diumenge, 9 d’octubre del 2011

El camí

Ahir va tornar a ser un d'aquells dies en els que tornem a sortir de Montilivi amb el cap baix i renegant. Tots hauríem volgut que la pancarta i els cartells de suport a en Ion que vam preparar per al partit (dels que es va fer ressó el Diari de Girona i el diari digital Noticanarias del nostre amic Toni Carrera) haguessin estat acompanyats de 3 punts que ens fan molta falta.

Sens dubte, el pitjor de tot és l'ambient que es comença a respirar a l'estadi, l'aparició de xiulets al nostre equip. Això es degut a que els gironistes ens hem posat el llistó ben alt en quant a les expectatives per a aquesta temporada i ara ens topem amb la crua realitat: en aquesta Liga Adelante ningú ven barata la seva pell. Sembla que haguem oblidat els treballs que ens va costar treure una mica el cap la temporada passada i que, al final, només ens va servir per acabar l'exercici sense patiments (sense que pugui deixar de considerar-se una campanya excel·lent per al Girona).

Tot el millor de la 2010/2011, com per exemple aquella fantàstica ratxa de 5 victòries consecutives, va venir gràcies a la comunió entre afició i equip. És la clau per a equips com el Girona. Una parròquia entregada dona aquest plus que es necessita per apretar les dents quan cal i tirar endavant el projecte. Vol dir això que hem de renunciar a la crítica constructiva? Mai. Però a l'estadi tots defensem els mateixos colors i cada xiulet descentra una mica més als nostres i és aire per al rival. Del minut 0 al 90 el suport ha de ser incondicional si de veritat li volem bé al Girona.

Un cop acabat el partit, existeixen multitud de formes de fer palès la nostre disconformitat amb qualsevol cosa relativa al club: blocs com aquest mateix, fòrums de missatges, comentaris a les xarxes socials, cartes al director als diaris de la ciutat... Si tots els que veuen un problema ho manifesten clarament en aquests mitjans, els receptors ho percebran igual però evitarem perjudicar a la plantilla. Perquè encara que no ho sembli, el jugador és molt permeable a tot el que li arriba des de la graderia durant el partit, tant per bé com per malament. I fins i tot és un camp fèrtil per a malentesos. Ens ha arribat que un d'ells entenia com a crítica un dels nostres càntics (un que convida al Girona a posar més dallonses...), quan no hi ha res més lluny de la nostra intenció. Nosaltres el que cercàvem era animar a l'equip a fer el darrer esforç per anar per al partit en un moment complicat, tot sabent que ho estaven donant tot i més.

De totes maneres no ha passat res, entenem la confusió com esperem que ell entengui quin era el nostre veritable objectiu cantant això, com tants cops ho hem fet i farem. Com a mínim ens ha servit d'exemple de la importància de l'ambient al camp de la que parlàvem: si unes paraules tan innocents pot prestar-se a interpretacions errònies, com pretenem que un xiulet de la seva pròpia afició no desconcentri al futbolista?

Tancant ja el tema i analitzant el partit, trobem que va ser com xocar una i altra vegada amb una paret. El Huesca va fer de la defensa la seva principal arma, arribant a fer caure en la indecisió als davanters blanc-i-vermells. A part d'això, el fantasma de la pilota parada va tornar a visitar Montilivi i va permetre als aragonesos emportar-se un punt amb només un parell d'accions de perill. Un punt gloriós per a ells, escàs per nosaltres.
Quedem-nos amb que Benja, un dels atacants que es preveu que tindran més minuts al llarg de la temporada, va aconseguir el primer del que esperem sigui una llarga llista de gols.

Dimarts, al sopar d'entrega dels Premis de les Penyes, intentarem transmetre a l'equip que estem amb ells i que confiem en la seva professionalitat. Aquest grup encara té moltes coses amagades i segur que la majoria són bones. Endavant Girona!

P.D.: Preguem a tots els que vulgueu assistir al sopar dels III Premis de les Penyes del Girona FC del proper dimarts dia 11 ho comuniquin a la nostra seu tant aviat com sigui possible. També convidem a tots els que ja el tingueu a lluir al coll el nostre MOCADOR DE FIRES. Que es noti que sou IMMORTALS!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aunque la cosa esté chunga hay que intentar mantener la calma y darlo todo en la grada. No nos queda otra, somos el Girona, no un equipo de Champions, y si afición y jugadores no estamos unidos... perdemos mucho.

¡Adelante Girona!

Anònim ha dit...

lo que no puede ser ,es que montilivi parezca un cementerio, haber si entre todos ponemos algo mas que pasion, y animamos todos juntos!! VISCA EL GIRONA! a por el villarreal!!