que suposa un nou èxit per al club i tot un premi a la tasca realitzada per l'àrea social encapçalada per l'Óscar Buendía, amb el que des de principis de temporada estem treballant estretament.

La tarda ja va començar amb bones vibracions, ja que afortunadament vam trobar la una pancarta de la penya que creiem perduda des de feia dues setmanes i que en realitat no havia sortit de lo nostra seu. Aquestes sensacions positives van continuar a la graderia on vam tornar a onejar les nostres banderes del Girona i fins i tot vam estrenar un nou càntic, basat en la popular melodia de Pippi Langstrumpf i acompanyat d'una curiosa coreografia. De ben segur que no es el darrer cop que es veu i s'escolta a les graderies de Montilivi.

Sobre el terreny de joc el Girona va seguir en la bona línia iniciada la setmana passada al Mini. L'equip està aprenent a rentabilitzar les seves oportunitats de gol, que ahir potser van ser menys que contra el Cartagena però sí que van ser les suficients per tombar un equip de qualitat com el Numancia. Des del retorn a Segona Divisió hem perdut el compte dels candidats a l'ascens que s'han deixat punts al nostre camp... i els que queden!

Ara s'acosten dos setmanes en les que l'equip viatja a disputar els seus partits molt lluny de casa nostra, però durant aquestes dates els immortals agafarem les forces suficients per rebre'l de la millor manera possibla. I també anirem preparant la trobada amb els nostres amics de la Federació de Penyes del Gimnàstic de Tarragona, amb els que esperem viure una jornada de germanor tan fantàstica com la de l'any passat o la d'aquest darrer setembre a la seva ciutat.

Dues victòries

Aquest cap de setmana la nostra penya ha assolit dues importants victòries. La primera d'elles, té a veure amb el desplaçament a Barcelona. Poder dir que vam portar al Mini Estadi al 10% dels 960 gironistes que van veure el partit ens omple d'orgull i satisfacció. I es que la jornada viscuda pels immortals a la capital catalana no podia haver estat millor. Tot un llarg dia de vivències, compres, somriures i bons moments que trigarem molt de temps en oblidar. N'hi ha que es van quedar pels voltants del Camp Nou, d'altres que van anar a visitar a algun monument i fins i tot n'hi va haver que es van entregar a la febre de les rebaixes pels comerços barcelonins.

Un cop ens vam tornar a aplegar tots a la graderia, vam cantar sense parar i veure com a mesura que el Girona millorava el seu joc la resta del miler de gironins s'anava engrescant i empenyia també a l'equip cap a la victòria final. La primera explosió d'alegria va arribar amb el gol de Dani Tortolero, que ha tornat amb molta força de la seva lesió. L'onada, càntics... van ser 20 minuts de joia que només es va aturar quan el filial blaugrana va empatar gràcies a un afortunat rebot que va despistar a Santamaría, que fins aquell moment havia estat immens. Tot i el cop moral, en uns instants vam tornar a refer-nos i a tornar a donar ales a l'equip amb les poques forces que ens quedaven... i aquest cop sí, la sort ens va tornar a somriure i Ranko Despotovic, que havia entrat per jugar el temps afegit, ens va fer guanyar el primer partit com a visitants aquesta temporada. El "Que boti Montilivi" va retronar al Mini i es que els quasi 1000 blanc-i-vermells que acompanyàvem l'equip ens vam emportar un trosset de Girona a la Ciutat Comtal.
Estem creixent com a afició i bona part de la culpa la tenen iniciatives com aquesta, sorgida des de l'àrea de màrqueting del club, una de les que més estretament està treballant amb nosaltres. Aconseguir que 1000 persones segueixin el Girona, per molt barat i a prop que sigui, no és gens fàcil. Ni molt menys fer-ho amb puntualitat i bona organització. Alguns membres de la penya en veure aquesta multitud amb els nostres colors, vam recordar quant hem progressat en poc temps: aquest mateix any a Tarragona només vam ser 30. Seguim units fent gran el Girona i tard o d'hora aconseguirem quelcom històric, si es que el de dissabte no es pot considerar ja així.
La segona victòria del cap de setmana va tindre lloc el diumenge a Cornellà. No, no vam jugar contra l'Espanyol. La Penya Immortal va ser convidada a un dinar que les penyes del Real Zaragoza van fer amb motiu de la visita del seu equip al conjunt perico. L'origen d'aquesta amistat es remunta a la darrera temporada dels aragonesos a 2ª Divisió, quan ambdues aficions vam compartir grans moments tant a Girona com a la ciutat de la Pilarica. L'ambient del dinar (deliciós, abundant i molt ben acompanyat de beguda, per cert) ens ha fet recordar aquells instants de germanor i hem intercanviat bufandes poc abans de que marxessin a veure el seu partit a territori blanc-i-blau.

Un abrazo a las peñas del Real Zaragoza, en especial a Presentes por el Escudo y a las peñas catalanas. Esperemos vernos pronto... ¡ambos en Primera!

D'estrena

Moltes coses noves vam tenir ahir a la Penya Immortal. Es podria dir que estàvem com nens amb sabates noves. Amb la sortida dels nostres jugadors al camp vam onejar les noves banderes per primer cop a les graderies de Montilivi. L'efecte, com a mínim per a nosaltres, va ser d'allò més satisfactori i pensem que vam posar un granet de sorra més per aconseguir donar color als partits que es juguen al nostre estadi. Tot i la baixa temperatura i l'estrena d'any, més de 4500 fidels gironistes es van acostar al coliseu blanc-i-vermell. Els membres de la penya que no vam fallar a la cita vam intentar un cop més contagiar a la resta de l'estadi amb els nostres càntics de suport i el nostre bon humor. Si algú va recollir aquest esperit i aquestes ganes va ser un jove company que ens ve acompanyant al nostre sector des d'alguns partits de la temporada passada, que va demostrar sentir els colors del Girona com pocs. Li cremava veure que no podíem onejar les noves banderes durant els 90 minuts, i sense cap tipus de vergonya ni interès pel que pensessin els demés, superant les dificultats produïdes pel pes del pal i l'enorme tela, va onejar-la orgullós durant bona part del partit. Està vist que un esperit immortal engrandeix a l'home més petit.

Tots aquests ànims, desgraciadament, no van servir per ajudar a que el Girona es retrobés amb la victòria, si bé jugant així i creant tantes ocasions, a la que afinem un xic la punteria això ha d'acabar rutllant. No tots els equips tindran la intensitat i la qualitat del Cartagena (un ferm aspirant a l'ascens) durant els darrers minuts de partit. Serà llavors quan el Girona pugui aprofitar al màxim les seves característiques i sumar de 3 en 3.

Per acabar la tarda de novetats, el nostres amics Josep Garolera i Pepe Sierra van celebrar un any més d'existència convidant als seus amics de la Penya a un suculent aperitiu al Bar Bon Ibèric. Des d'aquí els felicitem i esperem que com a regal puguin veure una nova estrena: la de la primera victòria del Girona com a visitant aquest dissabte al Mini Estadi.